diumenge, 28 de juliol de 2013

Seguint el Paranà. Santa Fe, Corrientes i Posadas.

Seguim aquest enorme riu d'Oest a Est, de Sud a Nord. Pugem i baixem de diferents busos, cama, semicama, cama ejecutivo o simplement butaca. L'onada de fred patagònic ens persegueix de fa dies i els busos la combaten amb la calefacció a més de trenta graus. Aquesta gent tenen el termòstat espatllat!

Seients 'cama ejecutivo' després que ens servissin el sopar.

Esperant el bus cap a Posadas a la terminal de San Ignacio.

 

Arribem a Santa Fe, famosa a Argentina per ser el centre de producció de cervesa del país. La ciutat no és gaire turística, així que després d'una volta pel centre, decidim anar a les coses importants, és a dir: a la "Cervesaria Santa Fe" a fer uns lisos. Els lisos és el got en què prenen la cervesa de barril aquí. I de veure cervesa en saben una estona amb un consum anual per càpita de més de 80 litres.

Prenent un liso a la fabrica de Santa Fe.
Barrils de Santa Fe del segle passat.

La fabrica de la cervesa Santa Fe.


Amb la bossa plena de llaunes de cervesa, ens n'han regalades dues per cap, tornem a pujar al bus cap a Corrientes. Corrientes és una Plaza 25 de Mayo, una costanera, una calle General San Martín... Nosaltres la recorden com la ciutat de les chipás. Una pasta de farina amb formatge cuita al forn. Ells les mengem mentre prenen el mate, nosaltres les vam tastar com a aperitiu al bar on vam dinar i com a berenar en una paradeta al carrer.

'Costanera' de Posadas. Paraguay a l'altre costat del riu.

 

En el nostre sprint cap a Iguaçú fem una ultima parada a Posadas, porta d'entrada a San Ignacio de Miní. Aquí hi ha les ruïnes més ben conservades del que havia estat una missió jesuïtica entre el XVI i l'expulsió d'aquesta ordre de Sud Amèrica uns 150 anys més tard. Si hem de dir la veritat, no esperàvem gaire cosa d'aquest lloc, potser per això ens va agradar tantíssim, o potser pel guia que vam tenir. Un home que semblava que ho sabia tot de la zona, entre altres coses, el guaraní.

Desde la plaça central de la missió jesuïtica.
Ruïnes de l'esglèsia que s'aixecava enmig de la selva.
Les construccions que queden en peu són imponents.

 

Els jesuïtes van occidentalitzar alguns pobles guaranís de la zona que avui és frontera entre Paraguay, Brazil i Argentina. Aquests monjos els van ensenyar a llegir i a escriure i van formar metges i arquitectes. També els van allunyar de la selva, casa seva desde feia uns 10.000 anys però tenint en compte el que passava a altres llocs en aquell mateix moment, no podem evitar que aquesta ordre ens caigui en part simpàtica i alhora també tenim clar perquè els poders europeus els van fer fora d'aquí.

Una sargantana prenent el sol a la missió de San Igancio.

Passejant per l'antiga missió.

 

Després de menjar dues empanades a la sortida de la missió carretera i manta. Aquest cop destí Iguaçú!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada