Aotearoa o el país del núvol blanc.

Ja som en terra kiwi! Encara no n'hem tastat cap però ja fa uns dies que estem a Nova Zelanda. Hem començat per Auckland i els seus volcans i hem seguit cap al sud dins d'una llampant furgoneta model super heroes.

 

Amenaçava tempesta però al final no va ploure!

 

Passejant pel port d'Auckland.

Ara mateix som dins del ferry que ens ha de portar de l'Illa Nord a l'Illa Sud. Hem preferit anar directes cap al sud i deixar el nord pel final per intentar esquivar l'hivern austral al màxim. No sé si esteu ben situats, però el sud d'aquest país està a menys de 2.000km de l'Antàrtida. O sigui que us podeu imaginar la fresqueta que fa per aquestes terres!

Molts petons cap per avall desde Nova Zelanda.

Comença el viatge. New Plymouth beach.

No cal dir que els kiwis són tan encantadors o més que els seus veïns australians, però hi ha algunes diferències importants que notes només baixar de l'avió. Per exemple; aquí la majoria dels cartells estan en dos idiomes. Un l'anglès, of course, l'altre un idioma extrany del que no pots entendre res. Welcome to New Zealand mate. Sembla ser que aquí els aborígens existeixen! No és extrany veure dones amb la barbeta tatuada i lleugerament més morenes de l'estandard occidental posant benzina als seus enormes 4x4 o demanant un cafè en qualsevol cafeteria. Els primers habitants d'Aotearoa van ser els maoris, gent que va venir de la Polinèsia fa encara no mil anys i que van decidir quedar-se aquí quan van veure que, tot i ser illes, aquestes eren força més grans que no pas les d'on venien.

Oficina de correus de la República de Whangamomona a l'Illa del Nord.

Si, si, també tenen alpaques aquí!

Per no ser menys que Austràlia aquesta illa també té coses rares. La que més crida l'atenció són els ocells que, tot i ser ocells i, per tant, tenir ales, no volen. Són els kiwis, els keas... entre altres. De moment no n'hem vist cap al natural. El que si que hem vist han estat ovelles. N'hi ha per tot arreu! Sembla que, de cop estiguis dins la novel·la El país del núvol blanc, l'heu llegida? Us la recomanem, tot i ser un totxo de llibre es llegeix molt ràpid. Sembla que la Miss Gyn hagi d'aparèixer en qualsevol moment.

Un punt indeterminat del sud de l'Illa Nord.

Sembla que arriba la tardor a Nova Zelanda.

Que no n'hi ha prou amb ocells que no volen... Què us semblen uns cucs que fan llum? Aquests si que els hem vist. Dins les coves de Waitomo. És tan al·lucinant que sembla que sigui de mentida, com que està tot fosc i només es veuen els puntets de llum penjant del sostre en algun moment pots arribar a tenir la sensació que tot és un muntatge... Esperem que fos de veritat, si més no, nosaltres vam sortir la mar de contents de la passejada en barca per l'interior d'aquesta cova.

Eulàlia, algun dia m'has d'explicar quin trauma té aquest nen amb els estels!

Toma furgo! Amb això segur que no ens perdem!