La ruta sobre un mapa.

Us escrivim aquí els noms dels llocs que hem visitat a Aotearoa fins ara per si voleu agafar un mapa i situar-los perquè aquestes illes, tot i ser illes, són molt grans i de vegades no et fas ben bé la idea de les distàncies.

Practicant amb el frisbee golf a Queenstown.

 

Com ja us vam dir, vam agafar la Súper Herois el dimecres 1 de maig a Auckland, direcció sud. La idea era agafar el ferry per saltar a l'Illa Sud de seguida, deixant per la tornada l'Illa Nord. Tot i així vam fer un parell de parades abans de creuar l'Estret de Cook. El primer dia vam dormir a Waitomo per poder visitar les coves de les cuques de llum a primera hora i seguir avançant cap a New Plymouth, fent parada tècnica a la Republica de Wangamomona. La veritat és que encara no acabem de saber del cert de què va aquesta historia republicana dins de Nova Zelanda. Però pel poc que vam entendre sembla ser que es tracta d'uns mini república independent que els habitants van constituir a finals del XX quan l'estat va establir unes noves fronteres entre districtes que partia el seu per la meitat. Realitat o ficció? Cal comprovar-ho.

Interior de Waitomo. La foto és apropiada, no en deixen fer!

Amb la Súper Herois a tot arreu!

 

En un primer moment la idea era dedicar un dia a Mount Taranaki, sembla que hi ha excursions molt xules per fer però la pluja ens va obligar a canviar de plans i avançar un dia el ferry. Així que el dissabte 4 de maig abans de les 7 del mati ja érem al port de Wellington, fent cua per ficar la furgoneta a la panxota de l'enorme vaixell que es dedica a travessar un dels estrets més perillosos del món però alhora un dels que compte amb un dels paisatges més bonics.

En dies de pluja...

... tothom busca les seves diversions!

 

Vam desembarcar a l'Illa Sud i vam passar una bona estona perduts (literalment) entre vinyes a Marlborough. Vinyes ultramodernes en plena tardor. Ceps de fulles grogues perfectament alineats amb tot d'ovelles pasturant per sota. Un cop ens vam trobar vam fer camí cap el Parc Natural d'Abel Tasman passant per Nelson. Altre cop la pluja va fer-nos canviar de plans, i tot i que la primera idea era arribar a la Golden Bay abans d'agafar la carretera 6 direcció sud, vam prescindir d'aquesta badia i vam anar directes cap a Kauatiri tot buscant una mica de sol. Aquí vam fer una excursió de bon matí pel que havia estat una via de tren durant el segle XX i que encara conserva part dels seus túnels i els seus ponts.

Solucionat un petit problema de la Súper Herois.

 

Carretera i manta altre cop cap a la West Coast, per una carretera que avança per uns paisatges francament de postal i amb un sol que ens va fer recuperar amb poques hores l'energia que haviem perdut durant els darrers dies de pluja. Es fa difícil posar nom a tots els llocs on vam parar perquè simplement es tracta d'aturar la furgoneta al voral de la carretera i baixar a la platja dels pingüins blaus a veure si hi ha sort a veure i en veus algun o entres una mica endins del bosc i vas a parar a un solitari i impressionant sal d'aigua o senzillament treus el fogonet i poses aigua a bullir mentre penses si avui toca arròs o pasta.

Les Pancake Rocks.

La platja dels pingüins blaus sense cap pingüí blau.

 

El que si que cal marcar al mapa són les Pancake Rocks. Si voleu us expliquem quin tipus de fenomen erosiu va formar aquest tipus de roques tan estranyes però creiem que és molt millor agafar un vol barat i plantar-se aquí per poder llegir directament el munt de cartells informatius que hi ha al principi del caminet. ;-)

Envalentonats amb el sol que brillava vam decidir atrevir-nos amb les glaceres de més al sud, i així va ser com vam arribar a la Franz Josef. Una altra bona excursió amb la fresqueta rejuvenidora de les muntanyes per arribar fins gairebé a tocar el gel. Ja posats també vam arribar-nos a la glacera Fox i l'endemà al matí al Llac Matheson o Llac dels Reflexos enmig d'uns paisatges de tardor espectaculars.

A la glacera Fox amb el Beni, un madrilenyo viatger.

La morena de la Franz Josef.

Un ranger molt estirat!

 

La pluja semblava no rendir-se i va tornar a aparèixer quan dinavem a Haast. Així que vam decidir anar a dormir d'hora a veure si es cansava de ploure durant la nit. Doncs si. Al matí ja havia deixat de ploure, però abans de fer-ho ens havia regalat la primera nevada de la temporada.

A la vora del foc amb la neu a fora.

 

La ruta marcada es dirigia cap a Queestown, tot passant pel Llac Wanaka, el Llac Hawea i el Llac Wakatipu. Aquests són tres llacs i així surten al mapa, però tot sigui dit que desde la carretera no es veu on acaba un i on comença l'altre, així que vam estar tres dies dient: quin llac més gran, no?

Descansant al port de Glenorchy.

Llac Wakatipu.

Passejant per Arrowtown.

 

Tenint Queenstown com a base d'operacions (un híbrid entre Puigcerdà i l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella) fàcilment arribes a Glenorchy o el Paradise, com ells l'anomenen, nom molt ben trobar, per cert. També hi ha poca estoneta de carretera fins a Arrowtown, o Port Aventura a la novazelandesa, tot i que representa que les casetes que hi ha són les originals.

Quan les vaques volin o els cignes siguin negres...

Tardor al Llac Wakatipu.

Vistes des del menjador de la furgoneta.

 

Doncs res... Que de moment això és tot, ara no us podeu queixar que els nostres escrits són massa curts o massa poc detallats (vaya tostón aquest, no?). Llàstima que tal i com està el free wifi en aquest país, segurament quan llegiu això, ja farà molt de temps que no estarem per aquí.

Sol i boira camí de la Glacera Fox.