La cosa va d'illes. Gili Meno. Lombok-Flores.

Quatre dies sense dutxa, dormint entre una dotzena de desconeguts sobre un matalàs de tres centimetres i un llençol de ratlles, l'aigua racionada i per menjar arròs i tot això dins d'un vaixell de fusta repintat mil vegades de blanc i sense paper al wc. Si, si... Fem una mica de peneta, oi?

Només entrar al vaixell... Què farem aquí quatre dies? On dormirem?

Un dels àpats de família. Els polonesos, l'austríaca, els alemanys, els holandesos, el català.

 

Però el que no us hem dit és que el vaixell navegava entre Lombok i Flores, que cada dia abans de les sis del matí èrem a coberta mirant com sortia el sol i que per dutxa teniem un mar d'aigües transparents ple de tortugues, mantes, peixos tropicals de tots els colors nedant entre coralls i que els dotze hem acabat íntims.

 

Una de les parades a l'illa de Kelor.

Excursió matinal a dalt de la muntanyeta. Al fons, l'illa de Komodo.

 

Aquests quatre dies hem posat els peus comptades vegades a terra ferma, però quan ho hem fet ha estat per banyar-nos en cascades enmig de la selva a l'illa de Moyo, estirar-nos en platges de sorra rosa o veure els dragons de Komodo en estat salvatge, a l'illa de Komodo i a Rinca. Aquestes bèsties enormes tenen per elles soles quatre de les més de 17.000 illes que té Indonèsia, totes parc natural, on t'hi pots passejar amb un parell de guardes que per tota arma duen un pal.

La cascada de l'illa de Moyo.

Una dragona de Komodo fent la digestió...

 

Però l'activitat principal d'aquests dies ha estat bussejar. La temperatura de l'aigua simplement perfecte i el paisatge submarí senzillament espectacular!

Fent-se de dia entre illes...

Foto de grup a l'illa de Rinca. El pal verd ens havia de salvar dels dragons...

 

 

Però abans d'embarcar-nos en aquest vaixell hem estat uns dies adaptant-nos al ritme del país. A totes les illes sembla que el rellotge vagi a un altre ritme... Qui no ha estat mai a Formentera? Doncs imagineu-vos com és la gent d'Indonèsia... Un país format exclusivament per illes.

Practicant amb l'Ian, un dels professors de surf del Pau.

Una simpàtica indonèsia.

 

Vam arribar a l'illa de Bali i vam dedicar un dia a passejar amb moto entre fabulosos resorts a peu de platja, l'endemà vam agafar un parell de vaixells per arribar a Gili Trawangan i des d'aquesta illa una barqueta cap a Gili Meno, ningú ha dit que arribar al Paradís sigui fàcil i ràpid. De fet, és millor que tingui certa complicació, així pel camí vas perdent gent i al final resulta que a Gili Meno hi viuen nomès uns tres-cents feliços indonesis que sembla que dediquin tot el seu temps a surfejar, escoltar reagge i fer amics. Vam estar gairebé una setmana en una barraqueta a la platja, sense aigua dolça els primers dies i a estones sense llum. Segons ells per culpa dels de Lombok i, per tant, no s'hi podia fer res.

La sortida del sol davant de la barraca de Gili Meno.

Si! Aquestes platges existeixen!

 

 

Aquí hem après que sense Internet també es pot viure, tot i que sinó t'organitzes pot ser molt cansat. Mentre el Pau surfejava amb l'Oleng i el Gogo al nord, jo prenia el sol just a l'altre costat de Meno. Mentre ell decidia tornar pel caminet de l'interior de l'illa, jo l'anava a buscar per la platja. Sort que l'illa és un cop de puny i amb menys d'uns hora pots voltejar-la tota per la costa.

 

El Pau amb algun dels seus professors de surf de Meno.

Escollint el sopar a Gili Meno.