Tasmània i els seus dimonis.

Si! Aquí el teniu! El Sr. Dimoni de Tasmània.

 

Tasmània és, perquè us en feu una idea ràpida, com un enorme camp de golf amb unes quantes vaques estratègicament col·locades. Tot i que també té els eucaliptos més alts del món i platges de sorra blanca i aigües turquesa amb unes postes sol espectaculars i llacs entre muntanyes i vinyes a la vora del mar i el millor de tot... està plena d'animals extranys. Vaques peludes, wombats, pademelons, pòssums, ornitorincs, wallabies, cangurs de totes les mides, dimonis de Tasmània, equidnes, coales, dofins, pingüins, foques... I els hem vist tots!

Una vaca peluda de les Highlands de Tasmània.

Passejada enmig dels arbres més alts del planeta.

Els wombats són unes bèstioles tímides simpatiquíssimes.

Segons la mitologia aborígen, tots els animals vènen de l'emu.

 

Dit així pot semblar que això sigui un territori per civilitzar i res més lluny de la realitat. Aquesta gent es passeja amb uns enormes 4x4 i tenen Mc Donalds a totes les cantonades. Fins i tot tenen un dels museus més extranys i un dels més interessants que haguem vist mai. El MONA. Un edifici ultramodern enmig dels camps que rodegen Hobart, la capital. Es tracta d'un museu d'art antic i modern. Així, tot barrejat, sense més. Meravellós. La idea va ser d'un ric tasmanià i realment el lloc reflecteix la barreja de coses espectaculars que pots trobar en aquesta illa. 100% recomanable si un dia viatgeu per aquestes latituds. Alhora però, s'ha de tenir en compte que durant la major part del viatge no hem tingut cobertura i que el tema wifi, tal com ens va dir el propietari d'un dels llocs on hem dormit: guys, this is Tasmania!

Dins del MONA. Tocant obres d'art.

Un Porsche Carrera refetó, com molts australians.

Vi tasmanià i peix arrebossat amb patates. Dinar típic al cotxe.

Antiga fabrica de mermelada al port de Hobart. Ara ocupada per hotels de luxe i galeries d'art.

No podem dir que el temps ens hagi acompanyat gaire, el sol l'hem vist en comptades ocasions però els núvols i la llum que deixaven filtrar han fet el que el paisatge fos encara més espectacular. La veritat és que Austràlia no deixa de sorprendre't mai. Quan et penses que ja ho has vist tot apareix a la carretera un senyal enorme que t'avisa que has de reduir la velocitat perquè per allà hi creuen pingüins...

Una de les millors postes de sol del viatge a St. Helens.

Passejant per un enrajolat natural, no és obra de cap gegant.

El Pau i els seus amics. Si tens menjar els cangurs trieguen poc a aparèixer.

El cangur més golafre de tots. També es volia menjar la càmera.

 

Tasmània és un lloc per calçar-se les botes de muntanya i posar-se a caminar. Més del 30% de l'illa és parc natural i aquesta gent s'ho pren seriosament això. Ho tenen tot impecable i perfectament senyalitzat. Passarel·les de fusta per tot arreu que no pots abandonar per una banda per tal de no fer malbé el bosc i, per l'altra, perquè si no has aparegut quan es pon el sol sàpiguen per on començar a buscar-te. Aquí, quan trobes un animal salvatge pots estar segur que és verinós o mossega.

Bolet preciós i verinós. Així és la tardor a Tasmània.

Passejant pel bosc.

El punt més alt on hem estat de les Highlands.

Fent una mica d'exercici vora el mar a St. Helens.

 

 

Però el millor de Tasmània, sens dubte, i el que segur que mai oblidarem és que en aquesta illa, a l'altra banda del món de casa nostra; hem estat tiets!

Us presentem l'Elna. La nostra neboda.