dijous, 24 d’octubre de 2013

Passem el relleu...

S'ha fet gran sense adonar-nos-en! Diuen totes les mares sense excepció dels seus nens i suposo que tothom qui marxa un temps llarg de viatge acaba dient que arriba al final no sap ben bé com. Com a mínim és el que ens ha passat a nosaltres dos.

Als Strawberry Fields amb l'Èlia i l'Aitor.

 

Agafem l'avió de Vancouver a Nova York sense ser encara plenament conscients que això s'acaba. Encara ens queden un parell de nits amb la Marta i el Gerard, encara tenim alguna coseta pendent per visitar en aquesta ciutat, la meitat de les nostres coses per encabir dins les maletes i un parell de persones per conèixer...

Observant la tardor al Central Park.

 

És veritat que el nostre viatge s'acaba, el nostre any sabàtic, el nostre període de reflexió, aquest temps que ens hem donat per explorar societats, cultures, entorns, països diferents... El més curiós de tot, o potser no, és que s'acaba just el dia i en el lloc en què en comença un altre. El de l'Èlia i l'Aitor una parella de Sabadell amb la qual hem estat en contacte els últims mesos via mail i que hem acabat coneixent aquí.

Central Park.

Passejar per NYC és passejar per dins d'una pel·lícula.

 

Les similituds entre nosaltres són moltes, la principal diferència: ells tot just comencen i nosaltres ja fem les maletes per darrer cop. I no paren de dir-nos que ens envegen! No sé qui hauria d'envejar a qui!

Visita llampec al Museu d'Història Natural.

 

Així que compartim el primer i l'últim dia d'un llarg viatge passejant pel Central Park de Nova York i xerrant de coses ben diverses. Nosaltres donant algun consell però sobretot desmentint moltes pors com si fóssim una parella d'avis davant dels seus néts i ells explicant-nos els seus plans per aquest any.

Entrepà de pastrami al Katz.

 

Ens acomiadem a la porta del metro i arribem tard allà on hem quedat amb la Marta i el Gerard. Prenem alguna cosa amb uns amics seus i sopem al Katz Delicatessen, el de When Harry met Sally, demanem un contundent entrepà de pastrami per fer-ho rodó i cap a casa a dormir.

Últim esmorzar a Nova York.

El moment d'empaquetar-ho tot!

 

L'endemà al matí tanquem les maletes, encara no sabem com, i fem un menú ràpid al japonès de sota el laboratori del Gerard, cal aprofitar fins l'últim moment. D'aquí cap a l'aeroport. London ens espera.

Adéu Gerard!

I que tingueu un bon Halloween tots!

Per cert... per si de cas continueu amb ganes d'anar llegint sobre viatges i lloc llunyans, o no tant, us passem el seu blog: www.elnostretomb.wordpress.com.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Amb l'Andreu en 50'

Els dies que l'Andreu ens va venir a veure vam estar passejant per Buenos Aires, Còrdova, Rosario, la província de Misiones, Puerto Iguazú... vam trepitjar el Brasil i el Paraguay, encara que nomès fos per un dia; i vam fer una volta ràpida per l'Uruguai... Van ser nomès tres setmanes però van estar molt ben aprofitades i, el millor de tot, ens ho vam passar genial i vam omplir-nos la panxa de bons asados i alfajores gegants!

Amb l'Andreu from VEMTAB on Vimeo.

1. Carrer Caminito al barri de La Boca. Buenos Aires. Argentina. 2. Espectacle de tango. Buenos Aires. Argentina. 3. D'excurció a la Quebrada del Condorito. Córdoba. Argentina. 4. Quebrada del Condorito. Córdoba. Argentina. 5. Missió jesuïtica de San Ignacio. Misiones. Argentina. 6. Garganta del Diablo. Cascades d'Iguaçú. Argentina-Brasil. 7. Montevideo. Uruguai. 8. Far de La Paloma. Uruguai. 9. Subhasta de bestiar a Castillo. Uruguai. 10. Jugant a freesbe a Villa Serrana. Uruguai. 11. Asado de comiat a l'hostal de Montevideo. Uruguai.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Patagònia+ en 50 segons.

Aquest video el pengem desde Londres... Ha pujat ràpid, molt ràpid, massa fins i tot... El que té l'internet d'una casa d'un país occidental... Ara ens adonem que potser preferiem estar una hora davant de l'ipad esperant que pugés si això volia dir no estar ja de camí de tornada...

Patagònia from VEMTAB on Vimeo.

1. Passejant per Viñals del Mar. Xile. 2. Going South. Argentina-Xile. 3. San Carlos de Bariloche. 4. El bus de les trenta hores. Argentina. 5. En vaixell davant el Perito Moreno. Argentina. 6. Dinant davant la glacera Perito Moreno. Argentina. 7. Caminant pel parc de Torres del Paine. Xile. 8. Caminada de la W. Xile. 9. Ushuaia. Argentina. 10. El tren dels presoners. Argentina. 11. Navegant pel Canal de Beagle. Xile-Argentina.

Thanksgiving Day.

Sense voler-ho ens trobem al Canadà durant una de les festivitats més importants d'aquest país: el Dia d'Acció de Gràcies, o sigui, el dia que es cuina el gall d'indi. I si el que fan els canadencs és cuinar gall d'indi, nosaltres també ho farem!

El primer a atrevir-se amb el pont penjat.

 

Aquesta gent són molt organitzada i ja fa temps que van decidir que totes les festes les celebraven en divendres o dilluns, aixi que vam aprofitar el diumenge en família per arribar fins el pont penjant de Lynn Canyon, fer una excursioneta pels boscos del costat i anar a dinar en un mercat de North Vancouver. La tarda la vam reservar per passar pel Wallmart a fer les compres pel sopar de l'endemà.

D'excurció dominical.
Sempre hi ha coses a mirar al mòbil...

Cafè Starbucks de després de dinar.

 

Ens vam llevar el dia en qüestió sense tenir gaire clar com haviem d'atacar la bèstia de sis quilos que hi havia dormint sobre el radiador de la cuina perquè s'anès descongelat, però després d'un parell de cerques al Google i al YouTube vam posar-nos en acció.

Primer cal esbudellar el gall d'indi.

Una mica de mantega amb herbes aromàtiques...

 

Es tractava d'embotir el gall d'indi amb pa sec i herbes, que la Sílvia va collir del jardí, untar-lo amb mantega i fer-li un llit de verduretes tallades petitones. Aquestes eren les indicacions que vam trobar, hi ha qui va voler millorar la recepta injectant a l'animal whisky a dojo (tal i com ens van recomanar la Marta i el Gerard), amb l'excusa que així la carn seria més tendra.

Alguna injecció de whisky.
Primeres maniobres amb el gall.

El Dr. Pau en plena acció.

 

Després d'una reunió/esmorzar de l'equip, les tasques es van distribuir de la següent manera: el Pau i el Juli cap a tornar el cotxe de lloguer al downtown guarnits amb malles i bambes per tornar corrents, la Sílvia i jo ens dedicaríem amb cos i ànima al 'turkey' omplint-nos de mantega fins els colzes i controlant de reüll l'Arià i la Clàudia, amb un davantal negre que li donava un toc d'alta cuina, anava mesurant les quantitats per fer un pastís de carabassa que va quedar exquisit!

Tocs finals al pastís de carabassa.
Un toc de Halloween per Thanksgiving.

La carabassa controladora...

 

El gall d'indi havia d'estar unes quatre hores al forn a poca temperatura i anar-lo regant amb el seu suc cada vint minuts, així que vam passar-nos el dia a la cuina, xerrant, rient, menjant, fregant, ventant l'alarma d'incendis que sonava cada cop que obriem la porta del forn per saludar l'ocellot...

La bèstia a mig procés de cocció.
Amb la taula parada.

Lleuger pastís de carabassa per tirarà avall el gall.

 

Cap a quarts de sis de la tarda vam decidir que ja n'hi havia prou, vam apagar el forn i vam obrir les finestres de la cuina per ventilar. Ara només quedava parar taula i tastar el resultat de tantes hores de dedicació. Cal dir que ens va sorprendre gratament la textura melosa de la carn i que les 'smashed potatoes' i la salsa de fruits vermells que haviem fet li donaven un toc curiós... Però, tal i com va dir el Juli, es trobaven a faltar les patates al forn acompanyant tot això i, en definitiva, que un bon capó de Nadal amb prunes i orellanes sempre serà molt millor que qualsevol bestiota que es cuini per Thanksgiving Day.

