Plou a Flores...

Hi havia dues opcions un cop a Labuan Bajo, capital de Flores. Escollir una altra illeta i desaparèixer del mapa uns quants dies més o bé atrevir-nos amb l'interior de l'illa. La platja tira molt, però vam escollir la segona opció, llogar una moto i anar cap a Ruteng. Un poblet uns cent quilòmetres cap a l'interior de Flores per una carretera de revolts que avança enmig de bosc tropical.

Tot i el temps, el paisatge era espectacular.

Càlcul ràpid, cent quilòmetres dues hores. Doncs no! Sembla mentida que ja faci uns mesos que estem per aquí! La carretera xulíssima i tot molt bé fins que va començar a diluviar i ens vam adonar que, tot i portar unes dues hores dalt de la moto, no estàvem a més de la meitat del camí.

Fent benzina als llocs més curiosos...

Cues a les poques benzineres de l'illa, la benzina s'havia acabat.

Camps d'arròs mullats, casetes que se suposa que formaven part d'algun poble que no sabíem quin era perquè enlloc hi havia cartell i gent que ens saludava tot i la pluja, revolts i més revolts. Finalment vam arribar a Ruteng. Xocolata calenta i galetes Maria mentre ens canviàvem la roba en un bar sota l'atenta mirada de les fotos de Sadam Hussein, Bin Laden i Hugo Chavez. Extranya combinació? Crec que descriu força bé aquest lloc. No cal dir-ne gaire cosa més.

Aquest paisatge ja ens comença a ser familiar però no per això deixa de ser preciós!

Feines variades al voral de la carretera. Dutxa i bogada.

L'entorn de Ruteng és curiós, per dir-ho d'alguna manera. Vam fer cas al noi de la casa on vam dormir i vam visitar el poble de Pu'u, on representa que encara hi viuen com a tribu... La veritat és que tot el que hi vam veure de típic van ser dues casetes amb el sostre de palla. Potser el fet que et cobrin 20.000 Rp per visitar-lo no predisposa gaire al turista.

Les dues cases típiques que queden al poblet de Pu'u.

Camp d'arròs en forma de teranyina. Típic de la zona.

El més interessant de la zona és la cova de Liang Bua, on tot just fa uns cinc anys hi van trobar les restes del que han anomenat homo floresiensis, un parent nostre d'uns 115cm d'alçada. Va ser divertit com nosaltres passejàvem per la cova i el museu mentre els locals ens observaben a nosaltres. Segurament els semblaven força més extranys nosaltres que el seu nan prehistòric.

Visita de grup a la cova de Liang Bua.

El Pau i el seu amic homo floresiensis.

Com que el cel no millorava i Ruteng no era cap lloc gaire interessant vam decidir agafar la moto tot just havent dinat i fer el més ràpid possible les quatre hores de revolts cap a Labuan Bajo. D'aquestes quatre, unes tres sota la pluja i la majoria de pujada. Però contents perquè ja sabíem on aniriem a sopar quan arribéssim a Labuan Bajo. Una pizza autènticament italiana ens esperava i segur que a Labuan Bajo no plovia...

No ens podem queixar! LionAir ens va donar de dinar!

Que no plovia a Labuan Bajo? I llamps i trons i una cosa que mai havíem vist! Plovia tant que van cancel·lar tots els vols del mini aeroport d'aquest poblet! El nostre l'últim, després d'esperar unes nou hores... I vam haver de fer el check in per tercer cop al Gardena, ja erem com de la família! No ens van demanar ni el passaport ni que paguessim per endavant!

Finalment dalt de l'avió cap a Bali amb 22 hores de retard.