Ara si que comença l'aventura! Tres dies i dues nits dalt d'un 4x4 conduït pel Wilson, un bolivià de vint-i-set anys amb una nòvia cantant (busqueu Las Reveldes) i acompanyats per la Miren i l'Alex, una parella de Donostia, no cal dir que com a bons bascos, simpatiquíssims. El pla és ben senzill, sortir de Xile cap a Bolívia atravessant llacs, deserts i salars, per camins de terra, sorra desèrtica i sal. Alçada mitjana uns 4.500 metres, perquè us feu una idea de l'oxigen de que disposa el nostre cervell.
Comença a faltar-nos oxigen...
L'expedició comença en una caseta al mig del no res, altrament coneguda com a frontera boliviana. Allà el sr. policia s'adona que el funcionari de torn de San Pedro ens ha posat la data de sortida malament, però amb una mica de broma i una reverència al pòster de l'Hugo que tenen penjat a la paret entrem sense cap més problema.
Als peus de la Laguna Blanca.
El primer dia dins del Parc Nacional Eduardo Avaroa es tracta de pujar fins els 5.000 metres i visitar las lagunas. La Laguna Blanca, la Laguna Verde i la Laguna Colorada. N'heu sentit a parlar alguna vegada? Nosaltres us posem algunes fotos però us recomanem que feu una lleugera recerca al Google Imatges per poder apreciar de veritat de què es tracta. Per molt impressionants que semblin segur que no superen la realitat. Afegiu a la recerca Desierto Salvador Dalí.
Laguna Colorada desde la carretera.
La primera nit i els primers símptomes de mal d'alçada els passarem a l'hostal básico de la Cupertina, mastegant coca, prenent aspirines i bevent mate de coca.
L'Àlex recuperant forces un cop hem baixat dels 4.000m.
El següent matí, amb tot l'esforç del món, seguim alwilson fins 4x4 perquè ens passegi per l'arbol de piedra i lagunas altoandinas que, per si no són prou espectaculars de per si, estan plenes de flamencs roses i cridaners. Un paisatge que et deixa amb la boca oberta. Acabem el dia a l'Hotel de Sal, porta d'entrada al Salar de Uyuni. L'endemà toca matinar per veure sortir el sol al salar.
Sopar fi de festa a l'hotel de sal.
Sort que la sal aïlla! Quina nit més freda!
El Salar de Uyuni és un extensió de sal d'uns 120km de llarg (dada proporcionada pel Wilson i per tant, completament qüestionable). Un mar de color blanc amb algunes illes, o sigui muntanyes de terra, plenes de cactus i alguna llama. Los ojos del salar, el hotel de sal, las minas... Totalment prescindible, perquè el millor del salar, és que no té res, nomès sal. És increïble.
Qué salerosos!!!
ResponElimina