Namasté

De moment aquesta és una de les poques paraules que hem pogut aprendre en nepalí... potser massa complicat per a nosaltres! Si fins i tot els núneros s'escriuen diferent! Jo que em pensava que això era una cosa universal i ja vaig haver d'aprendre a Bahrain que no!

Vam arribar ahir a Katmandú, després d'un vol que podríem qualificar de curiós, si més no, en el qual una noia va començar a delirar segons algunes veus perquè tenia molta febre i segons d'altres perquè tenia por a volar o era claustrofòbica. Tan se val, el fet és que a la noia no se la veia que ho estés passant gaire bé.

La part positiva del viatge és que vam tenir unes vistes impressionants dels Himalaies (tot perquè el Pau, que és molt llest, va demanar de seure a la banda esquerra de l'avió). Un cop fet el visat i recollides les maletes ens vam trobar amb un noi rialler que aguantava un cartell on hi posava ben gran JÚLIA. Si, aquesta era jo! Ell ens va treure del caos de l'aeroport per ficar-nos enmig del gran caos que és circular per aquesta ciutat.

L'Himalaia des d'un Gulf Air

Sobrevolant Katmandú

L'hotel està situat enmig del Thamel, o sigui el barri antic o downtown pels modernillos. Fantàstic per tenir-ho tot a la mà i sentir des del llit la música a tota pastilla que els agrada escoltar.

Aquesta ciutat ens acull uns dies fins que haguem enllestit amb l'agència (Thamserku Trekking per si algú li interessa) la nostra súper ascenció al Camp Base de l'Everest! Si, si, allà anem. Mentrestant, aprofitem el temps passejant per la "ciutat de la casa de fusta" que és el que vol dir Katmandú si ho hem entés bé.

Una de les coses més impressionants que hem vist avui han estat els crematoris del temple hinduïsta de Pashupatinath. Després de pagar l'entrada reglamentària a preu de turista occidental, hem pogut veure diferents famílies en les diferents etapes del procès de purificació i cremació d'un familiar mort. La veritat és que posa una mica els pèls de punta quan t'ho expliquen però un cop ets allà veus que ells ho fan amb tanta normalitat i que ho entenen com una part més de la vida que ho acabes fotografiant.

La cremació d'un cos

La purificació abans de cremar-lo

També hem tret el cap a l'estupa de Boudhanath que és el temple budista més gran del món i també un dels més importants. Aquí hem fet les nostres pregàries fent girar els molinets d'oració en el sentit de les agulles del rellotge tot repetint Om mani padme Hum (la joia en el lotus o sigui: si fem bones accions arribarem al nirvana). Desprès d'això esperem haver-nos purificat, protegit i assegurat els nostres desitjos perquè aquest temple està dedicat a això. I, sobretot, haver començat el nostre camí cap el nirvana.

Fent la volta a Boudhanath

I de temple en temple hem arribat al Temple dels Micos (Swayambhunath pels més entesos). I hem pujat les més de 600 escales que hi ha fins arribar a l'estupa i tenir unes vistres immillorables de Katmandú i, al fons els Himalaies. Hem fet altre cop les nostres pregàries i hem llençat unes monedes per desitjar-nos bona fortuna.

Pujant les escales cap el Temple dels Micos

Hem acabat el dia a la plaça Durbar, podríem dir que les places Durbar vénen a ser com les places majors a Europa però nomès perquè n'hi ha una al centre de cada poble, no s'assemblen en res més. A la de Katmandú hi ha un temple enganxat a l'altre i el més sorprenent és que tenen escales perquè hi pugis i t'hi passegis. En molts, les parts de sota són minibotigues on són capaços de vendre qualsevol cosa. Hem entrat en una botiga de mandales i el noi ens ha fet una classe magistral sobre el tema a canvi d'un mal pronunciat tamnavar que més o menys vol dir gràcies i la promesa que ja hi anirem un altre dia a comprar-ne un, que ens ho hem de pensar. És que són 20.000 rupies!!

Les porxades amb botiguetes de Durbar

Fent-se fosc a la plaça Durbar de Katmandú

Pròxima parada: Mont Everest!