Rajastan. Jaipur, Pushkar i Jaisalmer.

Continuem la nostra aventura per terres índies i avui deixem la ciutat de Jaisalmer en un altre sleeper bus per anar cap a Udaipur. Hem passat el cap d'any a les portes del Desert del Thar i el primer dia de l'any ens hem llevat d'hora per entrar-hi a camell.

Abans d'arribar a la ciutat emmurallada de Jaisalmer hem fet parada a diversos llocs, alguns més sagrats que altres del Rajastan (literalment terra de reis per aquells que no hi haviem caigut).

El Pau fent guàrdia a la porta dels paons (Jaipur).

Agafant forces amb un esmorzar ben complert i ben indi.

Diferents oficis dels carrers de l'Índia.

Regatejant el preu del tuc-tuc per anar a sopar.

D'Agra vam anar cap a la ciutat rosa de Jaipur on ens vam passar el dia passejant pels carrers i els bazars de dins de la muralla i vam visitar alguns dels seus palauets, sense pressa. D'aquí cap a Pushkar en un altre bus. Aquesta és una ciutat sagrada pels hinduistes on hi han d'anar un cop a la vida. Hem volgut entendre que és com la Meca dels musulmans. Com que és un lloc sagrat està prohibit beure-hi alcohol i menjar carn però ha estat aquí on ens hem atrevit amb un special lassi medium. És a dir: un batut de plàtan, iogurt i altres fruites variades amb un toc de marihuana. Aquesta deu ser una herba sagrada perquè si que està permès consumir-ne aquí, és més, hi ha botigues del govern on en pots comprar. El Pau i el Gunther han decidit provar-lo en l'únic restaurant/hotel, que haguem vist, regentat per una dona d'aquest país.

L'estany sagrat de Pushkar al capvespre.

Donar de menjar als coloms i fer volar estels són les principals aficions dels indis.

Special lassi a la vostra salut!

A Pushkar hi hem estat dos dies. El primer hem visitat aquells llocs que cal visitar com a bon turista i ens hem cansat de treure i posar les sabates. No només cal entrar d'escalç als temples sinó que també s'ha de passejar sense sabates pels ghats i per alguns dels ponts. Tal i com diu el Gunther, no m'extranya que, al final, la majoria de gent opti per anar amb els peus a l'aire. Com a novetat, ens hem trobat amb un temple sick, on, a part de descalçar-nos, hem hagut de tapar-nos el cap amb mocadors taronges.

En plan pirates preparats per entrar al temple Sick.

El Pau punjabi style amb un aire saudí.

A Pushkar els micos són 'blancs' i tenen la cua llarga.

Més enllà de temples, un nou xampú que ens ha de deixar una cabellera negra estil Bolliwood i special lassi, d'aquesta ciutat també me m'enduc el primer massatge ayurveda que m'han fet mai. Feia dies que em voltava pel cap un bon massatge d'aquest tipus. En molts llocs turístics en veus anuncis i en tenia molt bones referències pel Sergio. Però també és veritat que costa molt decidir-se i llençar-s'hi. No sé si ho hem comentat però, aquest país, no destaca per la seva higiene i, tot i que la meva esquena m'ho demanava a crits, no m'hi atrevia perquè no sabia ben bé què m'hi podia trobar. A Pushkar, va ser el mateix noi de l'hotel qui me'l va oferir i em va em va ensenyar, sense que li demanés, l'habitació i els olis que utilitzaven i va presentar-me el master que havia de solucionar tots els meus mals. He de dir que no ha estat el millor massatge de la meva vida però si el més curiós i que, l'esquena me la va tornar a lloc.

Gent dels ghats.

Com dos indis més amb els seus estels nous.

Actualitzant el blog desde qualsevol wifi disponible.

De Pushkar cap a Jaisalmer vam agafar el nostre primer sleeper bus. Una altra de les moltes noves experiències que ens emportarem de l'Índia. S'ha de dir que quan el bus va parar davant nostre a les 10 de la nit i una multitud ens va empènyer cap a dins sense saber ben bé què passava i quan de sobte em vaig trobar enfilada en un llit ronyós ple de restes de menjar amb la maleta a un costat i les sabates per barret i vaig adonar-me que havia de passar la nit allà una mica més i salto per la finestra. Però un cop el personal es va haver instal·lat ja sigui als seients, als llits o pel terra entre els sacs de patates i les clofolles de cacauets; el Pau em va venir a veure al meu compartiment i em va treure de l'estat de xoc. Em va dir que col·loqués la maleta al final de tot del llit i les sabates a sobre; que treiés el sac de dormir i el llençolet de viatge per no tocar res de res i em va col·locar els auriculars a les orelles perquè m'aillés del món tot sentint Manel. La cosa va començar a millorar i puc dir que vaig poder dormir algunes estones fins que el bus ens va deixar, abans de les sis del matí, tirats a una benzinera. Se suposava que havíem arribat a Jaisalmer.

Esperant el primer sleeper bus.

En una de les parades nocturnes del bus per anar al "lavabo".

Primera impressió de Jaisalmer. Desert i sol.