Passem el relleu...

S'ha fet gran sense adonar-nos-en! Diuen totes les mares sense excepció dels seus nens i suposo que tothom qui marxa un temps llarg de viatge acaba dient que arriba al final no sap ben bé com. Com a mínim és el que ens ha passat a nosaltres dos.

Als Strawberry Fields amb l'Èlia i l'Aitor.

 

Agafem l'avió de Vancouver a Nova York sense ser encara plenament conscients que això s'acaba. Encara ens queden un parell de nits amb la Marta i el Gerard, encara tenim alguna coseta pendent per visitar en aquesta ciutat, la meitat de les nostres coses per encabir dins les maletes i un parell de persones per conèixer...

Observant la tardor al Central Park.

 

És veritat que el nostre viatge s'acaba, el nostre any sabàtic, el nostre període de reflexió, aquest temps que ens hem donat per explorar societats, cultures, entorns, països diferents... El més curiós de tot, o potser no, és que s'acaba just el dia i en el lloc en què en comença un altre. El de l'Èlia i l'Aitor una parella de Sabadell amb la qual hem estat en contacte els últims mesos via mail i que hem acabat coneixent aquí.

Central Park.

Passejar per NYC és passejar per dins d'una pel·lícula.

 

Les similituds entre nosaltres són moltes, la principal diferència: ells tot just comencen i nosaltres ja fem les maletes per darrer cop. I no paren de dir-nos que ens envegen! No sé qui hauria d'envejar a qui!

Visita llampec al Museu d'Història Natural.

 

Així que compartim el primer i l'últim dia d'un llarg viatge passejant pel Central Park de Nova York i xerrant de coses ben diverses. Nosaltres donant algun consell però sobretot desmentint moltes pors com si fóssim una parella d'avis davant dels seus néts i ells explicant-nos els seus plans per aquest any.

Entrepà de pastrami al Katz.

 

Ens acomiadem a la porta del metro i arribem tard allà on hem quedat amb la Marta i el Gerard. Prenem alguna cosa amb uns amics seus i sopem al Katz Delicatessen, el de When Harry met Sally, demanem un contundent entrepà de pastrami per fer-ho rodó i cap a casa a dormir.

Últim esmorzar a Nova York.

El moment d'empaquetar-ho tot!

 

L'endemà al matí tanquem les maletes, encara no sabem com, i fem un menú ràpid al japonès de sota el laboratori del Gerard, cal aprofitar fins l'últim moment. D'aquí cap a l'aeroport. London ens espera.

Adéu Gerard!

I que tingueu un bon Halloween tots!

Per cert... per si de cas continueu amb ganes d'anar llegint sobre viatges i lloc llunyans, o no tant, us passem el seu blog: www.elnostretomb.wordpress.com.