Manihi chévere, nanà Moorea.

En la nostra espera d'unes deu hores a l'aeroport de Papeete desti Rapa Nui o Illa de Pasqua o el Melic del Món, escolliu el que més us agradi, aprofitem per posar-vos una mica el dia del que hem fet aquesta ultima setmana a la Polinèsia.

Imatge de postal. La senyora parlava amb els taurons i les ratlles mentre el sol es ponia.

Tot esperant el Dory que arriba un cop per setmana al port de Tikehau.

La Josefine de Tikehau, després de convidar-nos a sopar i col·locar-nos un collaret de petxines al coll, va portar-nos amb el seu enorme i destartalat 4WD a l'aeroport, a uns 500 metres de la pensió. Destí Manihi, un atol·ló encara més petit.

Aprofitant la càmera subaquàtica. Una manta de 3 metres!

Passejant pel llac de Tikehau després de fer submarinisme.

 
 

Segons la Justine, i la guia de viatge, haviem reservat dues nits en un B&B amb bany compartit a uns 200€ la nit. No cal dir que no hi anavem de gaire bona gana. Però quina grata sorpresa ens deparava aquest petit atol·ló!

Alimentant peixets, peixots i taurons a Manihi.

A l'aeroport ens va venir a buscar en barca (l'única manera de sortir d'allà) en Manu, un suís que parlava castellà. Crec que per primer cop a la vida vam agrair que algú se'ns dirigís en aquest idioma! Estem bastant farts del francès i sobretot del seu accent! El Manu ens va dir que era la seva dona qui li havia ensenyat la llengua de Cervantes (oh! que bonic) perquè ella era colombiana. El B&B de 200€ la nit amb bany compartit cada cop es posava més interessant...

Arribada a l'aeroport de Manihi.

Quan vam arribar al motu (illeta en polinesi) la Celi, o sigui, la colombiana, i la seva filla, la Lina, ens van rebre amb un suc de fruita i moltes ganes de xerrar. Després de fer-la petar una bona estona vam anar cap a l'habitació. Habitació? I el bany complartit? Allò era més aviat un bungalow a peu de platja tot de bambú, amb terrasseta i un enorme bany amb tovalloles blanques gegants i tot per a nosaltres sols!

Foto de família amb el Granito i la Tacha també!

Ens mereixiem una explicació! I ells ens la van donar a l'hora de la sobretaula. El Manu, un suís de 53 anys, home polifacètic on els hi hagi (empresari, pintor, manetes, pescador,...) quan va complir els 50 i després de casar-se amb la Celi, va decidir vendre les dues empreses que tenia a Suïssa, comprar un motu al Pacífic i instal·lar-s'hi per viure amb tranquil·litat. De tot això no en feia més de tres anys i la notícia encara no havia arribat a Ca la Josefine, els de la Lonely es veu que tampoc se n'havien assabentat.

 

Anant a pescar amb el Manu.

Aquest pop el va pescar el Granito!

Poca pesca però molts riures!

Vam passar a Manihi dos dies espectaculars. Perseguint gallines, anant a pescar, ajudant-los a obrir cocos per preparar el sopar, jugant amb els gossos i els gats, donant de menjar als peixos però sobretot fent llargues sobretaules després de sopar on es podia parlar de tot. I tot era chévere!

 

Primer pla del Granito esperant un tros de coco.

Ratllant coco pel sopar.

Camí de tornada... Atents als coralls del llac.

 

Amb molta peneta, de veritat us ho dic, vam dir adéu a la família i vam tornar a pujar a l'avioneta cap a Moorea, la germana petita de Tahití. Una illa muntanyosa i amb algunes platges de postal però massa turística pel nostre gust. El millor de l'illa: que hi pots llogar motos! I així ahir vam recòrrer els 64km que té la carretera que la volteja.

 

Aprofitant la parada per la pluja per dinar.

A estones amb sol a estones sota la pluja a estones amb un doble arc de Sant Martí sobre el mar. Vam refugiar-nos de la pluja en una parada de bus, sota el porxo d'una església, sota les palmeres... Però vam arribar a l'hotel xops. Vam treure'ns la samarreta i vam estirar-nos a l'hamaca de la platja. A ultima hora es veu que tocava.

Plou i fa sol les bruixes es pentinen i surt l'arc de St. Martí!

Nanà Polinèsia. Mauruuru. Adéu Polinèsia. Gràcies.