Per la terra de Tolkien.

Si ets de ciutat Nova Zelanda no és el teu lloc, potser algú podria dir això. Doncs no! Jo sóc de ciutat i Nova Zelanda m'encanta! No precisament perquè tingui unes ciutats estupendes on passejar contemplant edificis històrics, grans museus o zones de bars i restaurants on gaudir de l'autentica cuina del país. Nova Zelanda és un lloc per posar ben amunt a la llista de llocs per visitar simplement perquè té uns paisatges espectaculars i no cal fer grans travesses per arribar a racons únics, boscos de conte, passejar entre pingüins de cella groga o lleons marins, foques, lloros gegants...

Ja no podem anar més al sud! Comença la tornada...

Buscant lleons marins.

Un kea que se'ns volia cruspir el dinar.

 

Vam marxar de Queenstown un dia assolellat ben d'hora al matí sabent que teníem unes quantes hores de cotxe per davant. La idea era arribar a Milford Sound. Però com passa sempre en aquestes terres, el paisatge et crida des del voral de la carretera, t'obliga a sortir del cotxe i, quan te n'adones són les quatre de la tarda, encara no has dinat, el sol comença a estar baix i el túnel per arribar al teu destí tanca a 2/4 de 6 i ja no ets a temps d'arribar-hi.

Queda clar que els llacs són d'aigües transparents?

Els vigilants del far de Waipapa.

Un kiwi! Vam dir que tenien ales però no en tenen. Comprovat.

 

 

Però cap problema! Dines tot veient com es pon el sol. Fas una excursioneta pel bosc del Hobbit a la 'tarda' i aparques la furgoneta en un dels molts camps que hi ha per passar la nit entre un riu d'aigües transparents, un bosc encantat i un llac amb onades. I tot axò per 12$ que tu mateix has de posar a la honesty box, què més es pot demanar?

 

Bon dia Súper Herois. Dormint a les portes d'un bosc encantat.

Excursió matinal al llac de les onades.

Buscant elfos sota els arbres.

 

 

Només perquè us feu una lleugera idea de com són les coses aquí, l'excursió de la tarda vam decidir repetir-la al matí. Que perquè? Doncs per veure el bosc amb llum de dia. És que la naturalesa aquí és molt extranya... un bosc amb el terra tou de molsa, sembla que en qualsevol moment se t'hagi d'empassar i hagis de desaparèixer per sempre més!

El bosc del llac Gunn.

Camí del far de Nugget Point

Passejant entre joves pingüins de cella groga.

 

 

Milford Sound és el que ensenyen les postals de Nova Zelanda, les fotos dels seus anuncis per atreure turistes. Tot dit. Vam decidir que la millor manera de veure aquest fiord que no van descobrir els anglesos fins ben entrat el segle XIX era per mar. Així que vam embarcar-nos en un vaixell amb un simpatiquíssim capità que ens va passejar fins les aigües fosques del mar de Tasmània, ens va apropar a les roques on prenen el sol els lleons marins i gairebé ens posa a sota d'un dels molts salts d'aigua que hi ha en aquest fiord i que cauen directament al mar.

Navegant els vuit kilòmetres del fiord de Milford Sound.

Milford Sound.

Cap a les McLean Falls.

Purakaunui Falls.

 

Següent parada? Invercargill. Un poble totalment prescindible, com gairebé totes les zones habitades d'aquest país però que serveix de punt de subministrament de menjar i benzina quan et disposes a recórrer la carretera costanera del sud que passa pel Parc Natural dels Catlins i que et porta fins a Dunedin.

La platja dels lleons marins al far de Waipapa.

El far de Waipapa. L'últim far de fusta de Nova Zelanda.

Mirador del far de Nuggets Point. Les roques estan plenes de foques jugant.