Adaptadíssims a Melbourne i encantats amb la gent, el transport públic, les oficines d'informació turística gratuïtes i AMB informació... Però sobretot súper contents amb el menjar australià! Quant temps feia que no tastàvem un bon tros de carn? I comprat al Queen Victoria Market!
Simpàtica publicitat al metro de Melbourne.
Clickeu aquí per cantar una estona...Vídeo anunci metro de Melbourne
Clàssic parc d'atraccions al centre de la ciutat.
A casa de l'Ivan hi estem com a casa... Cuinem, estenem la roba, tanquem amb clau i anem a comprar... Vaja que aquí ens hi podríem quedar una bona temporada.
Passejant pel jardí botànic.
Carrer de la Movida, restaurant de tapes.
Hem visitat la ciutat amb tranquil·litat i amb un guia de luxe. Hem probat cerveses de tots els gustos i colors i hem fet un bon brunch a St. Kilda, el barri on vivia l'Ivan abans d'emigrar a Londres. Museu de la ciutat, jardins botànics, tramvia amunt i tramvia avall, Federation Square, passeig al voltant del riu Yarra, Flinders Street Station, catedral de St. Patrick, el carrer Collins o carrer de les botigues piges, Chinatown... Aquesta és una gran ciutat però totalment accessible i de fàcil orientació. El que diem, que si un dia desapareixem ja sabeu on ens podeu venir a buscar.
Algun dels paisatges de la Great Ocean Road.
Lock Ard Gorge.
The Twelve Apostles.
Primer pla d'un dels molts coales camí del far d'Otway.
Buscant coales entre eucaliptos.
La família d'emus al complert.
Mr. Echidna.
Aquesta s'havia salvat de l'esquilada!
Amb la panxa plena d'entrepà de formatge!
No és el Red Center però ho recorda.
Port Fairy. Un poblet de pel·lícula.
Una mica més al nord de Warrnambool hi ha el Parc Natural dels Grampians. Ens havien dit que era un bon lloc per conèixer alguna cosa de la cultura aborigen de l'estat de Victòria, i ja que ningú vol parlar del tema vam decidir investigar nosaltres sols. La veritat és que el paisatge de la zona val molt la pena i que aquí és on vam veure més cangurs i emus que enlloc, però pel que fa al tema aborígen, vam quedar-nos més o menys tal com estàvem, és a dir, sense tenir-ne ni idea. Unes quantes pintures en una roca i un video de cinc minuts van ser tot el contacte que vam tenir amb aquesta gent i la seva cultura. Bé, i els quatre plafons del museu de Halls Gap, on queda clar que la culpa de tot és dels europeus... Entenent per europeus aquelles persones que viuen a Europa, no a Austràlia, es clar!
Pintures aborígens a The Grampians.
Posta de sol en terra aborígen.
The Reeds. Vistes de la vall dels Grampians.
Contents, relaxats i morenos, esteu guapíssims!!
ResponEliminaContents, relaxats i morenos, esteu guapíssims!!
ResponEliminaDes de Fornells de la Selva, molts de petons i una forta abraçada. Continueu explicant les vostres vivències, perquè des d'aqui em feu una enveja que fa por. Disfruteu tant com pogueu.
ResponEliminaPetons. Carme.
Des de Brunyola us segueixo amb molt d'interés. Veig que us ho passeu molt be. Continueu així!. Recordeu que aviat sereu tiets!! i jo, altre cop, besàvia. Molts de petons i gràcies per les postals.
ResponEliminaÀvia Maria.