No és el primer cop que passem la diada lluny de Catalunya, però si que aquest és el primer cop que realment ho hem trobat a faltar. No és extrany després d'haver estat a la manifestació de Barcelona de l'any passat i encara menys si es té en compte com es presentaven les coses.
Expedició catalana als tubs de lava de Sta. Cruz.
Podem dir que hem viscut els fets de la diada minut a minut, més emocionats que quan vam escoltar per ràdio, en una habitació sense finestra de Yangon, un partit de tornada de Champions del Barça en el que semblava que ho teniem tot perdut, era el mes de març això i vam remuntar!
Segurament la pissarra més gran del món.
Però tot i no ser a casa nostra, hem passat l'11 de setembre entre catalans visitant l'illa de Sta. Cruz, Galàpagos. Hem fet la nostra particular cadena humana al voltant d'un tros de tortuga d'uns 150 anys d'història, ens hem vestit de groc i hem fet onejar l'estelada tal i com requeria l'ocasió. Ho hem passat genial!
Port de pescadors de Puerto Ayora.
Plat típic de l'illa: 'langosta encocada'.
El dia 12 de setembre, per uns és un dia de lectura de titulars, amb aquest internet és impossible descarregar l'article sencer, per d'altres de submarinisme. Mirem i remirem totes les fotos que ens han enviat de la cadena i ens sentim orgullosos de ser catalans!
Mascle de fragata en època d'aparellament.
L'última illa que visitarem d'aquest fascinant arxipèl·lag serà Seymor Nord. Aquí ens hi trobem els ja coneguts 'piqueros' de potes blaves, les fragates en plena època d'aparellament (i això vol dir que els mascles tenen el seu pit vermell completament inflat), gavines de cua bifurcada, iguanes terrestres que també buscaven nòvia (o sigui d'un color groc intens), una pila d'iguanes marines i els omnipresents lleons marins que ja han començat a criar.
Enorme pollet de fragata.
El més espectacular de Seymor és que tots els animals sembla que posin per la foto. Tot i les advertències del Diego, el nostre guia en aquesta excursió, de no apropar-nos a menys de dos metres, es fa molt difícil no posar-los la càmera just davant per fer la teva foto 'National Geographic' perquè no es mouen. Ens ignoren totalment.
La nostra foto 'National Geographic'.
L'ultim dia a les Galàpagos ens movem al nostre aire. Al matí arribem fins la Badia de la Tortuga, una bona caminada, primer entre els endèmics cactus-arbre d'aquí i les sargantanes que hi habiten i, després per una llarga platja plena d'iguanes marines prenent el sol i amb zones reservades per la posta d'ous de les tortugues verdes o tortugues marines.
Buscant taurons, mantes, tortugues...
Camí de la Playa Mansa a la Badia de la Tortuga.
A la tarda agafem un aquataxi fins la zona de Las Grietas i la platja dels alemanys, on deixem passar la tarda entre galapaguenyos.
Cap a Las Grietas. Paisatge llunar.
Una escletxa d'aigua salobre. Las Grietas.
Després d'una dutxa ràpida d'aigua freda, l'aigua calenta encara no saben què és al nostre hostal, estem convidats a sopar pa amb tomàquet i truita a 'casa' de l'Albert i la Karina. Ells diuen que és poca cosa, un sopar senzill, però no saben que de gust ens ve un sopar 'a la catalana' en tots els sentits. Un sopar de comiat amb una família viatgera amb qui hem pogut compartir converses sobre política, viatges o allò que ens passés pel cap o simplement jugar a la platja amb l'Abril i el Bernat. Una abraçada catalans!
Si voleu fer una mirada al seu blog: voltaalmon.cat
