Arribem a Puerto Iguazú amb la notícia de què la passarel·la sobre la Garganta del Diablo, a la part Argentina de les cascades, que s'havia endut el riu feia unes setmanes, encara està tancada.
Un altre trosset de les cascades...
Però mentre esmorzàvem facturas (croissants petitons) la noia de l'hotel ens va dir que aquell migdia hi havia acte oficial per reinaugurar la passarel·la! Així que de seguida van estar organitzats els nostres tres dies aquí. El primer el dedicaríem al Brasil, el segon a l'Argentina i el tercer al Paraguay.
Primer pla del salt del riu.
Anar a Brasil desde Puerto Iguazú vol dir agafar un bus de línia fent una parada a la frontera per afegir un segell al passaport, res més. Així que vam anar a passar el dia a Brasil com aquell qui no vol la cosa. I això vol dir que ens vam plantar davant de les cascades sense haver tingut temps de preparar-nos mentalment. La Lonely no té cap foto del lloc, la guia de l'Andreu nomès parlava de la part argentina... I allà ens tens a nosaltres, sense saber ben bé què anavem a veure, davant de les enormes cascades d'Iguaçú. És a dir davant d'uns 275 salts d'aigua repartits en més de dos quilòmetres i mig de llarg i amb una alçada d'uns vuitanta metres. Amazing! Awesome!
Cascades argentines vistes des del Brasil.
Aquestes cascades es presenten vergonyoses, només es deixen veure de mica en mica. Desde terra no en tens mai una visió completa. Simplement vas caminant i caminant i les cascades es van allargant i allargant fins que arribes a la passarel·la del final del recorregut i t'has d'acabar posant l'impermeable de guiri que has comprat a l'entrada per intentar no acabar moll com un pollet. Nomès intentar-ho.
Escrivint unes postals des del Brasil.
Vam tornar a l'hotel convençuts que la part Argentina no podia ser millor. Fins i tot ens va saber greu pels argentins perquè tot i que el 80% de les cascades estan al seu país, les millor vistes són des del Brasil. Tot i així l'endemà ens vam llevar d'hora per visitar aquest costat i aprofitar que hi havia totes les passarel·les obertes.
Vam començar pel plat fort: la Garganta del Diablo i de seguida vam començar a dubtar de si el Brazil s'enduia la millor part de l'espectacle. La passarel·la de la Garganta del Diablo et porta fins ben bé el mig del revolt final de les cascades. Un forat al buit d'uns vuitanta metres d'alçada del qual és impossible veure'n el fons pel núvol de vapor que hi ha. De poc ens va servir l'impermeable aquí.
Sobre un salt de vuitanta metres d'aigua.
Si per la part del Brasil les vistes de les cascades són immillorables, per la part Argentina pots dir que literalment ets dins dels salts d'aigua. En algun moment semblava que acabavem de sortir d'una atracció d'aigua de Port Aventura. Sortiem cridant i corrents de la passarel·la, amb l'impermeable rebregat i mullats de cap a peus.
Observant les cascades desde l'Argentina.
Tercer dia; Paraguay, que se n'endú, sens dubte, la pitjor part. Les cascades queden uns quilòmetres enllà de les seves fronteres. A ells els ha tocat acollir una de les preses més grans del món. La presa d'Itaipú (pedres sorolloses en guaraní) al riu Paranà. Per no fer-los un lleig, i també perquè ens feia gràcia posar els peus en aquest país, vam anar a visitar-la. Va ser un dia complert perquè el matí el vam dedicar al shopping a Ciudad del Este, el millor a fer aquí segons els seus veïns brasilenys i argentins. La veritat és que poca cosa vam comprar, però vam poder veure com pot fer variar el paisatge una frontera. Paraguay, o com a mínim Ciudad del Este, té més dels mercats de carrer de l'Índia o Àsia que no pas semblances amb els seus veïns sudamericans que hem visitat fins ara.
Arribant a Buenos Aires.
Així doncs, agafeu paper i llàpis i apunteu: anar a les Cascades d'Iguaçú les properes vacances.
Wuuuaaaaa!!! quina passada.
ResponEliminaQue tia con er wasap
ResponEliminaPassa ar blpggg
ResponElimina