Dins de la Súper Herois...

Després del nostre pas per Nova Zelanda, concretament després del nostre pas per Nova Zelanda dins d'una furgoneta decorada amb els súper herois més famosos dels còmics, la nostra visió del món i de nosaltres mateixos haurà canviat. Ha canviat ja ara, després de només quinze dies, no cal ni pensar quan n'hagin passat quinze més!

Surfers entre la neu!

La platja dels pingüins blaus. No en vam veure cap però vam passar una bona estona.

Passejada per les antigues vies de tren.

 

 

És el millor voltar amb furgo, ens va dir la Lali. Home.... potser el millor no, però s'ha de reconèixer que té els seus moments divertits i que això de parar allà on vulguis a fer bullir la pasta per dinar no té preu. Però, i els dies que decideix posar-se a ploure a bots i barrals a les tres de la tarda i no parar fins la matinada? I a sobre decideixes parar a dormir en un dels camps sense electricitat ni dutxes ni cuina ni zona comunitària ni res de res? I no pots obrir el llum de la furgo perquè al matí li ha fallat la bateria i els vidres comencen a regalimar (i no només els vidres!) de la humitat que hi ha?

Qualsevol racó és bo per fer un bon tros de carn novazelandesa.

Llac Matheson o llac dels reflexos.

Veient sortir el sol desde de furgo després d'una nit de pluja

 

 

Doncs aquí volia anar a parar jo quan deia que després de quinze dies en furgo fan que vegis el món d'una altra manera. L'escala de prioritats canvia. Ara el primer de tot ja no és una dutxa d'aigua calenta. El que més il·lusió fa ara quan aparques a qualsevol lloc per passar la nit és que hi hagi un endoll ben aprop! Endoll vol dir vida després del es sis de la tarda. Vol dir llum, escalfor, carregar la bateria de la càmera de fer fotos... Perquè si, tot i les hores que passem dins de la furgo model Súper Herois, també tenim temps per descobrir aquest país en plena tardor.

Killian Jornet a Nova Zelanda.

Pancake rocks.

Posta de sol enmig de prats verds.

 

 

La naturalesa a Nova Zelanda és espectacular, enorme, al·lucinant! No has acabat d'assimilar el que acabes de veure que ja estàs davant d'un paisatge encara millor. No has tingut temps que els guants se t'eixuguin després de jugar amb la neu que ja et trobes enmig d'un bosc de tons vermells en plena posta de sol. Ara una mica de platja, ara una passejada fins la glacera de Fox, piscines d'aigua calenta naturals... De vegades ens fa pensar en Islàndia, paisatges salvatgement naturals, extranys, de vegades sembla que estiguem als EUA per les extensions per les quals ens movem.

Encara que no ho sembli és una alga!

Davant de la glacera de Fox. Aquí hi vam trobar un kea.

 

 

I de cop llegeixes que la carretera per on circulem la van obrir el 1.960! Però com es comunicava aquesta gent abans? No m'extranya que quan els polinesis van desembarcar aquí pels volts de l'any 1.000 no en volguessin marxar i tampoc m'extranya que els anglesos volguessin per ells aquestes illes quan les van descobrir.

Perduda entre roques...

El llac Hawea apareix rere un revolt de la carretera.

Un salt d'aigua enmig del camí.