En el nostre camí de tornada cap a Montevideo vam deixar la costa uruguaiana per entrar cap a l'interior i visitar la sierra. L'objectiu era Villa Serrana, el Puigcerdà dels autòctons. Allà on van a respirar aire pur, la muntanya. Vam parar en un centre d'informació i ens van donar un mapa on van marcar-nos tot els punts d'interés, que semblava que eren molts.
Estàtua eqüestre del General San Martín.
Fàbrica de cervesa Patrícia, la cervesa nacional uruguaiana.
Així va ser com vam anar a parar al monument dedicat al General San Martín més gran de Sud Amèrica. Després de la foto de rigor, cap a la fàbrica de cervesa Patrícia. Suposo que teníem l'esperança de trobar-nos amb una altra visita com la de Santa Fe amb regal incorporat, però aquí ni tan sols ens van deixar posar un peu a dins.
Vam continuar fins la famosa Villa Serrana i vam estar donant voltes tractant de trobar el que feia que diferents persones ens l'haguessin recomanada fins que vam desistir, vam treure el freesbe de la maleta i ens vam posar a jugar. Havíem de cremar una mica d'energia per arribar amb gana a Minas.
Ofertes a peu de carretera.
Minas és un poble poc turístic del sud del país famós pels seus dolços. Vam procurar dinar lleuger, només procurar, i vam anar a fer les postres a la pastisseria que ens havien recomanat. Allà va ser on vam menjar els alfajores més grans que mai haguéssim vist. Però no només això! Ja posats també vam demanar unes quantes pastetes variades més i un cafetó per fer tirar avall. Realment explosiu!
La costanera de Montevideo.
Mercat de fruita a Montevideo.
Amb la panxa ben plena vam agafar el cotxe i vam començar a tirar cap a Montevideo. Ens haviem donat per vençuts. Dormir fora de la capital en temporada baixa és una cosa bastant difícil. A més a més, encara havíem de visitar aquesta ciutat i menjar els seus famosos chivitos!
Carnisseria a Montevideo.
De la capital uruguaiana en destaquen el museu Torres García que ens va aixoplujar una bona estona de la pluja que va caure durant tot el dia. També el mercat del port, que actualment és un conjunt de restaurants de parrillas que fan que sigui difícil passejar per dins sense sortir-ne fumat. La resta va ser passejar sense destí fix fins acabar en un centre comercial veient una exposició sobre VIVEN.
El mestre parrillero.
Gran duet!
I el gran fi de festa de l'Andreu. La parrilla sorpresa de la nostra última nit junts, al hostel on vam dormir. El cabridet de tres mesos que vam coure boníssim però fins i tot millor el senyor que tocava la guitarra, el cuiner-cantant, la trouppe de bebedors de whisky, la mestressa del lloc amb el suc de préssec, el pastís de merengue i dulce de leche...
I aquí acaben les nostres andades amb l'Andreu! Així que després de facturar-lo cap a Barcelona agafem un bus cap a Colonia del Sacramento, visitem aquesta turística ciutat en el nostre últim dia a l'Uruguai i agafem un ferry cap a Buenos Aires un altre cop. El Marc ja deu ser a El Part esperant pujar en un avió amb ganes de tango, asado, choripán i empanades.
Descans davant del Rio de la Plata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada