Bangkok i cap amunt!

Es fa difícil trobar un moment per escriure i perdre's una estoneta de Tailàndia per estar amorrat a les maquinetes (Carmen Grau dixit), però faré l'esforç.

L'aeroport de Mumbai és un caos (tot i que vist des de la distància pot semblar divertit i tot). Però el millor del vol a Bangkok van ser els dos bitllets en business class que els Reis ens van portar. Ja sé que és una pasta però feu-me cas i proveu-ho algun dia. Gràcies ponts aeris per la targeta plata One World del Pau.

Primera part, de tres en total, de l'esmorzar a l'avió.

Quan vam baixar de l'avió tots en ordre i vam notar l'aire condicionat de la terminal vam adonar-nos que haviem entrat en un altre món. I el metro? Silenci absolut, cap paper al terra, puntualitat màxima. Una mica més i ploro de l'emoció (per ser sincers això ho vaig fer l'endemà al mati davant del plat de macedònia que em vaig demanar per esmorzar). Allò de que no t'adones del que tens fins que ho perds per mi ha estat al contrari: no m'he adonat del que havia perdut fins que ho he recuperat.

Bangkok des del riu. Un dels millors transports públics.

Com que a Bangkok ens hi hem trobat la mar de bé i els esmorzars de la nostra gest house eren sencillament impressionants, hem decidit quedar-nos-hi quatre nits, visitar la ciutat amb tranquil·liat i aprofitar per treure'ns el visat de Birmània. Bangkok ens ha semblat una ciutat increïble, neta, polida i ordenada tot i que no sabem si som 100% objectius o tenim la visió una mica distorsionada després d'haver passat per Varanassi, Udaipur... Ens han fet adonar d'això tres santcugatencs (la Lali, l'Imma i el Marcel) que ens hem trobat a les portes del Gran Palau. Ells ens han dit que marxaven cap al nord per sortir d'aquesta ciutat caòtica i tan calorosa. Tot són punts de vista, però sobretot, tot són moments...

Esmorzant a l'hotel, sandwich club i fruita.

La trobada casual entre 7 milions de persones. Amb l'Imma a la foto.

 

Hi ha molts Bangkok visitables: el dels enormes palaus, temples de colors i budes daurats; el dels mercats on pots trobar la imitació perfecte de qualsevol cosa que et puguis imaginar i el de la prostitució i els bars go-go, tots ells barrejats amb les parades de menjar al carrer. Nosaltres hem procurat fer un tastet de cada cosa i quedar-nos amb el millor.

Wat Pho. El Buda estirat de 46m de llarg i 15 d'alt. Impressionant.

New look, thai style, del Pau.

 

Seguint el consell de la Mireia que ens havia dit que valia la pena invertir uns quants baths i no fer cas de les ofertes que trobes a qualsevol cantonada; un vespre, abans de sopar, vam fer-nos un bon massatge tailandès. Amb dutxa, te, pijama i sabatilles inclosos. Ah! I els dos alhora a la mateixa habitació! Tenim la targeta de fidelitat que diu que el cinquè massatge és gratis... Si algú la vol aprofitar... Perquè l'experiència val la pena. Sense que te n'adonis el trobes en la posició més extranya possible i a sobre teu la massatgista que no saps com hi ha anat a parar ni en quin moment. Així que aquell doloret d'esquena que arrossegàvem de l'Índia ara si que ha desaparegut completament.

Després del massatge tailandès, descanç amb te a la mà.

 

A Bangkok també hem aprofitat per enviar el primer paquet cap a casa... En un atac de tacanyeria no ens hem volgut gastar uns quants baths de més perquè el paquet anés amb avió i ara deu estar en un vaixell que no sabem per quina ruta anirà però que arribarà a Sant Cugat a mitjans del mes de febrer... L'important és que les maletes ara tanquen una mica millor i que així ens podem permetre alguna compra en algun dels molts mercats que hi ha per aquí.

4kg de paquet enviat en vaixell.

 

A Bangkok hem pujat en un tren cap a Ayuttaya. Només hi hem estat un dia però ha estat genial. Hem agafat unes bicicletes i hem anat de temple en temple, o més ben dit, de ruïnes en ruïnes. Es fa molt extrany veure tots aquests temples i budes sense colors, sense daurat, només amb totxo. Tot i que he de dir, i això deu venir-me de família bobilaire, que els trobo molt més macos així. Més integrats en la natura, com més autèntics.

Temples d'Ayuttaya.

Oferint or a un Buda panxut. Molt diferent del budisme tibetà.

 

I com que els trens estaven plens per anar cap a Sukhothai, hem agafat el nostre primer bus tailandès. Quin silenci, oi Pau? És la primera sensació que hem tingut un cop asseguts. Qui vol recordar ara aquells sleeper bus indis...?

A Sukhothai hi hem estat dues nits i hem llogat una moto per visitar el centre històric que queda una mica apartat del poble. Com que era 'el dia dels nens' no es pagava entrada i hem pogut visitar-ho tot sense gastar-nos ni un bath. Però a canvi, hem encès unes quantes tiretes d'encens a diferents budes i hem fet les donacions pertinents.

Sukhothai, l'antiga capital de Siam. Grans temples, grans budes.

Elefants a la base d'un temple. N'hi ha per tot arreu.

Un cop retornada la moto hem anat a sopar al mercat de nit de Sukhothai. Estem aprenent com funciona el tema de menjar a les paradetes de carrer i cada cop ens agrada més, tot i que molt sovint és molt difícil entendre's amb els venedors perquè no parlen res d'anglès i els plats estan escrits en tailandès, que, com no, té un altre alfabet. Però de moment estem contents amb els nostres avenços.

Menjant les postres després dels pad thai de rigor.

Aquesta delicatessen encara no l'hem tastat. Serà que ens hem tornat vegetarians?

I de Sukhothai cap a Chiang Mai, que és on som ara. De moment ja hem visitat el mercat del diumenge que és el més gran de tots els que hem vist fins ara i hem tornat a l'habitació amb la panxa ben plena. Avui hem probat plats nous: arròs amb mango, roty, gelatina de verdures, ous de guatlla amb pasta fregits i com no, per postres, batut de fruites.

Al tuc tuc camí del bus que ens ha portat a Chiang Mai.

 

Demà ens hem de llevar d'hora que sembla que aquí hi ha molt per veure!