De les ciutats que hem visitat a l'Argentina, Salta és, sens dubte, la ciutat amb més personalitat, la que més ens ha agradat, sense tenir en compte Buenos Aires, està clar. Tot i tenir l'estructura quadriculada de totes les altres, en aquesta hi ha un cert desordre que la fa més humana. La gent és completament diferent a la de la resta del país. Aquí hi ha molts més indígenes, masteguen coca, tenen mercats de carrer...
Nosaltres hi vam arribar de nit i el primer que ens van dir al hostel on estàvem va ser que aquella nit hi havia salteñas per sopar. Està clar que no ens hi vam poder negar!
Visitada la ciutat i sobretot visitat el Museu d'Arqueologia de l'Alta Muntanya, on hi ha tres mòmies de nens ínques sacrificats fa uns 500 anys i perfectament conservats, vam decidir anar d'excurció pels voltants de Salta.
Comprant fulles de coca per pujar a 4800 metres.
Tot i que l'endemà calia matinar, vam agafar un taxi que per 1,5€ ens va portar a la Forja del Trabajador, per participar d'un enorme concert que nomès fan un cop l'any on hi actuen diferents grups musicals del país. La veritat és que vam fer una visita llampec perquè el fum de choripán era irrespirable i el so no gaire aconseguit. Així que altre cop taxi i cap al llit que l'endemà calia matinar, i molt!
L'endemà a les set, i sense esmorzar, vam pujar en un minibus direcció el desert seguint la via d'El Tren de las Nubes. El tren que circula a més alçada del món. En un dia vam passar per carreteres rodejades de cactus gegants tipus Far West, vam dinar a San Antonio de los Cobres, un poblet abandonat enmig del desert a uns 4.800 metres, vam fer un tastet de salar (preparant-nos pel Salar d'Uyuni) a Las Salinas Grandes i vam acabar el dia a Purmamarca veient com queia el sol davant del Cerro de los Siete Colores i comprant unes empanades de formatge per fer més curta la tornada.
Un cop a Salta vam haver de fer temps fins la una de la matinada per agafar el primer bus nocturn del Marc, sabem que se'n moria de ganes i no li volíem fer un lleig, cap a San Pedro de Atacama. Altre cop a Xile! La cosa promet!
Fent el mico per les Salinas Grandes II.
Fent el mico per les Salinas Grandes III.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada