G'day Ivan!

Si! Per fi som a Melbourne! Si! Per fi estem amb l'Ivan! La primera cara coneguda després de cinc mesos! Ja sé que tothom ho sap i que sempre ho diem però... Que maco que és l'Ivan! Quina il·lusió quan arribem a la cinta de les maletes i algú crida: Júlia! Pau!

Un bon pa amb tomàquet amb embotits recupera a qualsevol!

Ens ha costat arribar fins aquí, no ens ho han posat fàcil! Finalment el vol de LionAir va sortir amb un dia de retard de Flores, així que a l'illa de Bali només hi estaríem unes hores abans d'agafar el vol amb Qantas directe a Melbourne... La idea era deixar les maletes allà on poguéssim, agafar una moto i anar directes a Ubud, al centre de l'illa a veure temples, no només són platges aquest país. Però vam entrar en un Starbucks i els sofàs, els cafès gegants, l'aire condicionat i l'internet, que feia dies que no teniem, va poder més que la nostra voluntat.

Treball en equip. Enviament del 3r paquet cap a casa.

No vam anar a Ubud però vam visitar algun temple a Kuta.

Així que vam decidir passar el dia a Kuta, de botiga surfer en botiga surfer. Primer hi entràvem amb l'excusa de l'aire condicionat però la veritat és que al final tots dos vam acabar fent algunes compres. El millor del dia? Sens dubte l'alliberament de les tortuguetes marines. Sense voler-ho vam arribar a l'hora que tocava al punt que tocava de la llarga platja de Kuta. Ens vam trobar amb un pot de plàstic a la mà amb una tortuga marina tot just sortida de l'ou. Tots en fila i preparats, llestos, ja! Començava la cursa de tortugues cap al mar. No cal dir que la meva va ser l'última... Però hi va arribar, que és el que compte!

Moments després de la sortida. Go, baby turtle, go!

La meva tortuga fent trampa, va entrar al mar gràcies a una gran onada.

Vam decidir anar a sopar a l'aeroport. L'avió sortia poc abans de mitja nit però ja estàvem nerviosos. Ja érem davant de la porta 7 feia estona quan de cop i volta la gent va començar a atabalar-se mirant el mòbil. Què passa? Els simpàtics australians ens van explicar que acabaven de rebre un e-mail de la companyia dient que el vol es cancel·lava perquè l'avió no estava en condicions de volar. Que què? Però si l'Ivan ens estava esperant! Doncs res. Torna a passar el control d'immigració, aquest cop en sentit contrari, corrents a recollir les maletes i altre cop al mostrador perquè ens expliquessin ben bé què passava i ens proposéssin una alternativa. Semblava la cursa d'El Corte Inglés, i la veritat és que nosaltres vam quedar força ben posicionats, tercer lloc.

Dones amb vel, temples budistes, celebrant Diumenge de Rams...

Aquestes escultures religioses amb sharong són per tota l'illa.

La solució: resort a la vora del mar amb piscina on passar la nit i fins que surti el vol, tots els àpats pagats i transports, un val de 100$ per altres bitllets d'avió... Volàvem l'endemà a la mateixa hora però fent escala a Sydney... Ok, ho acceptem... I a més a més podrem anar a Ubud finalment! No cal dir que aquest cop la piscina i les diverses comoditats de l'hotel van arruïnar la nostra segona oportunitat.

El nostre resort a peu de platja a Kuta.

Passant un dia de nervis a la piscina pel vol cancel·lat.