T'adones que has arribat a la selva tan bon punt poses el peu fora del confortable aire condicionat de la cabina de l'avió de Peruvian Airways i la xafogor que haviem deixat enrere fa mesos al sud est asiàtic torna a colpejar-te en tota la cara.
Camí de Buenos Aires.
La porta d'entrada a la selva peruana és la ciutat d'Iquitos, una ciutat sense gaire encant on els moto-taxis envaeixen tots els carrers provocant un xivarri exagerat, les dones vesteixen amb el mínim de roba possible i si vols el comandament de l'aire condicionat de l'habitació de l'hotel has de pagar a part.
Carregant els ordinadors a la fresca.
Dels mil venedors de tours a la selva que ens envolten i persegueixen per tot arreu escollim aquells que semblen més seriosos i després d'escoltar-los durant més de mitja hora ens decidim. Anirem dins la reserva de la selva amazònica del Perú. Allà hi passarem dues nits i intentarem veure el màxim d'animals possible, a més a més ens prometen un curs de supervivència per si mai ens veiéssim perduts en qualsevol selva.
El riu dels miralls.
Aquí va començar la nostra gimcana que en unes cinc hores ens deixa a Buenos Aires. Un poblat de barraques de fulla de palmera de 107 habitants, un bar-supermercat i una escola. Ens deixen en mans del Lorenzo, la seva canoa i el seu 'machete'. Comença l'aventura.
Buscant 'perezosos' abans d'esmorzar.
D'aperitiu posta de sol dalt de la canoa. Perduts enmig del riu, sense rastre de civilització a la vista. Després d'un sopar ràpid a base d'arròs i peix, pescat a la tarda pel pare del Lorenzo, ens banyem en antimosquits, ens vestim de màniga llarga i agafem la llanterna: toca excursió nocturna per intentar topar amb alguna taràntula, caimà...
Una taràntula Goliath d'uns 20cm. de diàmetre.
L'endemà el dia comença d'hora, la idea és anar a buscar els 'perezosos' que a aquesta hora encara són dalt dels arbres, però no tenim sort. El Lorenzo no es desanima i ens proposa una excursió per explicar-nos totes les plantes medicinals del seu entorn i algun truc de supervivència.
No és la cabellera de la Barbie, és una flor de la selva.
El millor del dia ve a la nit quan, enmig de la foscor total i després d'haver viscut una de les tempestes més grans de la nostra vida, que ens va enganxar enmig de la nostra dutxa al riu, tornem a pujar a la canoa amb l'únic objectiu d'agafar un caimà... Al cap de dues hores amunt i avall del riu i just quan les nostres forces ja començaven a fallar i tornaven a caure les primeres gotes de pluja... El Lorenzo salta de la canoa i puja a bord amb un caimà d'un mig metre que ens ofereix per agafar. Encara ara al·lucinem de la ràpida maniobra que va dur a terme.
Qui trobi el 'perezoso' té premi. A nosaltres ens va costar molt.
El dia que marxavem el vam dedicar a la pesca de la piranya. La piranya blanca i la piranya vermella. Quins animalons més sanguinaris! I quines dentetes que tenen i com se les parteixen quan veuen que han de morir fent un soroll que es podria qualificar de lleugerament desagradable...
D'aquest no recordem el nom però també mossega.
No cal dir que aquest dia vam dinar piranya, vam fer una curta migdiada penjats de l'hamaca i vam desfer el camí fet dos dies abans. Vam arribar a Iquitos que ja fosquejava, vam dutxar-nos i vam buscar la pizzeria més 'guiri' que vam trobar per menjar-nos una bona pizza.
i que bones son les piranyes! . el perezoso esta a la dreta de la foto el mig del tronc de un arbre?
ResponEliminaVam tenir el mateix guia! El Lorenzo! jaja, molt bon tio.
ResponElimina