Ia orana Tahití.

Aterrem a Tahití sense haver tingut temps ni d'obrir la guia. Ens esperem llargues platges, surf, resorts de luxe, gent vestida amb collarets de flors parlant algun idioma extrany i sol, molt de sol.

Finalment a la platja i amb un collaret de flors!

La nit del 26 al 25 de maig...

A alguns mòbils els va costar més que altres fer el pas enrere en el temps!

 

Doncs Papeete, la capital de la Polinèsia Francesa, no acaba d'encaixar ben bé en aquesta idea de paradís que portàvem al cap. És una ciutat lletjota, perquè no dir-ho, vam arribar negre nit, la gent parla francès i vam anar a parar en una pensió de mala mort en un carreró sense nom. El que si que vam veure van ser un parell de noies ballant a l'aeroport, una mica cutre tot plegat, massa honeymooner de barato. L'endemà al matí poc va millorar la cosa. Haviem tirat un dia enrere, ens tocava reviure el 25 de maig i com que era diumenge tot estava tancat. Tot, tot i tot. Feina vam tenir per trobar un lloc on esmorzar!

Liberté, egalité et fraternité.

Tahití Nui. A la tarda, els pescadors munten la parada.

Platges surfers de sorra negra a Tahití Iti.

Tikis a Marae Arahurahu. Tahiti Nui.

 

Així que vam decidir posar-nos les piles i sortir d'allà com més aviat millor, seguir els consells del Moret vaja. Vam llevar-nos d'hora, no tant com els tahitians que es lleven a les cinc del matí, però suficient com per ser els primers clients a l'oficina d'Air Tahití, i entre el nostre francès de supervivència i una mica d'anglès, lligar tot un seguit de vols en avioneta que ens ha de portar a Les Marqueses; illes volcàniques, les Tuamotos; atol·lons de corall i Moorea, diuen que la més maca de l'arxipèlag de les Societat.

Aquí ningú s'escapa de portar casc!

A la platja de Teahupoo, on hi ha la millor onada de Tahití.

Baralla de galls salvatges. És l'únic moment que els pots agafar.

 

Amb els bitllets sota el braç i la Visa tremolant (aquí tot és carííííssim) vam anar directes cap a llogar un cotxe per fer la volta a Tahití, Papeete ja no donava més de si. Abans, però, vam fer-nos amb unes súper ulleres, uns tubs professionals i un flotador gegant rosa fúxia amb la idea de no sortir de l'aigua durant els dies que passarem a les Tuamotos i Moorea. Ah! I aquest cop si que hem fet cas dels consells del Moret i hem deixat Bora Bora per un altre cop per poder passar uns dies a Les Marqueses, si en Gauguin i en Brel (entre altres!) van decidir passar-hi una part de la seva vida alguna cosa han de tenir.

Compra venda de cocos enmig del camí. A uns 30€ el sac. Nuku Hiva.

La platja de Hatiheu. A l'illa de Nuku Hiva.

Rebent indicacions de com fer un collaret de llavors.

 

Així que abans d'ahir a les 5 del mati érem a l'aeroport de Papeete un altre cop, direcció Nuku Hiva. Més de tres hores de vol i una altra hora en 4WD per arribar a Taiohae, a casa de la Rose. Una nordamericana enamorada d'aquestes illes i de la seva gent que fa uns tretze anys que lloga habitacions. Com que no teniem res preparat, cosa extranya, ens hem deixat aconsellar per ella en tot. Així que avui el Richard, el seu nom en l'idioma d'aquí és impossible d'escriure, ens ha fet una bona passejada per la seva illa i ens ha explicat una mica de tot.

La badia de Taiohae és el cràter del volcà que va formar l'illa fa uns sis mil anys.

Dos posats molt illencs. Samarreta arremangada i flor a l'orella.

Un dels molts petròglifs de Nuku Hiva.

És curiós com el primer que ha preguntat el Richard quan li hem dit que viatjàvem direcció Sud Amèrica ha estat si pararíem a Rapa Nui (l'Illa de Pasqua) i com després ens ha anat explicant totes les similituds entre la gent del triangle. Al nord Hawaï, a l'est Rapa Nui i a l'oest Nova Zelanda. Hi ha diferents teories sobre com, quan i d'on va sortir la gent que habita aquest triangle. La del Richard és ben clara. Èren bons navegants que venien d'Àsia, van venir aquí amb diferents tipus d'animals i plantes. Però no van aturar-se a les illes. Van arribar fins Amèrica, van agafar gent d'allà i algunes plantes també. Això explica no només perquè aquesta gent no s'assemblen gaire als asiàtics i si que tenen alguns trets més aviat indis i sobretot... perquè ells també tenien moniatos!

Els plàtans no són les postres, són per acompanyar el plat principal.

Fotografiant tikis a Hiko Hua. Nuku Hiva.

Forats per barrejar medicaments.