Nadal a Delhi. Sant Esteve a Agra.

Com començar aquest post sense fer menció a les més de 18 hores que hem hagut de passar al tren abans d'arribar aquí? Unes quatre hores i mitja de retard, estem batent rècords. La primera idea era passar aquí una nit, fer una ullada ràpida a la ciutat i agafar un altre tren cap a Agra. Però crec que ja hem dit que aquí les coses no van com tu vols sinó com ells volen que vagin. El suposat destí final del nostre tren era New Delhi Station, a 400m caminant de l'hotel que havíem reservat, avisats que aquesta és una ciutat de bojos i que s'ha d'estar preparat per tot. Però algú ha decidit que finalment fos alguna altra estació de Delhi allà on hem arribat. S'ha de tenir clar que, a part de poder ser considerats uns turistes idiotes, que no dic que no, i que l'anglès sigui llengua oficial a la Índia, la majoria dels cartells estan en hindú i aquesta llengua no té un alfabet comprensible per a nosaltres. Així que hem donat per fet que per fi havíem arribat a New Delhi Station i que no era necessari agafar un tuc tuc per anar a l'hotel perquè caminant hi arribaríem. Doncs no! Despés de fer unes quantes voltes al mapa ens hem adonat que, o la ciutat havia canviat molt en molt poc o no èrem al lloc on crèiem ser. Però de cop apareix davant de nosaltres un edifici modern, net, amb cartells ben grans on posa clarament que està prohibit escopir. Si! Ja ho deia la guia: Delhi té metro. Per 18R et porta a l'estació que tu vulguis, després d'haver passat per un escàner, tan tu com les maletes. A dins està prohibit fer fotos o filmar i la gent sembla que parli més fluixet. Nomès són 12 parades fins al Main Bazar, el carrer on està el nostre hotel. A la sortida un equip de televió ens fa una entrevista sobre la nostra experiència al metro. N'estan realment molt orgullosos del seu nou metro, però és que és per estar-ho!

Foto furtiva al metro.

Descarreguem les maletes i ens adonem que no hem menjat en tot el dia res més que bosses de patates de gustos extranys que hem comprat als venedors del tren! Tenim gana i el Gunther vol celebrar el Christma's Eve. Així que anem cap a la Connaught Place i busquem un lloc ben xulo per sopar. Entrem al Embassy, un restaurant amb una elegància decadent, una barreja entre allò anglés i allò indi. Sopem diferent tipus de kebabs, nans i parathas i acabem amb un còcktel d'un color taronja difícil de definir.

Brindant pel Nadal 2.012

El 25 de desembre fum, fum, fum. Ens llevem tranquil·lament, sense presses, sense despertador. La majoria de gent aquí no són de costums gaire matiners. Així que nosaltres ens adaptem al seu ritme. Pugem a la terrasseta de l'hotel i ens trobem tot de nois guarnint-la de Nadal. Esmorzem mentre esperem el noi de la bogaderia amb tota la nostra roba. Ahir ens va dir que a les 10 la tindríem llesta i són les 11 i a recepció ens diuen que ja està venint. Aprofitem per intentar comprar el bitllet de tren per demà anar a Agra no gaire d'hora del matí i acabem amb un bitllet de bus per les 6:00am. Cap a quarts d'una arriba la nostra roba i podem marxar a fer un tomb. Arribem amb tuc tuc a Old Delhi i visitem la mesquita Jama Masjid i pugem en un dels seus minarets per intentar veure alguna cosa de la ciutat entre l'espessa boira que fa dies que ens acompanya. Després ens perdem (en el sentit literal de la paraula) pels carrers del voltant intentant trobar el bazar de les espècies i el carrer dels menjars on pretenem dinar-sopar alguna cosa. Ens atrevim amb una paradeta de carrer on demanem amb senyals el que volem perquè no entenen l'anglès i acabem amb un plat amb diferents verdures estofades que competeixen entre elles a veure quina és més picant. Si la nostra panxa resisteix aquest àpat podrem dir que ja està a proba de tot.

Des del minaret

Preparant-nos per entrar a la mesquita

La vida al carrer de Delhi

Comença a fer-se fosc i la idea és arribar fins el Red Fort i veure l'espectacle de llums i sons on expliquen la història de Delhi. Així que comprem els bitllets i entrem. De cop sembla que ens haguem convertit en estrelles de Bolliwood i tot de grups de joves ens demanen fer-se fotos amb nosaltres! L'espectacle de llums no val gaire la pena i fa un fred que gela però la visita al monument i la companyia ha estat entretinguda. Demà: el Taj Mahal.

Pot semblar una estació de tren però és un restaurant on hem sopat

Finalment, els bitllets de bus que tenim per Agra resulten ser alguna cosa més que uns bitllets de bus. De cop ens trobem enmig d'un viatge organitzat a les princials atraccions turístiques d'Agra per a la gent de la capital que vol conèixer el país. Aconseguim escapar del tour pagant unes quantes rúpies al conductor perquè ens obri el maleter i recuperar les bosses mentre el bus fa una parada en una botiga des d'on es pot veure el mini Taj Mahal. Agafem el primer tuc tuc que passa direcció la porta sud del Taj Mahal, el de veritat? Des de la terrassa de l'hotel tenim la primera visió del mausoleu. El primer que he de dir és que sempre m'he l'havia imaginat diferent. Ni més gran ni més petit, senzillament sempre me l'havia imaginat sota un sol de mil dimonis i resulta que ara l'he mig d'intuir a través d'una espessa boira i enlloc de portar samarreta de tirants i pantalons curts anem amb jaqueta i bufanda. Com sempre, la Índia es supera a si mateixa i ens ofereix una cosa diferent a l'esperada.

El fort d'Agra

Aquí tanquen a les cinc de la tarda i sembla que la cosa promet així que deixem l'esperada visita per demà al matí i anem a sopar alguna cosa en alguna terrassa amb vistes.

I per fi, després d'un esmorzar al bar més típic de la porta sud i amb els shoe covers a la mà i poca cosa més perquè està absolutament prohibit gairebé tot, entrem. Avui torna a ser un dia gris, a estones sembla que plovisqueja i tot, així que no podem dir que haguem entrat i ens haguem trobat amb una imatge de postal del Taj Mahal. És més, a les primeres fotos que fem gairebé no es distingeix l'edifici. Però de mica en mica anem acostumant els ulls, o el cel es va obrint o simplement deixem volar la nostra imaginació i ens trobem davant d'una autèntica meravella. Realment han valgut la pena les hores de bus fins aquí.

El Taj Mahal entre la boira

Passejant entre la boira

Dins del recinte no hi ha cap circuit marcat, ni cap dels nois que s'ofereix com a guia ens acaba de fer el pes, així que simplement anem passejant fins que arribem a entrar a dins del mausoleu, allà on hi ha enterrada la dona culpable de fer embogir un rei amb la seva mort fins el punt de fer construir un dels edificis més famosos del món.

Ens veiem a Jaipur!

Festival de la papaya a l'habitació de l'hotel. A vegades va bé deixar descansar la panxa de la cuina índia.