diumenge, 27 de gener del 2013

Baixant pel Mekong

Fa uns dies que ens movem pel país del milió d'elefants (Laos). La nostra entrada ha estat pel riu, pel Mekong. Vam deixar Tailàndia per Chiang Khong, però ja els hem dit que ens esperin perquè pensem tornar! Uns dies de relax a les platges del sud i d'aparcar els motxillots sempre van bé i el Pau fa temps que m'ho va prometre.

En terra de ningú. Sense visat tailandés ni laosià enmig del Mekong.

 

Després d'omplir uns quants papers, entregar una altra foto de carnet i pagar 35$ per cap, els senyors de l'oficina d'immigració ens van posar una nova enganxina al nostre passaport, que la veritat és que ja comença a fer goig. Cap al caixer a treure 1.000.000 de kips i tuk tuk per anar a buscar el vaixell lent que ens havia de portar en dos dies des de Huay Xai fins a Luang Prabang. Com sempre, no teniem res mirat, ni horaris ni freqüència ni preus... doncs clavat que ens ha sortit tot! El vaixell sortia a les 11:30 i allà èrem a les 11:15! L'únic error va ser no comprar menjar. I mira que una bona dona ens havia dit que a la botiga del costat de l'ATM hi feien uns entrepans boníssims... però un dia d'abstinència no va malament a ningú, i s'ha de dir que al vaixell hi venien els mateixos fideus de sobre que havíem degustat a Soppong.

Una pila de vaixells lents esperant la tripulació.


Parada tècnica per dormir a Pak Beng, per entrar en contacte amb els habitants d'aquest país i per abastir-nos d'aliments pel segon dia de vaixell.

Us pengem unes quantes fotos del paisatge d'aquests dos dies pel riu perquè de moment encara no sabem com qualificar-lo. Això d'impressionant, meravellòs... ja ho hem gastat una mica en els últims posts de Tailàndia. Us deixem escollir a vosaltres, s'accepten propostes.

L'autopista més gran del país.
En algun moment dels dos dies de vaixell lent...
Les platges del Mekong.
Assecant la carn a la brisa del Mekong.
Comencen els muntanyots.
Fent-se fosc al riu.

Una venerable laosiana passejant per Luang Prabang.


Ei! També us deixem algunes fotos del camí via bus de línea/ tuk tuk/ sawngthaew que vam fer pel nord de Tailàndia fins arribar a la frontera. Cal dir que quan vam entrar a Laos no era el primer cop que vèiem el país. Des del Triangle d'Or, confluència entre el Mekong i el Nam Ruak, vam poder veure Birmània, Laos i Tailàndia (rotllo Asia a un lado, al otro Europa y allá en frente Istambul). No cal dir que és el principal punt de comerç d'opi de la zona. Per tal de posar-nos una mica en el tema (sempre de manera legal, eh!) nosaltres vam fer una visita més que interessant a la Casa de l'Opi, un museu enorme i molt ben presentat que manté la família reial tailandesa, bé i la pasta de les entrades que cobren als guiris. Aquests reis sembla que estan molt posats en el tema i, pel que hem pogut veure, promouen diferents iniciatives per tal de substituir el cultiu d'aquesta droga per altres plantes com ara el cafè, el te, les maduixes... igualito que els d'Espanya, vaja.

Triangle d'Or. A l'esquerra Myanmar, a la dreta Laos i jo trepitjant Tailàndia.
Al Temple Blanc de Chiang Rai. Una 'horterada' del 1.997.
Per 30 Bats pots col·laborar en la decoració dels parasols tailandesos.
Canviant la roda del sawngthaew que ens va portar a Chiang Khong.

Camps d'arròs i blat de moro de la riba del Mekong.

 

divendres, 25 de gener del 2013

Índia en 50 segons

Seguint amb les entregues audiovisuals de 50 segons i després de la bona crítica de la primera, pengem els 10 talls del nostre pas per l'Índia.

 

Els 10 moments: 1-Tuk-tuk a Varanasi. 2-Taj Majal. 3-Cap d'any a Jaisalmer. 4-Estrenem l'any al desert. 5-Posta de sol al desert del Thar. 6-Fent volar un estel. 7-Udaipur des del Palau de la Ciutat. 8-Mercat de verdures a Mumbai. 9-Slums de Mumbai. 10-Al ritme de Boliwood.

 

dimecres, 23 de gener del 2013

Nepal en 50 segons.

Teníem una idea al cap. Fer un video curt i concís que resumís el nostre pas per cada país. Posar una mica més de dinamisme a la web.Finalment, hem decidit que farem un video de cada país, amb deu talls, cadascún de 5 segons, 50 segons en total! És un repte triar només 10 moments, només 50 segons!Així que ja que tenim la idea clara, millorarem el que hem fet fins ara. De moment us passem els 50 segons de Nepal, esperem que us agradin!

PS: la música també la millorarem, de moment uns temes genèrics per acompanyar les imatges...

 

Passejant pel nord de Tailàndia.

Avui tornem a estar ajaguts en tot de coixins a l'hombra d'un para sol a Pai. Aquest és el típic poblet de turistes de platja ple de paradetes de souvenirs i de menjar, però sense platja. Un lloc molt tranquil que conserva l'esperit hippy que diuen que va tenir fa unes dècades.

Vistes del riu des de Pai


Hi vam arribar fa uns dies amb furgoneta des de Chiang Mai. El primer dia vam llogar una moto i vam estar xafardejant per aquí a prop. Vam pagar els 200 baths per cap d'entrada a les fonts d'aigua calenta de Tha Pai on els tailandesos hi bullen ous i vam posar-nos en remull una estoneta fins que vam veure que l'aigua estava plena de cuquets vermells que se t'enganxaven i vam decidir sortir.

Vam continuar fent carretera amb la motillo de marxes, que no acabava d'anar gaire fina que diguem, fins arribar a la cascada de Mo Paeng. Allà vam estar fent el mico una bona estona fins que vam decidir anar a prendre alguna cosa en un bar de la carretera amb unes cistelles ou de colorins per seure-hi. L'excusa era veure-hi la posta de sol.

A l'escalforeta del sol a Mo Paeng
La fauna de la cascada

Descansant després d'un dia de moto


El segon dia vam decidir que volíem anar més cap al nord i vam deixar les maletes al lodge i vam canviar de moto per anar cap a Mae Hong Son. Ens agrada això de deixar els trastos i fer una mini maleta. Són com unes mini vacances dins del viatge! I vinga revolts! Ara entenem les samarretes que venen a les paradetes de Pai! Pitjor que l'Arrabassada! I quines pujades i baixades! Des del darrera de la moto sovint semblava que entressis en una muntanya russa. Sort que no patiem gens perquè portàvem uns cascos d'alta seguretat xina!

Amb l'equipació motard al complert


De camí cap a Soppong vam entrar a la cova Tham Lod. Aquesta regió de Tailàndia està plena de coves, ens sembla recordar que l'amic Fran de la Jungla hi ha vingut algun cop i estem gairebé segurs que el mític episodi de la cova dels ratpenats ha de ser en alguna d'aquestes. La cova que vam visitar nosaltres diuen que és la més gran. En realitat són unes tres coves unides per un riu subterrani. Vam passar d'una cova a l'altra amb una barqueta de bambú i ens il·luminavem amb un llum de gas que portava una senyora que vam pagar, teòricament, perquè ens fes de guia. El que potser no vam remarcar prou va ser l'idioma de la visita i la bona dona no parlava ni una mica d'anglès. De totes maneres l'experiència va valer la pena.

L'entrada de la cova Tham Lod


A Soppong ha estat el primer lloc on hem tingut algun problema per menjar. Ara és la temporada més baixa de l'any i els 'restaurants' estan tancats. Així que no et queda cap altre opció que no sigui menjar al carrer. Fins al moment això no ha estat problema, a més a més tot el país està ple de paradetes de menjar i pots escollir la que més de gust et vingui. Però Soppong és un poble diminut, així que l'oferta és considerablement més reduïda. I com que a la tarda haviem estat passejant entre les quatre paradetes del poble hi haviem vist les diferents fases del menjar... Ens va començar a agafar una lleugera mania. La veritat és que no ens venien gens de gust els pad thai amb abelles mortes o les salsitxes plenes de mosques! I el pitjor de tot! Aquest deu ser l'únic poble de tot Tailàndia sense 7Eleven!


Passejant per la fireta de Soppong

Una excursió de l'escola


Però ens vam organitzar i vam acabar anant al llit amb la panxa plena. Vam trobar un súper, que ja tancava, on hi vam comprar quatre paquets de fideus precuinats, una bossa de patates i unes galetes (recepta danesa). El Pau va anar a buscar aigua calenta per tirar als fideus i jo a demanar uns bastoners per menjar-nos-els. Sembla que no pugui ser difícil demanar aigua calenta o coberts però si el nivell de tailandès és com el nostre i tenint en compte que els nostres interlocutors d'anglès res de res pot arribar a ser una aventura digna de comentar. Aquesta no va ser la millor sopa de fideus de la nostra vida però, com a mínim, ens va omplir la panxa.

Fent benzina a l'antiga


L'endemà al matí, i amb més galetes daneses a la panxa, vam seguir per la 1095 cap a Mae Hong Son. Sense res planejat, vam anar parant a diferents poblets. Parant en aquests lloc canvies una mica la idea que tens d'aquest país, sobretot si la primera parada és Bangkok. Aquí la gent és diferent. Podríem dir molt més autèntica, sense voler donar a la paraula cap sentit del tipus Indiana Jones. Simplement són gent de poble, que encara vesteixen els vestits tradicionals pel seu dia a dia i que viuen en casetes fetes de bambú i fulles entre porcs i gallines. Molts d'ells no deuen tenir aigua corrent a casa però no per això es respira pobresa. Simplement queden lluny de l'estil de vida occidental i sembla que no tinguin cap pressa per arribar-hi.

Algun poblet de la zona


Seguint la sinuosa 1095 pots veure com el paisatge va canviant, i si vas amb moto, pots sentir com canvia la temperatura també! De cop sembla que estiguem enmig de la selva i ens apareixen les muntanyes tallades que hem vist a pelis com The beach. Ara si que ens creiem que estem a Tailàndia, que no és que abans no ens ho creguéssim, però de cop ens adonem que aquesta imatge del país és la que els dos teníem al cap.

Ara si que som a Tailàndia!

Perduts entre revolts i naturalesa

 

Després de dinar els pad thai més autèntics de la nostra vida, i també els més barats, en un poble no localitzable al mapa perquè, segons el Pau, el mapa de la Lonely està malament, arribem a una espècie de mini Suïssa rodejada de camps de te. Baan Rak Tai. Aquest és un poble que ben val la visita. La població és xinesa i a les botigues del poble hi pots trobar el que trobaries en qualsevol basar xinès. Un basar especialitzat en productes de te, que per això estan a la zona que estan. I per sopar un bon arròs tres delícies!

Pad Thai i aigua, tot el que vam saber demanar
 
La Suïssa tailandesa o el poblet xinès del nord del país

Camps de te que han substituït (?) els d'opi


Una de les coses bones que ens ha portat moure'ns per aquest racó de món sense mapa i sense possibilitat de poder preguntar la direcció a ningú és poder creuar la frontera entre Tailàndia i Myanmar sense necessitat de visat ni passaport. Allà, al final d'un caminet de terra, et trobes una tanca de canya amb un cartell que suposem que et dóna la benvinguda al país. També hi ha una paradeta de militars feta de sacs de sorra però de militar cap. Així que ens vam atrevit a posar el peu al país veí sense demanar permís a ningú.

En terra de ningú


Ahir vam continuar la ruta per la terra dels Senyors de la Droga, com diu la guia, i vam anar a petar a la cova del monjo que no parla (vegis un altre capítol de Fran de la Jungla). Vam entrar amb ell a dins i vam fer una mica d'intrèpids aventurers perquè a dins ens hi vam trobar unes quantes bèsties... Una serp, una taràntula enorme, ratpenats... Una propineta al monjo i cap a la cova dels peixos. Però aquí no hi ha caixers, no tenim ni un duro i la cova val 100 baths per cap; un altre dia serà... Decidim anar d'una tirada a Soppong, on sabem que hi ha un caixer, i, després de barallar-nos-hi una mica aconseguim els diners.

Una habitant de la cova del monjo que no parla
Més animalons de la cova

Raconets de Tailàndia


Un cop hem dinat iniciem tranquil·lament el camí de tornada. Segur que hi ha moltes més coses a veure per aquí però Pai ens tira molt i les dutxes d'aigua calenta encara més.

Fent les feines del camp
Protegint-se del sol tailandès

 

dimecres, 16 de gener del 2013

Toca fer el guiri!

Un cop instal·lats a Chiang Mai ens adonem que hem anat a parar al Lloret de Tailàndia. Tenim dues opcions: o sortir per cames (i ja tenim dues nits d'hotel pagades) o adaptar-nos al medi. Optem per la segona opció i fins i tot allarguem un dia la nostra estada.

