Buenos Aires capitaleja, és com un Madrid en plena dècada dels '80. Grans avingudes en obres, edificis ministerials, un metro a mitges, l'avinguda dels teatres, quatre carrers peatonals... A tot això cal sumar-li piles d'escombraries a cada cantonada i uns quants coloms. La gent mira i es deixa veure, així són els porteños.
Una cantonada qualsevol.
El millor de la ciutat va ser trobar-nos amb l'Andreu després de vuit mesos. Haviem quedat tal dia a tal lloc i allà erem tots tres. L'Andreu ens va portar notícies fresques de casa nostra i un repelent de mosquits, les dues coses les esperàvem de feia temps.
Al fons la Bombonera, estadi del Boca Júnior.
Aquesta ciutat és plena de llocs mítics que cal veure en directe. La Casa Rosada, la plaça 25 de Mayo (la de les madres de la plaza de Mayo), el barri de La Boca amb el seu estadi; la Bombonera, el barri de San Telmo...
En aquesta zona de l'estadi els barras estan de peu!
Vam començar anant al carrer Florida a canviar pesos (si, si, aquí el tema caixers o targeta no surt a compte perquè mentre el canvi oficial ronda els 5,5 pesos per dòlar americà, al carrer pots aconseguir canviar per uns 8,5 sense haver de ser gaire espavilat, coses d'Argentina i la Cristina). Un cop amb les butxaques plenes de bitllets arrugats i reparats mil vegades, tocaria canviar-los, ens llencem a caminar fins que un policia ens recomana gira cua i no passar pel carrer per on teniem previst passar, poc segur pels turistes... si ell ho diu...
Paradeta de choripán.
Visitats tots els monuments visitables i havent passejat per barris de tot tipus és hora d'anar a veure ballar tango. Hi ha diferents opcions. Tangos de tot tipus, que per això estem a Buenos Aires. Nosaltres ens decidim per una cosa una mica diferent i anem al teatre Maipo. Tango modern. Si bé al principi estàvem una mica espantats perquè a l'escenari només hi havia uns quants músics, de seguida que surt la primera parella a ballar ens tranquil·litzem i gaudim de l'espectacle. Això és el que buscavem. Si no heu vist mai ballar tango val la pena que en busqueu algun video... No són els balls de saló de la Mari Pau Huguet, no! La compenetració entre parelles és total i els moviments poden recordar combats ninges.
Grup de tango Flores Negras al Maipo.
Durant aquests dos dies a Buenos Aires també hem tingut temps de menjar empanadas, fer una introducció a l'asado i beure vi argentí. S'ha de dir que un cop t'acostumes a la cantarella del seu castellà aquí tot és bo, bonic i barat.
Preparant l'asado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada