dilluns, 29 d’abril del 2013

Tailàndia en 50s

Ens ha costat fer el vídeo de Tailàndia, tot i que hi hem estat força dies i hem visitat molts llocs, no teníem bons talls per fer-lo. Tot i així, ha quedat prou apanyadet.
1-Chao Phraya. 2-Wat Pho. 3-En moto per Pai. 4-Tigres de Chiang Mai. 5-Peixos golafres. 6-Mercat de Mae Klong. 7-Mercat d'Amphawa. 8-Ko Phi Phi Leh. 9-Maya Bay. 10-Ko Lanta.
 

diumenge, 28 d’abril del 2013

Aussie style

Algunes cosetes que has de saber si condueixes per Austràlia i que no les ensenyen quan et treus el carnet de conduir a casa nostra...
Doncs això, que vagis amb compte si baixes del cotxe que et pots trobar una bestioleta d'aquestes, que, si tenen gana, s'emporten el que troben pel davant!
 
Si, si, això és un pingüí! Aquest va ser el que ens va deixar més descol·locats de tots els senyals que vam veure a Tasmània.
 
Podeu pensar... Fàcil aquesta. Això vol dir que hi ha vaques pels camps del costat de la carretera. O això va ser el que vam entendre nosaltres. Però el que no comptaven veure eren vaques escoceses!
 
Això és un wombat. Un dels animals més simpàtics de tot el país. Llàstima que no se'n veuen gaire!
 
No és pas un eriçó! Seria massa fàcil i això és Austràlia amics meus. Això és un marsupial. Un equidna. Sòn uns animalons refetons i plens de punxes amb un morro allargat especialment dissenyat per menjar formigues.
 
Aquesta bèstia encara no sabem ben bé què és. Mig ós mig dimoni de Tasmània? Una versió d'un dimoni? Nosaltres no el vam veure al natural. Per sort!
 
Fàcil. A més a més la solució està a la part dreta de la fotografia. Però no només vol dir aneguets. Vol dir qualsevol cosa que si assembli també. Perquè a part d'ànecs vam veure bastants animals més amb ales pels jardins del MONA.
 
No hem tirat enrere en el temps, no. A Austràlia també viuen al segle XXI, però per les carreteres t'hi pots trobar amazones. Suposo que també hi deu haver homes a cavall. Però, en tot cas, no els vam veure.
 
A Tasmània només hi ha tres tipus de serps. Per descomptat les tres verinoses i relativament fàcils de trobar pel camp. Per això no és gaire aconsellable anar amb sandàlies. Encara menys a la tardor que és quan busquen parella. Nosaltres només vam veure la serp tigre de Tasmània. Em sembla que amb el nom ja ho diu tot.
 
Aquest és el que més abunda a les carreteres de tot el país. N'està ple, de cartells i de cangurs. I no són gens tímids, al contrari, són molt curiosos. Així que és molt fàcil veure'ls. La part negativa de la seva curiositat és que els vorals de les carreteres estan plens de cangurs atropellats. Potser l'únic mal record que ens emportem d'Austràlia.
 
Ocellots, coales, cangurs, vaques... I els que no hi cabien al cartell. Aquesta carretera era com anar de safari.
 
I penseu que això només és un petit exemple de tot el que pots trobar per aquí. Falten els pòssums, els emus, els trens de carretera (camions de tres remolcs)... Entre altres coses.
 
PS. Remeneu per l'apartat de les fotos que avui n'hem penjat unes quantes d'aquests dies.
 

dissabte, 27 d’abril del 2013

Tasmània i els seus dimonis.

Si! Aquí el teniu! El Sr. Dimoni de Tasmània.

 
Tasmània és, perquè us en feu una idea ràpida, com un enorme camp de golf amb unes quantes vaques estratègicament col·locades. Tot i que també té els eucaliptos més alts del món i platges de sorra blanca i aigües turquesa amb unes postes sol espectaculars i llacs entre muntanyes i vinyes a la vora del mar i el millor de tot... està plena d'animals extranys. Vaques peludes, wombats, pademelons, pòssums, ornitorincs, wallabies, cangurs de totes les mides, dimonis de Tasmània, equidnes, coales, dofins, pingüins, foques... I els hem vist tots!
Una vaca peluda de les Highlands de Tasmània.
Passejada enmig dels arbres més alts del planeta.
Els wombats són unes bèstioles tímides simpatiquíssimes.
Segons la mitologia aborígen, tots els animals vènen de l'emu.

