El millor que pots fer quan arribes a al poble d'Uyuni és agafar un bus i fugir cap a qualsevol altre lloc. En el nostre cas el destí va ser La Paz. Vam arribar a la ciutat més coneguda de Bolívia, que no pas la capital (és Sucre, jo tampoc ho sabia) a les sis del matí, sense lloc on caure morts, o més ben dit, sense lloc on dutxar-nos, i ja començava a fer falta...
Les primeres cholitas que veiem són d'Uyuni.
Al cap d'unes hores i d'una dutxa rejuvenidora, no sé si per l'aigua calenta o per les enrampades gratuïtes que reps sota el raig d'aigua de les dutxes elèctriques d'aquest país, tocava sortir a passejar per La Paz.
Cholas descansant a la plaça Murillo.
Per començar: Mercado de las Brujas, carrer Sagarnaga avall i fins la plaça de la catedral de San Francisco, punt més baix de la vall on està situada La Paz. A partir d'aquí altre cop cap amunt cap al carrer Comercio, plaça Murillo (la seva plaça Sant Jaume, seu del govern i de l'ajuntament) i carrer Jaén; un carrer ple de cases colonials repintades de colors on hi ha una pila de petits museus més o menys interessants.
Interior d'urna casa colonial. Espectacular!
Més o menys adaptats a l'alçada, que no del tot, encara esbufeguem nomès de canviar la maleta de lloc, decidim entrar en una de les moltes agències de turisme de la ciutat per contractar una visita guiada a les ruïnes de Tiwanako. Els tiwanako van ser una civilització anterior als inques que van poblar l'altiplà bolivià durante uns 3.000 anys. Encara no se sap ben bé perquè va desaparèixer pels volts del 1.200 d.C., just a temps perquè els inques incorporessin al seu imperi també aquestes terres tot just uns 100 o 200 anys abans de l'arribada dels conqueridors.
Monolit d'inspiració rapanui?
Liquidada la part cultural decidim que ha arribat l'hora de descarregar l'adrenalina acumulada aquests darrers mesos i també fer una mica de rabieta al Marc que ja ens ha abandonat. Així que tornem a entrar en una agència de turisme i aquest cop en sortim amb un voucher per una baixada en bici per la Carretera de la Muerte. De la mort perquè en els seus millors anys hi morien unes 400 persones. Últimament només algun guiri despistat, i ja en van divuit. La samarreta amb el lema 'I'm a death road survivor, what about you?' que no ens la van voler donar fins a la tornada...
A centímetres del precipici!
Podem dir que hem sobreviscut!
A La Paz hi vam estar un dia més, un dia de descans, poca activitat i restaurant guiri amb wifi... De tant en quant ve de gust. Següent parada: Copacabana. El llac Titicaca ens espera!
El president de l'Estat Plurinacional de Bolívia.
Ei! Que gairebé m'he n'oblido! L'últim dia a La Paz vam veure l'Evo! El vam tenir a mig metre. Tothom que opini el que vulgui però així, cara a cara, se'l veu molt bona persona.
Comiat express de Marc a La Paz!
UNA FOTO AMB EVO MORALES,I TENS EL CEL GUANYAT PER LA TEVA MARE.
ResponElimina