Nasca, les línies.

Veieu el colibrí?

 

Arribem a Nasca cap a mig matí, mig morts de son després de passar la nit dins d'un bus suissida que ens ha tingut aferrats a la butaca pensant que així seria més difícil que volqués.

Preparats per enlairar-nos!

L'extraterrestre o home mussol ens saluda.

 

Sortim amb la jaqueta que portàvem de Cusco però de seguida ens adonem que hem anat a parar al mig del desert. L'objectiu és ben clar: arribar com més aviat millor a l'aeròdrom de Nasca, pujar a la primera avioneta que hi hagi i aprofitar el sol i la manca de vent d'aquest matí, condicions que es veu que no es donen sempre, per poder sobrevolar aquestes místerioses línies.

Un altre colibrí més petitó.

La balena.

 

La primera part, el taxi fins l'aeroport, fàcil. La segona, pujar dalt de l'avioneta... curiosa. Aquí el preu dels bitllets també es regateja. Es negocia i paga amb dòlars americans, com la majoria de coses serioses en aquest país. Has d'escollir tipus d'avioneta, ruta i durada del vol. Cosa que dificulta les comparacions. Després d'un parell o tres d'agències, respirem fons i decidim enfilar-nos en una avioneta de quatre places, volar uns 45-50 minuts i no nomès limitar-nos a les Línies de Nasca sinó anar una miqueta més enllà fins les de Pampa.

Els quadrats, tipus tauler d'escacs.

L'aranya gegant.

 

Perquè us feu una mica la idea de quin tipus d'avioneta parlem, penseu que abans de pujar ens pesen i que només podem pujar amb la càmera, en el nostre cas el telèfon, ni un gram més. En algun moment hem agrait no tenir gaire cosa a l'estòmac, sobretot quan el pilot decidia que girava en rodó per tal de poder veure la figura que sobrevolàvem des d'un altre angle. Tot i així realment val la pena, val molt la pena.

L'arbre i les mans davant del mirador de la carretera.

 

A més a més aquestes línies tenen l'ingredient bàsic per captivar els turistes, entre altres: no se sap del cert qui, com, quan ni perquè es van dibuixar. Hi ha algunes teories que diuen que van ser les civilitzacions Nasca i Paracas entre el segle X aC i el VII dC, per finalitats religioses, de cultiu, astronòmiques... D'altres prefereixen pensar que van ser els extraterrestres.

Aquest és el que costa més... El mico de la cua cargolada.

Acabat el vol, tornem corrents a la terminal de busos, cal sortir d'aquest desert com abans millor i no hi ha altre sortida que no fos amb bus. Ens prepararem per unes sis horetes més de carretera fins que ben entrada la nit desembarquem a Lima.

Amb el pilot de l'avioneta i magnífic guia de les línies.