Bahrain. Un país no fet per anar a peu.

Hem aprofitat força aquests dos últims dies a Bahrain. Hem visitat tot el que era visitalble d'una ciutat no gaire turística ni pensada pels turistes de carrer. Ha estat una visita llampec que ha valgut la pena.

El que podem destacar és que és un país pensat per anar en cotxe, ple de vies principal (autopistes) que s'han d'atravessar a la brava si vas a peu. Té alguns forts (castells), recordatoris de l'ocupació portuguesa, i molts malls on anar a passar el dia, suposo que d'aquí uns mesos la calor serà insuportable (ara és genial per passejar, de 20 a 30 graus) i el shopping en espais tancats deu ser de les poques coses que vénen de gust fer.

Contrast des de l'interior del Qal'at al Bahrain

A diferència de molts dels seus famosos països veïns, a Bahrain existeix una àmplia classe mitja, formada principalment, per gent originaria de la mateixa illa. Segurament això està en part induït per la potència econòmica dels seus recursos naturals, que no és la mateixa que en d'altres països del Golf Pèrsic ja que Bahrain és ric en gas però no especialment en petroli. Tot i això, existeix una part de la societat amb un alt nivell de vida i propensió al luxe. De la seva organització social, el més destecat, creiem, que és que importen treballadors de l'Índia, Bangladesh, Thailàndia i Nepal per realitzar les feines menys qualificades i, pel que hem percebut, el tracte que reben és, en ocasions, un pèl despectiu. Però, sincerament, no hi hem estat prou dies per valorar-ho.

Hem visitat la principal mesquita del país, Al'Fateh Mosque. L'edifici no té res d'extraordinari, és molt gran i atractiu a la vista, tot i que només té uns 25 anys. Però el més interessant és que les visites són guiades i les fan voluntaris amb qui pots xerrar sobre l'Islam, preguntar i rebre explicacions. En el nostre cas hem estat vora 3 hores, nosaltres dos sols, parlant amb el Khaled, un noi d'uns 30 anys originari d'El Caire, Egipte, que porta 4 anys treballant a Bahrain com a representant farmacèutic per una firma alemana. Per a nosaltres, que només teníem nocions bàsiques de l'Islam, ha estat una gran experiència, un curs excel·lerat sobre història, actualitat i religió des d'una altre perspectiva. Hem sortit amb la sensació d'haver après força coses noves i havent gaudit d'una llarga i fluïda conversa sobre temes no sempre fàcils de tractar. Com que s'ha fet tard, el Khaled ens ha portat fins a una zona de restaurants moderns però alternatius (evitant el Bahrein colpejat per la moda de les franquícies).

Tercera oració del dia a la Al'Fateh Mosque

Sobre el menjar, podem dir que és el típic país de tradició musulmana, amb kebabs (vedella i xai) i força peix (n'hem probat algun marinat amb llimona força bo). Tot i això, igual que en el cas dels britànics i encara més, estàn molt influenciats per la cuina índia, els plats tikka i les samozes. L'altre faceta gastronòmica a destacar són els dolços. Està ple de botigues on en venen, de tot tipus, des de les botigues impecablement ordenades i amb pinta de cares dels centres comercials, fins a botigues de carrer al Manama Souq. Pels pròxims països potser farem un post cap al final recollint tot allò relatiu al menjar.

Venda de peix al carrer a l'interior de Manama

 

Avui deixem Bahrain. Amb dos dies només hem pogut fer-nos una vaga idea sobre aquest país, però ens ha agradat passar-hi.

Ara direcció Kathmandú, cap a Nepal el país dels Himalaies.