Sense voler-ho ens trobem al Canadà durant una de les festivitats més importants d'aquest país: el Dia d'Acció de Gràcies, o sigui, el dia que es cuina el gall d'indi. I si el que fan els canadencs és cuinar gall d'indi, nosaltres també ho farem!
El primer a atrevir-se amb el pont penjat.
Aquesta gent són molt organitzada i ja fa temps que van decidir que totes les festes les celebraven en divendres o dilluns, aixi que vam aprofitar el diumenge en família per arribar fins el pont penjant de Lynn Canyon, fer una excursioneta pels boscos del costat i anar a dinar en un mercat de North Vancouver. La tarda la vam reservar per passar pel Wallmart a fer les compres pel sopar de l'endemà.
Cafè Starbucks de després de dinar.
Ens vam llevar el dia en qüestió sense tenir gaire clar com haviem d'atacar la bèstia de sis quilos que hi havia dormint sobre el radiador de la cuina perquè s'anès descongelat, però després d'un parell de cerques al Google i al YouTube vam posar-nos en acció.
Una mica de mantega amb herbes aromàtiques...
Es tractava d'embotir el gall d'indi amb pa sec i herbes, que la Sílvia va collir del jardí, untar-lo amb mantega i fer-li un llit de verduretes tallades petitones. Aquestes eren les indicacions que vam trobar, hi ha qui va voler millorar la recepta injectant a l'animal whisky a dojo (tal i com ens van recomanar la Marta i el Gerard), amb l'excusa que així la carn seria més tendra.
El Dr. Pau en plena acció.
Després d'una reunió/esmorzar de l'equip, les tasques es van distribuir de la següent manera: el Pau i el Juli cap a tornar el cotxe de lloguer al downtown guarnits amb malles i bambes per tornar corrents, la Sílvia i jo ens dedicaríem amb cos i ànima al 'turkey' omplint-nos de mantega fins els colzes i controlant de reüll l'Arià i la Clàudia, amb un davantal negre que li donava un toc d'alta cuina, anava mesurant les quantitats per fer un pastís de carabassa que va quedar exquisit!
La carabassa controladora...
El gall d'indi havia d'estar unes quatre hores al forn a poca temperatura i anar-lo regant amb el seu suc cada vint minuts, així que vam passar-nos el dia a la cuina, xerrant, rient, menjant, fregant, ventant l'alarma d'incendis que sonava cada cop que obriem la porta del forn per saludar l'ocellot...
Lleuger pastís de carabassa per tirarà avall el gall.
Cap a quarts de sis de la tarda vam decidir que ja n'hi havia prou, vam apagar el forn i vam obrir les finestres de la cuina per ventilar. Ara només quedava parar taula i tastar el resultat de tantes hores de dedicació. Cal dir que ens va sorprendre gratament la textura melosa de la carn i que les 'smashed potatoes' i la salsa de fruits vermells que haviem fet li donaven un toc curiós... Però, tal i com va dir el Juli, es trobaven a faltar les patates al forn acompanyant tot això i, en definitiva, que un bon capó de Nadal amb prunes i orellanes sempre serà molt millor que qualsevol bestiota que es cuini per Thanksgiving Day.
Dia de comiat. Deixem la Sílvia i l'Arià a la SFU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada