Passejant entre gegants.

Però què voleu que us expliquem de Rapa Nui? Jo crec que tothom té al cap les imatges dels enormes moais mig enterrats. Una illa perduda enmig del Pacífic que, per casualitat, va acabar formant part de Xile.

Ahu Tongariko després de la pluja.

Ahu restaurat de la platja d'Anakena. Un dels nostres preferits.

 

Rapa Nui va ser habitada tot just fa uns mil anys per gent polinèsia, segurament de les Illes Marqueses. És per això que aquí també saluden dient iorana i donen les gràcies amb un sonor mauruuru.

Algun cop s'ha pensat que els rapanui venien de Sud Amèrica.

Ahu Huri a Urenga, únic moai amb 4 mans. Aliniat amb el solstici d'hivern (21 juny).

Sortida del sol del solstici d'hivern (d'estiu a l'emisfèri nord).

Cases d'Orongo. S'utilitzaven durant la competició de l'home-ocell.

 

El primer contacte amb el món occidental el van tenir amb un vaixell holandès el diumenge de Pasqua del 1.722, d'aquí el nom oficial d'Illa de Pasqua.

Nomès hi ha dues platges a Rapa Nui. Tota la costa són penya segats.

 

Els millors de tots; els espanyols que van anar uns anys més tard a l'illa, van agafar aquesta gent i els van fer signar un contracte, en castellà com no, conforme passaven a formar part de la Corona Espanyola. La bona gent aquesta que es trobava enmig d'un període de guerres entre clans (les que van acabar amb tots els moais derribats) van fer uns dibuixets allà on els deien que havien de signar i apa! L'illa va passar a dir-se Illa de San Carlos, en honor al rei espanyol de torn. Van plantar tres creus, van donar-los per evangelitzats a tots, van marxar per no tornar mai més.

Així van quedar tots els ahu al final de les guerres entre orelles llargues i orelles curtes.

Els que s'enduen el premi, però, els peruans que durant el XIX van agafar més de mil homes com a esclaus i se'ls van endur al continent. Finalment es van arrepentir del que havien fet, o més ben dit, els van picar el crostó i els van tornar, però de tots els que havien agafat només en quedaven 8, tots amb verola... En resum, que van quedar 111 habitants a l'illa.

Excursió d'uns 22km per la costa nord. Un dia ple de descobertes!

Vistes des d'una cova. Cada família en tenia una on hi amagava diferents figures de pedra.

Últimament els rapanui han estat molt amics del Pinotxet, que va ser el primer xilè que els va fer una mica de cas més que res perquè va saber veure la posició estratègica del lloc. Fins el 1.963 estava prohibit que els rapanui sortissin de l'illa!

Platja d'Anakena amb els seus set moais.

Actualment hi ha poc més de 5.000 persones a Hanga Roa, l'única ciutat de l'Illa de Pasqua, més de la meitat conti, o sigui del continent o altrament dit xilens. Així que la cultura i la llengua rapanui no podem dir que justament estigui en el seu millor moment.

Hi ha un moviment independentista a Rapa Nui.

Practicant danses rapanui.

Pel que fa a nosaltres, hem passat una setmana fent d'intrèpits arqueòlegs explorant al nostre aire tots els racons de l'illa i havent de canviar totalment la idea que teniem sobre els moais. Molt important:

Més moais abandonats a la península de Poike

Buscant la 'cova de les verges' en terra volcànica.

1. Tots els moais tenen cos. Si, encara que a moltes fotos només ens ensenyin els caps sobre camps de gespa verda amb el Pacífic al fons. De fet, el cap fa aproximadament un terç de l'alçada total del moai.

Ranu Raraku, fàbrica de moais. Aquests van quedar camí del seu ahu. Tenen el cos sota terra.

 

2. Els moais no representen Déus, però són sagrats. Representen avantpassats i tenien 'manà', és a dir, poder, bona sort o bones collites, fertilitat dels animals i dels homes.

Un dels moais més antics de mida 'humana'. Cada cop van ser més grans.

3. Els moais no estan escampats per tot arreu sense cap ordre aparent. Els col·locaven en en fila sobre els 'ahu', que són com una espècie d'altars o de lloc sagrat que no pots trepitjar. Es col·loquen d'esquena al mar, o de cara al poble perquè puguin aportar 'manà' a tothom.

Coneixeu el moai de l'esquerra?

4. Els moais porten barret de color vermell, els 'pukao'. Tots! Però molts s'han perdut. Va ser un afegit d'última hora per fer-los encara més imponents.

El que queda d'un moai. Cos, pukao i cap en primer pla.

Ahu Tahai. El més ben conservat-restaurat de tots.

5. Tots els moais eren esculpits al volcà Ranu Raraku i després els portaven al seu destí final. Tot i que l'illa és molt petitona, molt sovint aquestes bèsties de fins a 200 tones i 21 metres d'alt, havien de recórrer molts quilòmetres pel que es coneixen com 'les carreteres dels moais'. Encara no se sap ben bé com s'ho feien perquè era una societat que no coneixia ni la roda ni el ferro!

Aquest moai d'uns set metres va quedar abandonat a mig camí.

Reutilitzant velles estàtues per les parets dels ahu. Eren substituïdes per moais cada cop més grans.

6. En un moment molt concret es va aturar la construcció d'aquestes figures. Hi ha molts moais a mig fer al Ranu Raraku, amb les eines abandonades al seu costat i moais i 'pukao' a mig camí dels seus 'ahu'.

L'únic moai que es coneix de genolls. Obra d'un geni?

7. El moai que hi ha al British, és conegut com l'amic robat a l'illa i és un moai molt especial per la pedra amb què està esculpit, per les seves dimensions tan petitones i pels petroglifs de l'esquena.

Un dels molts petroglifs d'homes ocell que hi ha a l'illa.

8. Els japonesos, entre moltes altres coses, també són uns fans d'aquestes escultures i per això van gastar-se una fortuna en la restauració de l'ahu més gran de l'illa i ja han regalat dues grues especials a Rapa Nui per poder posar altre cop de peu algun dels moltíssims moais que encara hi ha estirats boca terra.

Així es trobaven tots els ahu fins els anys 50 que van començar les restauracions

Ahu Ature Huki, primer moai tornat a posar dempeus (durant l'expedició de Thor Heyerdahl)

Ahu Tongariko. Quinze moais en fila!

Per a més informació s'accepten invitacions a sopar/dinar i aprofundim en el tema.

Aeroport Internacional de Mataveri, literalment, ulls bonics.

PS: Si voleu divertir-vos llegint sobre l'Illa de Pasqua, us recomanem el llibre Aku-Aku de Thor Heyerdahl, que va liderar la primera expedició arqueològica a Rapa Nui. Moltes de les seves teories o hipòtesis han acabat essent refusades, però tot i així és molt entretingut i instructiu. El podeu baixar en format e-book for free, què més voleu! Feu clik aquí