Baixant pel Mekong

Fa uns dies que ens movem pel país del milió d'elefants (Laos). La nostra entrada ha estat pel riu, pel Mekong. Vam deixar Tailàndia per Chiang Khong, però ja els hem dit que ens esperin perquè pensem tornar! Uns dies de relax a les platges del sud i d'aparcar els motxillots sempre van bé i el Pau fa temps que m'ho va prometre.

En terra de ningú. Sense visat tailandés ni laosià enmig del Mekong.

 

Després d'omplir uns quants papers, entregar una altra foto de carnet i pagar 35$ per cap, els senyors de l'oficina d'immigració ens van posar una nova enganxina al nostre passaport, que la veritat és que ja comença a fer goig. Cap al caixer a treure 1.000.000 de kips i tuk tuk per anar a buscar el vaixell lent que ens havia de portar en dos dies des de Huay Xai fins a Luang Prabang. Com sempre, no teniem res mirat, ni horaris ni freqüència ni preus... doncs clavat que ens ha sortit tot! El vaixell sortia a les 11:30 i allà èrem a les 11:15! L'únic error va ser no comprar menjar. I mira que una bona dona ens havia dit que a la botiga del costat de l'ATM hi feien uns entrepans boníssims... però un dia d'abstinència no va malament a ningú, i s'ha de dir que al vaixell hi venien els mateixos fideus de sobre que havíem degustat a Soppong.

Una pila de vaixells lents esperant la tripulació.

Parada tècnica per dormir a Pak Beng, per entrar en contacte amb els habitants d'aquest país i per abastir-nos d'aliments pel segon dia de vaixell.

Us pengem unes quantes fotos del paisatge d'aquests dos dies pel riu perquè de moment encara no sabem com qualificar-lo. Això d'impressionant, meravellòs... ja ho hem gastat una mica en els últims posts de Tailàndia. Us deixem escollir a vosaltres, s'accepten propostes.

L'autopista més gran del país.

En algun moment dels dos dies de vaixell lent...

Les platges del Mekong.

Assecant la carn a la brisa del Mekong.

Comencen els muntanyots.

Fent-se fosc al riu.

Una venerable laosiana passejant per Luang Prabang.

Ei! També us deixem algunes fotos del camí via bus de línea/ tuk tuk/ sawngthaew que vam fer pel nord de Tailàndia fins arribar a la frontera. Cal dir que quan vam entrar a Laos no era el primer cop que vèiem el país. Des del Triangle d'Or, confluència entre el Mekong i el Nam Ruak, vam poder veure Birmània, Laos i Tailàndia (rotllo Asia a un lado, al otro Europa y allá en frente Istambul). No cal dir que és el principal punt de comerç d'opi de la zona. Per tal de posar-nos una mica en el tema (sempre de manera legal, eh!) nosaltres vam fer una visita més que interessant a la Casa de l'Opi, un museu enorme i molt ben presentat que manté la família reial tailandesa, bé i la pasta de les entrades que cobren als guiris. Aquests reis sembla que estan molt posats en el tema i, pel que hem pogut veure, promouen diferents iniciatives per tal de substituir el cultiu d'aquesta droga per altres plantes com ara el cafè, el te, les maduixes... igualito que els d'Espanya, vaja.

Triangle d'Or. A l'esquerra Myanmar, a la dreta Laos i jo trepitjant Tailàndia.

Al Temple Blanc de Chiang Rai. Una 'horterada' del 1.997.

Per 30 Bats pots col·laborar en la decoració dels parasols tailandesos.

Canviant la roda del sawngthaew que ens va portar a Chiang Khong.

Camps d'arròs i blat de moro de la riba del Mekong.