Avui dormim a Vientiane, capital laosiana, perquè demà agafem un avió cap a Hanoi. Hem passat per aquest país sense gairebé adonar-nos-en! No era aquesta la primera idea però quan vam estar mirant busos per entrar a Vietnam per terra i cap no baixava de les vint hores previstes (cinquanta reals segons uns pobrets guiris que ens hem creuat avui) vam decidir tirar la casa per la finestra, comprar uns bitllets amb AirLaos i deixar la feina enllestida amb 1 hora 10 minuts de vol.
Podem dir que durant aquests dies a Laos hem fet coses que encara no havíem fet mai. Abans d'ahir va ser el primer dia que va ploure dels dos mesos que portem voltant. Ens venia molt de gust, just ho haviem comentat amb la Sílvia el dia abans (pobreta Sílvia es veu que a Seattle plou cada dia). Va ser una experiència fantàstica! Estàvem a Vang Vieng, dormint en un bungalow de bambú a la vora del riu, sense vidres a les finestres i sota una mosquitera. Van començar sent quatre gotes i la cosa es va anar embolicat amb llamps i trons fins al punt que des del llit ens esquitxàvem! Podeu pensar que vindria a ser com qualsevol tempesta d'estiu mediterrània... Si, potser si... Però amb un paisatge de fons completament diferent! Les muntanyes de Laos són impressionants, imposen. Així que quan va sonar el despertador, com que encara plovia, vam decidir quedar-nos al llit simplement mirant per la finestra. Enmig de la boira i dels núvols sobreeixien els muntanyots laosians. Una imatge millor que la de qualsevol postal.
Fent una mica d'espeleologia.
A la sortida de la cova Phu Khan, i nosaltres sense banyador!
A part de veure ploure i quedar-nos fent mandres al llit fins al migdia també ens hem estrenat amb la tirolina! Ah! Una experiència 100% recomenable! El fet de tirar-te lligat només per un punt és una passada però fer-ho sobre la selva de Laos és increïble! En total van ser unes vint línies però la veritat és que quan vam acabar haguéssim tornat a començar! Ara que ja ens estàvem deixant anar... La línea més llarga era d'uns 380 metres i a la part del mig s'obria una clariana a la selva que deixava entreveure un riu... No ens hagués fet res quedar-nos allà penjats una estoneta.
Penjats sobre la selva de Laos.
A Luang Prabang també hem anat al teatre. No era la idea, però quan vaig veure el preu de les entrades vaig pensar que valia la pena. I ja posats, les més cares que no ve d'aquí! Llàstima que hi va haver un petit error alhora de fer la convenció de kips a euros. Però després no ens va saber gens de greu perquè, tot i estar rodejats d'avis francesos, el teatre laosià clàssic és molt divertit i vistós. Com que era dilluns tocava el capítol 5 de l'obra: Construint un pont cap a Lanka, i això és el que vam veure.
La protagonista. Una laosiana guapíssima.
Com que a Tailàndia li vam trobar el gustillo a això de descobrir el país sobre una moto aquí també n'hem llogades un parell. Una a Luang Prabang per evitar els tours organitzats d'aquesta ciutat i una altra a Vang Vieng, exactament pel mateix motiu.
Processó de les ànimes de Luang Prabang (5:30 del matí).
Laos és un país fantàstic per visitar si es tenen ganes de sortir de les ciutats, o aquesta és la idea que ens n'emportem nosaltres després de la visita llampec que hem fet.
Un jove pagès laosià.
Això de la tirolina a de ser una passada.
ResponEliminaAl riu Mekong te uns records per molta gent de guerra i fam