Un cop instal·lats a Chiang Mai ens adonem que hem anat a parar al Lloret de Tailàndia. Tenim dues opcions: o sortir per cames (i ja tenim dues nits d'hotel pagades) o adaptar-nos al medi. Optem per la segona opció i fins i tot allarguem un dia la nostra estada.
La bogada del monestir
El primer dia el dediquem al fet cultural i fem la ruta dels temples, però, tot s'ha de dir, ja estem una mica fins el monyo de tants temples i, sense voler ofendre a ningú, tots acaben semblant iguals. Posats a ser uns guiris com cal, aquesta nit deixem de banda el pad thai i anem a sopar en un italià. Una bona amanida amb oli d'oliva i vinagre, una pizza i uns gnoquis amb gorgonzola. De postre panna cotta i un ristretto a la italiana.
Realitat o cera?
El segon dia lloguem una moto i... Anem a tocar tigres! L'entrada va en funció de la mida de tigre que vols tocar... Els cadells de mesos, els petitons, els mitjans i el gran tigre! Com que dubtem entre el més petit i el més gran i segurament serà l'únic cop a la vida que tocarem un tigre ho fem a lo grande i agafem entrada pels cadells i pels més grans. Segons hem estat llegint aquests tigres no estan drogats, senzillament han estat educats des de petits a estar en contacte amb la gent i, el més important, tenen tots la panxa plena!
Tigres fent la migdiada
Un dels tigres amb els que hem estat 10 minuts abans.
Els primers que visitarem seran els petitons. Ens hem de rentar bé les mans i canviar les sabates... Ah! Ja els veiem allà dins! N'hi ha molts! Ben bé mitja dotzena... Tots estan mig endormiscats però de tant en quant un fa un salt i puja sobre la taula com si res... Cap a dins... La veritat és que impressiona. Però el seu cuidador, que és un noi molt maco que xapurreja el castellà, ens diu que no passa res, que ja han pres la seva ració de pollastre i el seu biberó i que mentre no els toquem el cap ni fem cap moviment brusc ells estaran tranquils. Però perquè no els podem tocar el cap? Doncs perquè tenen pessigolles! I jugant, jugant, se't poden endur mitja ma. Quines potes que tenen... No són pas com les de la Lola!
Ens fem tota una sessió fotogràfica amb diferents cadells i fins i tot li donem el biberó a una petita tigressa que es veu que li ha quedat un budell buit i sortim cap a fora per anar a veure els grans.
Un cadell amb gana
Òstres... Aquestes bèsties si que són grans! Pesen uns 250 quilos ens diuen. Tenen entre dos i cinc anys. A partir dels cinc anys ja no creixen més. De moment estan estirats a terra tot mandrosos i semblen inofencius però quan un fa un badall pots veure els ullals que tenen! Deuen fer més de 15 centímetres. Realment impresionant! Apa, cap a dins, ens diu el cuidador que com a sistema de defensa té una canyeta amb quatre fulles a la punta. Ara si que ja no ens podem fer enrere... Li puc tocar la cua? Puc posar el cap a la seva panxa? Li puc agafar la pota? S'ho deixen fer tot! I entre badalls es van llepant les potes... Com la Lola! De vegades sembla que realment estiguis davant d'un gat gegant, sobretot quan una enorme tigressa tot jugant dins de la piscina, surt corrents i rellisca amb l'aigua. Patoseta com la nostra gata penso, pero quan fa un salt o es posa en posició de córrer t'adones que és alguna cosa més que una Lola gran.
Un petit Sherkhan
Per aprofitar al màxim la moto pugem fins al temple de Wat Prha That a la muntanya de Doi Suthep. Una gran escalinata de 306 esglaons fins arribar a dalt. Escrivim els nostres noms en una tela taronja que faran servir per embolicar el temple quan estigui plena i contemplem la ciutat des de dalt de la muntanya. Bon lloc per veure com es fa fosc.
L'oració del capvespre
Acabem el dia al mercat nocturn de Chiang Mai Un enorme mercat on pots comprar el souvenir que vulguis enmig d'una enorme marea humana de guiris. I sopem menjar tailandès adaptat als gustos occidentals barrejats entre europeus i nord americans.
L'ultima activitat guiri de Chiang Mai és el curs de cuina tailandesa que hem fet avui. Però ha estat molt profitós i divertit. A la classe només érem quatre. Una parella d'austríacs i nosaltres, així que n'hem pogut treure el màxim de profit. La professora una tailandesa adorable, com no podia ser d'una altra manera.
Us pengem unes quantes fotos de les nostres creacions, mentre anem fent la digestió (hem acabat menjant-nos tots els plats) camí de Pai, on estarem els propers dies.
Els famosos pad thai
mmmm quina bona pinta! volem un sopar tai quan vingueu a Vancouver!
ResponEliminaGuiris autèntics! Anoteu-vos be en el quadern de viatge totes les receptes perquè ho voldrem tastar.
ResponEliminaMolt be els àlbums de fotos, n'hi ha de precioses.
Quan preciositat de bitxos!!
ResponElimina