 
Dit així pot semblar que això sigui un territori per civilitzar i res més lluny de la realitat. Aquesta gent es passeja amb uns enormes 4x4 i tenen Mc Donalds a totes les cantonades. Fins i tot tenen un dels museus més extranys i un dels més interessants que haguem vist mai. El MONA. Un edifici ultramodern enmig dels camps que rodegen Hobart, la capital. Es tracta d'un museu d'art antic i modern. Així, tot barrejat, sense més. Meravellós. La idea va ser d'un ric tasmanià i realment el lloc reflecteix la barreja de coses espectaculars que pots trobar en aquesta illa. 100% recomanable si un dia viatgeu per aquestes latituds. Alhora però, s'ha de tenir en compte que durant la major part del viatge no hem tingut cobertura i que el tema wifi, tal com ens va dir el propietari d'un dels llocs on hem dormit: guys, this is Tasmania!
Dins del MONA. Tocant obres d'art.
Un Porsche Carrera refetó, com molts australians.
Vi tasmanià i peix arrebossat amb patates. Dinar típic al cotxe.
Antiga fabrica de mermelada al port de Hobart. Ara ocupada per hotels de luxe i galeries d'art.


No podem dir que el temps ens hagi acompanyat gaire, el sol l'hem vist en comptades ocasions però els núvols i la llum que deixaven filtrar han fet el que el paisatge fos encara més espectacular. La veritat és que Austràlia no deixa de sorprendre't mai. Quan et penses que ja ho has vist tot apareix a la carretera un senyal enorme que t'avisa que has de reduir la velocitat perquè per allà hi creuen pingüins...
Una de les millors postes de sol del viatge a St. Helens.
Passejant per un enrajolat natural, no és obra de cap gegant.
El Pau i els seus amics. Si tens menjar els cangurs trieguen poc a aparèixer.
El cangur més golafre de tots. També es volia menjar la càmera.

 
Tasmània és un lloc per calçar-se les botes de muntanya i posar-se a caminar. Més del 30% de l'illa és parc natural i aquesta gent s'ho pren seriosament això. Ho tenen tot impecable i perfectament senyalitzat. Passarel·les de fusta per tot arreu que no pots abandonar per una banda per tal de no fer malbé el bosc i, per l'altra, perquè si no has aparegut quan es pon el sol sàpiguen per on començar a buscar-te. Aquí, quan trobes un animal salvatge pots estar segur que és verinós o mossega.
Bolet preciós i verinós. Així és la tardor a Tasmània.
Passejant pel bosc.
El punt més alt on hem estat de les Highlands.
Fent una mica d'exercici vora el mar a St. Helens.
 
 
Però el millor de Tasmània, sens dubte, i el que segur que mai oblidarem és que en aquesta illa, a l'altra banda del món de casa nostra; hem estat tiets!
Us presentem l'Elna. La nostra neboda.
 

divendres, 19 d’abril del 2013

Great Ocean Road & The Grampians.

Adaptadíssims a Melbourne i encantats amb la gent, el transport públic, les oficines d'informació turística gratuïtes i AMB informació... Però sobretot súper contents amb el menjar australià! Quant temps feia que no tastàvem un bon tros de carn? I comprat al Queen Victoria Market!
Simpàtica publicitat al metro de Melbourne.
Clickeu aquí per cantar una estona...Vídeo anunci metro de Melbourne

Clàssic parc d'atraccions al centre de la ciutat.
 
A casa de l'Ivan hi estem com a casa... Cuinem, estenem la roba, tanquem amb clau i anem a comprar... Vaja que aquí ens hi podríem quedar una bona temporada.
Passejant pel jardí botànic.
Carrer de la Movida, restaurant de tapes.
 
Hem visitat la ciutat amb tranquil·litat i amb un guia de luxe. Hem probat cerveses de tots els gustos i colors i hem fet un bon brunch a St. Kilda, el barri on vivia l'Ivan abans d'emigrar a Londres. Museu de la ciutat, jardins botànics, tramvia amunt i tramvia avall, Federation Square, passeig al voltant del riu Yarra, Flinders Street Station, catedral de St. Patrick, el carrer Collins o carrer de les botigues piges, Chinatown... Aquesta és una gran ciutat però totalment accessible i de fàcil orientació. El que diem, que si un dia desapareixem ja sabeu on ens podeu venir a buscar.
Algun dels paisatges de la Great Ocean Road.
Lock Ard Gorge.
The Twelve Apostles.

Un cop visitada la ciutat, carretera i manta i cap a la costa. La Great Ocean Road que et porta des de Melbourne fins a Warrnambool. Es sol vendre aquesta ruta com una carretera de costa però per a nosaltres ha estat molt més que això! Ha estat un paisatge espectacular, London Bridge, Twelve Apostoles, Cape Otway... però sobretot animals. Per primer cop hem vist coales salvatges, molts coales salvatges adormidets als arbres! Hem vist una pila de cangurs que ens acompanyaven a la carretera i que ens venien a veure al pati de les cases on dormien, hem vist famílies senceres d'emus que s'han deixat filmar i fotografiar, ovelles molt peludes, però l'estrella del viatge ha estat el Mr. Echidna. Un simpàtic eriçó marsupial que es veu que és molt difícil de veure perquè és molt tímid, nosaltres li deuriem caure bé perquè s'hi va estar una bona estona.
Primer pla d'un dels molts coales camí del far d'Otway.
Buscant coales entre eucaliptos.
La família d'emus al complert.
Mr. Echidna.
Aquesta s'havia salvat de l'esquilada!