La bogada del monestir


El primer dia el dediquem al fet cultural i fem la ruta dels temples, però, tot s'ha de dir, ja estem una mica fins el monyo de tants temples i, sense voler ofendre a ningú, tots acaben semblant iguals. Posats a ser uns guiris com cal, aquesta nit deixem de banda el pad thai i anem a sopar en un italià. Una bona amanida amb oli d'oliva i vinagre, una pizza i uns gnoquis amb gorgonzola. De postre panna cotta i un ristretto a la italiana.

Realitat o cera?


El segon dia lloguem una moto i... Anem a tocar tigres! L'entrada va en funció de la mida de tigre que vols tocar... Els cadells de mesos, els petitons, els mitjans i el gran tigre! Com que dubtem entre el més petit i el més gran i segurament serà l'únic cop a la vida que tocarem un tigre ho fem a lo grande i agafem entrada pels cadells i pels més grans. Segons hem estat llegint aquests tigres no estan drogats, senzillament han estat educats des de petits a estar en contacte amb la gent i, el més important, tenen tots la panxa plena!

Tigres fent la migdiada

Un dels tigres amb els que hem estat 10 minuts abans.


Els primers que visitarem seran els petitons. Ens hem de rentar bé les mans i canviar les sabates... Ah! Ja els veiem allà dins! N'hi ha molts! Ben bé mitja dotzena... Tots estan mig endormiscats però de tant en quant un fa un salt i puja sobre la taula com si res... Cap a dins... La veritat és que impressiona. Però el seu cuidador, que és un noi molt maco que xapurreja el castellà, ens diu que no passa res, que ja han pres la seva ració de pollastre i el seu biberó i que mentre no els toquem el cap ni fem cap moviment brusc ells estaran tranquils. Però perquè no els podem tocar el cap? Doncs perquè tenen pessigolles! I jugant, jugant, se't poden endur mitja ma. Quines potes que tenen... No són pas com les de la Lola!

Ens fem tota una sessió fotogràfica amb diferents cadells i fins i tot li donem el biberó a una petita tigressa que es veu que li ha quedat un budell buit i sortim cap a fora per anar a veure els grans.

Un cadell amb gana


Òstres... Aquestes bèsties si que són grans! Pesen uns 250 quilos ens diuen. Tenen entre dos i cinc anys. A partir dels cinc anys ja no creixen més. De moment estan estirats a terra tot mandrosos i semblen inofencius però quan un fa un badall pots veure els ullals que tenen! Deuen fer més de 15 centímetres. Realment impresionant! Apa, cap a dins, ens diu el cuidador que com a sistema de defensa té una canyeta amb quatre fulles a la punta. Ara si que ja no ens podem fer enrere... Li puc tocar la cua? Puc posar el cap a la seva panxa? Li puc agafar la pota? S'ho deixen fer tot! I entre badalls es van llepant les potes... Com la Lola! De vegades sembla que realment estiguis davant d'un gat gegant, sobretot quan una enorme tigressa tot jugant dins de la piscina, surt corrents i rellisca amb l'aigua. Patoseta com la nostra gata penso, pero quan fa un salt o es posa en posició de córrer t'adones que és alguna cosa més que una Lola gran.

La Júlia amb el bitxo

Un petit Sherkhan


Per aprofitar al màxim la moto pugem fins al temple de Wat Prha That a la muntanya de Doi Suthep. Una gran escalinata de 306 esglaons fins arribar a dalt. Escrivim els nostres noms en una tela taronja que faran servir per embolicar el temple quan estigui plena i contemplem la ciutat des de dalt de la muntanya. Bon lloc per veure com es fa fosc.

I més budes... Al mig del no res...

L'oració del capvespre

Acabem el dia al mercat nocturn de Chiang Mai Un enorme mercat on pots comprar el souvenir que vulguis enmig d'una enorme marea humana de guiris. I sopem menjar tailandès adaptat als gustos occidentals barrejats entre europeus i nord americans.

L'ultima activitat guiri de Chiang Mai és el curs de cuina tailandesa que hem fet avui. Però ha estat molt profitós i divertit. A la classe només érem quatre. Una parella d'austríacs i nosaltres, així que n'hem pogut treure el màxim de profit. La professora una tailandesa adorable, com no podia ser d'una altra manera.

L'hora de dinar
Rebent indicacions de l'Ai
 

Us pengem unes quantes fotos de les nostres creacions, mentre anem fent la digestió (hem acabat menjant-nos tots els plats) camí de Pai, on estarem els propers dies.

Preparant la base del curry vermell
El curry verd i picant del Pau i el vermell i menys picant de la Júlia
Cuinant el penang curry amb pollastre
Rotllets de primavera vegetals

Els famosos pad thai