Si s'ha de resumir la cuina del Nepal pel que veus que menja la gent, es pot resumir en un sol plat; Dal Bath (Dal=llenties, Bath=arròs). Però no seria just.
El Dal Bath consisteix en un plat d'arròs, arròs blanc, acompanyat d'un bol de llenties en el seu propi suc. El bol de llenties sempre a part, cadascú se'l barreja al gust, i usualment un altre bol de cori, verdures, també per barrejar al gust. És el plat que els nepalís mengen sempre, fins a tres cops al dia set dies a la setmana, així que us en podeu fer una idea de com n'és d'usual veure la gent menjant-ne. Òbviament hi ha variacions, modificant el cori per pollastre per exemple, però només per dies especials. Tendeixen al vegeterianisme aquesta gent.
Hem menjat Dal Bath a molts llocs, però a destacar un dia que vàrem anar a sopar a casa d'una família nepalí. Casa amb parets de canya i fang, terra de sorra (perfectament escombrat), dos focs al terra, un per mantenir calent l'arròs i l'altre per les llenties i el cori. Ni taula mi punyetes, vam seure al terra sobre una mena de coixí d'aspart, això si, van tenir el detall de donar-nos forquilles, ells mengen amb les mans.
Però de plats en tenen molts més. Un dels més famosos són els momos, una mena de gyoizas japoneses o crestes de les àvies catalanes, que reomplen del més variat, carn, verdures, formatge... La veritat és que són molt bons, més quan son bullits que quan son fregits (això és una opinió del Pau, la Júlia prefereix els fregits). És un plat que es troba per tot el país, però sembla que és típic de la cuina sherpa i tibetana. Nosaltres els vàrem descobrir a la zona sherpa i n'hem menjat durant tot el trek.
De la cuina sherpa i dels plats que hem anat provant, el formatge de yak (bé de nak, el yak és el mascle i la nak la femella) és un recorrent en molts plats. És un formatge de gust intens, pels amants del Baobab us puc dir que té el mateix regust que el gruyere de l'Halassam. L'hem menjat des de a l'estil bikini de formatge, amb algun plat de pasta, amb una mena de trinxat de la cerdanya (sense butifarra negra ni cançalada), sol,... és a dir, és el formatge d'ús general i molt ben aconseguit. També tenen un famós plat tradicional anomenat aluko, que ve a ser com una crep de patata. Molt bó. Tradicionalment es feia sobre una mena de lloses de pissarra i sembla ser que es trobava a totes les cases sherpes. I com no, el pa tibetà, una mica sec però força bo.
D'altra banda, tenen multitud de versions de plats d'arròs i de noodles barrejats amb tot tipus de verdures, és a dir que per menjar arròs no hi ha cap problema si és que no acabes avorrit de tant rice.
Nosaltres hem estat un ferms seguidors de la sopa d'all, que típica o no de la zona és un plat molt indicat per combatre el mal d'alçada i que es fa a tot arreu. N'hem pres cada dia mentre ascendiem.
Del tema begudes, òbviament l'aigua i els seus derivats (tes principalment) són la principal beguda i pocs cops els veus amb d'altres. A les zones altes de l'Himàlaia, hi ha un arbust que fa un fruit vermell, de mida semblant a la del ginebró, del qual se'n fa una beguda anomenada seabuck thorn, de color taronja, que es pren calenta i d'un gust entre el préssec i l'albercoc. Molt bona, recomenable i que va de conya quan fot rasca.
Sobre les cerveses, com a tot arreu, tenen lagers força bones. Una de nom suggerent de la zona: Everest. Però la cervesa més present i que es ven com a cervesa nacional és la San Miguel, extrany però així és.
Els tes se'ls prenen de totes les maneres però n'hi ha un de tradicional, que preparen dins d'una mena de tronc de fusta buit premsant diferents herbes, extremadament dolç amb un punt de salat. L'hem probat en un dels primers monestirs budistes que hem anat, molt entranyable.
Un tema a part són les cuines. La gran majoria són fogons tipus camping-gas plens de porqueria i aigua bullida a les estufes de ferro forjat que tenen als menjadors. En tot cas, una experiència. Els cuiners, com la majoria de gent al Nepal molt simpàtics i disposats a compartir una estona a la cuina parlant sobre el que estan cuinant...
El Dal Bath consisteix en un plat d'arròs, arròs blanc, acompanyat d'un bol de llenties en el seu propi suc. El bol de llenties sempre a part, cadascú se'l barreja al gust, i usualment un altre bol de cori, verdures, també per barrejar al gust. És el plat que els nepalís mengen sempre, fins a tres cops al dia set dies a la setmana, així que us en podeu fer una idea de com n'és d'usual veure la gent menjant-ne. Òbviament hi ha variacions, modificant el cori per pollastre per exemple, però només per dies especials. Tendeixen al vegeterianisme aquesta gent.
El famós Dal Bath
Però de plats en tenen molts més. Un dels més famosos són els momos, una mena de gyoizas japoneses o crestes de les àvies catalanes, que reomplen del més variat, carn, verdures, formatge... La veritat és que són molt bons, més quan son bullits que quan son fregits (això és una opinió del Pau, la Júlia prefereix els fregits). És un plat que es troba per tot el país, però sembla que és típic de la cuina sherpa i tibetana. Nosaltres els vàrem descobrir a la zona sherpa i n'hem menjat durant tot el trek.
Momos de formatge i verdures bullits
Momos de verdures fregits
Un pa tibetà.
Un parell de plats d'arròs, n'han estat uns quants...
Els noodles també ens han acompanyat força.
El gran invent de la sopa d'all.
El color es transgènic, però de molt bon gust i 100% natural!
La Júlia prenent una Everest a Baktaphur.
Els tes se'ls prenen de totes les maneres però n'hi ha un de tradicional, que preparen dins d'una mena de tronc de fusta buit premsant diferents herbes, extremadament dolç amb un punt de salat. L'hem probat en un dels primers monestirs budistes que hem anat, molt entranyable.
Un tema a part són les cuines. La gran majoria són fogons tipus camping-gas plens de porqueria i aigua bullida a les estufes de ferro forjat que tenen als menjadors. En tot cas, una experiència. Els cuiners, com la majoria de gent al Nepal molt simpàtics i disposats a compartir una estona a la cuina parlant sobre el que estan cuinant...
Amb dos cuiners força joves parlant sobre la cuina nepalí
Assecant tot tipus de fruites i vegetals al sol.
Molt xulo. Al Nepal molt d'arrosset per preparar l'estòmag pels picants que us esperen...
ResponEliminaAi Eulàlia! No vegis que bé que va la farmaciola pels temes estomacals... Em sembla que ens hauràs d'enviar una nova remesa de pastilletes vermelles ben aviat!
EliminaCollonut , guardem taula!
ResponEliminaEi papa! Doncs de ceba ben poca! I la sopa d'all és ben bona! Com a mínim no té aquest gust d'espècies que té tot!
Elimina