També hem vist les famoses kookaburra rialleres, més ben dit, les hem patides. Com uns bons turistes fent un pícnic estàvem nosaltres quan un grup d'uns quatre ocellots d'aquests van robar-me l'entrepà de les mans! Vaig riure per no posar-me a plorar i vam anar corrents cap el cotxe!
Amb la panxa plena d'entrepà de formatge!
No és el Red Center però ho recorda.
Port Fairy. Un poblet de pel·lícula.


Una mica més al nord de Warrnambool hi ha el Parc Natural dels Grampians. Ens havien dit que era un bon lloc per conèixer alguna cosa de la cultura aborigen de l'estat de Victòria, i ja que ningú vol parlar del tema vam decidir investigar nosaltres sols. La veritat és que el paisatge de la zona val molt la pena i que aquí és on vam veure més cangurs i emus que enlloc, però pel que fa al tema aborígen, vam quedar-nos més o menys tal com estàvem, és a dir, sense tenir-ne ni idea. Unes quantes pintures en una roca i un video de cinc minuts van ser tot el contacte que vam tenir amb aquesta gent i la seva cultura. Bé, i els quatre plafons del museu de Halls Gap, on queda clar que la culpa de tot és dels europeus... Entenent per europeus aquelles persones que viuen a Europa, no a Austràlia, es clar!
Pintures aborígens a The Grampians.
Posta de sol en terra aborígen.
The Reeds. Vistes de la vall dels Grampians.
 
 

dijous, 11 d’abril del 2013

G'day Ivan!

Si! Per fi som a Melbourne! Si! Per fi estem amb l'Ivan! La primera cara coneguda després de cinc mesos! Ja sé que tothom ho sap i que sempre ho diem però... Que maco que és l'Ivan! Quina il·lusió quan arribem a la cinta de les maletes i algú crida: Júlia! Pau!
Un bon pa amb tomàquet amb embotits recupera a qualsevol!
Ens ha costat arribar fins aquí, no ens ho han posat fàcil! Finalment el vol de LionAir va sortir amb un dia de retard de Flores, així que a l'illa de Bali només hi estaríem unes hores abans d'agafar el vol amb Qantas directe a Melbourne... La idea era deixar les maletes allà on poguéssim, agafar una moto i anar directes a Ubud, al centre de l'illa a veure temples, no només són platges aquest país. Però vam entrar en un Starbucks i els sofàs, els cafès gegants, l'aire condicionat i l'internet, que feia dies que no teniem, va poder més que la nostra voluntat.
Treball en equip. Enviament del 3r paquet cap a casa.
No vam anar a Ubud però vam visitar algun temple a Kuta.

Així que vam decidir passar el dia a Kuta, de botiga surfer en botiga surfer. Primer hi entràvem amb l'excusa de l'aire condicionat però la veritat és que al final tots dos vam acabar fent algunes compres. El millor del dia? Sens dubte l'alliberament de les tortuguetes marines. Sense voler-ho vam arribar a l'hora que tocava al punt que tocava de la llarga platja de Kuta. Ens vam trobar amb un pot de plàstic a la mà amb una tortuga marina tot just sortida de l'ou. Tots en fila i preparats, llestos, ja! Començava la cursa de tortugues cap al mar. No cal dir que la meva va ser l'última... Però hi va arribar, que és el que compte!
Moments després de la sortida. Go, baby turtle, go!
La meva tortuga fent trampa, va entrar al mar gràcies a una gran onada.

Vam decidir anar a sopar a l'aeroport. L'avió sortia poc abans de mitja nit però ja estàvem nerviosos. Ja érem davant de la porta 7 feia estona quan de cop i volta la gent va començar a atabalar-se mirant el mòbil. Què passa? Els simpàtics australians ens van explicar que acabaven de rebre un e-mail de la companyia dient que el vol es cancel·lava perquè l'avió no estava en condicions de volar. Que què? Però si l'Ivan ens estava esperant! Doncs res. Torna a passar el control d'immigració, aquest cop en sentit contrari, corrents a recollir les maletes i altre cop al mostrador perquè ens expliquessin ben bé què passava i ens proposéssin una alternativa. Semblava la cursa d'El Corte Inglés, i la veritat és que nosaltres vam quedar força ben posicionats, tercer lloc.
Dones amb vel, temples budistes, celebrant Diumenge de Rams...
Aquestes escultures religioses amb sharong són per tota l'illa.

La solució: resort a la vora del mar amb piscina on passar la nit i fins que surti el vol, tots els àpats pagats i transports, un val de 100$ per altres bitllets d'avió... Volàvem l'endemà a la mateixa hora però fent escala a Sydney... Ok, ho acceptem... I a més a més podrem anar a Ubud finalment! No cal dir que aquest cop la piscina i les diverses comoditats de l'hotel van arruïnar la nostra segona oportunitat.

El nostre resort a peu de platja a Kuta.
Passant un dia de nervis a la piscina pel vol cancel·lat.