Família reunida entorn de la taula.

Dia de comiat. Deixem la Sílvia i l'Arià a la SFU.

 

dilluns, 21 d’octubre de 2013

British Columbia.

Després d'un parell de dies per Vancouver donem per vista aquesta ciutat i agafem el cotxe per arribar a altres parts de la província de British Columbia. Comencem anant cap el nord, cap a Whistler, potser us sona el nom de les Olimpíades d'Hivern del 2.010.

Esmorzar olímpic!

 

La idea és tornar-nos a calçar les sabates de muntanya i caminar una miqueta entre arbres, que fa dies que no ho fem i en tenim ganes. Una parada tècnica al supermercat del poble per abastir-nos d'alguns aliments bàsics com ara pa de motllo o formatge Philadelphia i entrem en un bosc canadenc en plena tardor. Un bosc ple de bolets de diferents tipus que semblen no interessar a cap de les persones que trobem per allà perquè, el que nosaltres hem plantejat com una excursió de mig dia es veu que hi ha gent que ho entén com a una passejada per treure al gos o simplement per sortir a correr una estoneta.

N'hi ha que van necessitar ajuda...

Companys de caminada.

 

Ens encantem tanta estona aquí que arribem al cotxe just quan es comença a fer fosc... L'excursió ha valgut la pena i ens ha obert la gana! Com que avui dormim en un hostal amb cuina (ja els anyoravem de Sud Amèrica!) tornem a passar pel supermercat a comprar una mica de pasta i ens preparem un bon plat d'espaguetis amb pesto. Mmmm.... Us asseguro que els millors que mai hagueu tastat.

Les primeres nevades a British Columbia.

Paisatge de postal.

 

Ens llevem amb un dia fred però asoleiat, així que tornem cap el bosc. Aquest matí passejarem entre cedres gegants: caminarem l'Ancient Cedars Loop i de pas tindrem unes vistes de postal, i no hi ha un altre adjectiu més ben trobat, del paisatge canadenc.

Paisatge canadenc.

Entre cedres gegants.

 

Després de dinar i d'estirar-nos a la vora d'un llac per aprofitar tot el sol possible i d'una visita llampec a Squamish, tornem a agafar el cotxe per anar a fer nit a casa de la Sílvia i el Juli i explicar-los les nostres excursions. Propera parada: Vancouver Island.

Bolets per donar i per vendre.

Animalons del bosc.

 

En aquesta illa hi ha la capital de British Columbia, Victòria, una ciutat relativament petitona i força interessant pels estàndards nord americans. Tot i que ens han avisat que els canadencs tendeixen a estar una mica obsessionats amb la seguretat, ens deixen entrar i xafardejar l'edifici del Parlament de dalt a baix a nosaltres tres sols. Una visita interessant on aprenem qui és la Primera Ministra de la província, la representant de la reina a British Columbia o el significat de la bandera canadenca.

Parlament de British Columbia.

Hotel Empress a Victòria.

 

Després de la dosi cultural pertinent seguim la carretera de la costa sud de l'illa cap a Sooke. Volem dormir aquí per fer un trosset del Galloping Goose Trail de bon matí. Llàstima del preu dels hotels! Decidim fer marxa enrere cap a Victòria altre cop, passar la nostra ultima nit de motel en un Motel 8 i menjar-nos unes pizzes del Domino's Pizza a l'habitació, això també és típic, no?

El tòtem més alt del món a Victòria.

 

El Galloping Goose Trail finalment es veu substituït, a causa de la pluja, per una excursió en cotxe fins Chemainus, ja us diem ara que si un dia esteu per aquí us la podeu ben estalviar. Aprofitem el cotxe per fer la carretera 1 o 19, tot depèn del mapa, fins Courtenay i gaudir de les vistes, els colors dels arbres són espectaculars i tots els caminets que trenquen cap a la dreta tots acaben arribant al mar.

Chemainus, ciutat famosa pels murals de les parets...

Canadà preparant-se per Halloween.

 

Amb la panxa plena d'un gens recomanable entrepà del Tim Hortons, una cadena de menjar ràpid canadenca, i una picada d'abella al meu cul de record, tornem cap a Nanaimo per agafar el ferry.