Lima, la Via Catalana i Astrid&Gaston.

La durada de la nostra visita a la capital peruana va venir determinada pel factor gastronòmic. Teniem pensat passar-hi dues nits, però ens hi vam acabar quedant quatre. No perquè la ciutat en si valgui molt la pena sinó perquè ja que érem a Lima volíem anar a menjar a l'Astrid&Gaston, entre moltes coses, per fer-li enveja al Marc.

Palau de l'arquebisbe a la Plaza de Armas.

Processó a Lima per Sta. Rosa de Lima.

Massatge relaxant al final del dia.

 

A la capital, visita obligada a la Plaza de Armas, on hi ha un parell d'edificis colonials dignes de foto i alguna volta pel centre. El més entretingut, la visita al Museu de la Inquisició. Visita curiosa, no tan pel que s'hi exposa sinó per la forma que tenen d'explicar aquest període de la història durant el qual, segons la guia, ja existia l'adulteri! El dissabte el vam acabar en una fira d'artesans on oferien massatges a 5 soles.

Vista general de la Plaza de Armas.

Entre inquisidors.

A la garjola de la casa de la Inquisició.

 

Diumenge al matí teniem una tasca molt important: trobar la Plaza San Martín i reunir-nos amb tota la gent del Casal Català de Lima per vestir-nos de groc i fer la Via Catalana de l'11 de setembre una mica més internacional.

Via Catalana a Lima.

 

Quina alegria trobar-te enmig de catalans tan lluny de casa i parlar català amb tots els del teu voltant tants mesos després! Després de les fotos de rigor pels mitjans tan locals com internacionals i de comptar-nos a tots unes quantes vegades (les xifres ballen entre els 150 i els 200 assistents) va venir el millor de la festa: el fuet! Vam comprar el més gros i sec, vam seure a un costadet de la plaça i ens el vam menjar a queixalades. Quin gust!

Foto de família.

Assaborint un bon fuet després de molt de temps!

Preparant-nos per fer la cadena humana.

 

Dilluns a les 12:30 venia el plat fort: el menú degustació al restaurant del Gastón Acurio. Vint-i-vuit plats que conformen el menú 'El Viajero', l'última creació d'aquest xef amb l'ajuda d'alguns dels pesos pesants d'El Bulli, entre ells en Lluís García i el Julio Barluenga. Van ser més de quatre hores de disfrutar com nens! I mai millor dit perquè cada un dels platets que anaven servint amagava alguna cosa fins que van arribar a les postres i allò ja va ser massa!

Abans de començar. Repassant el menú.

En plena acció.

Un dels molts exquisits platets del dinar.

Maridatge de vins llatinoamericans.

 

Cap a les sis de la tarda sortiem del restaurant després de fer-la petar una bona estona amb el Lluís i el Julio i de la foto de record. D'aquí vam anar directes a l'Starbucks per xupar wifi gratis i ordenar-nos les idees mentre bebiem un cafè de litre i cap al llit ben d'horeta que a les quatre de la matinada tindríem el taxi a la porta per anar cap a l'aeroport. Aquest cop la selva amazònica peruana ens esperava, i els seus mosquits també!

Finalment... Les postres.