dijous, 28 de febrer del 2013

Els Temples d'Angkor

La veritat és que és molt difícil trobar adjectius per definir què se sent quan et trobes dins del temple d'Angkor Wat. Dins d'aquest o dins de qualsevol dels temples que hi ha aquí. Potser el primer que et ve al cap és la paraula immens. Però molt sovint les coses massa grans tendeixen a ser vulgars i aquest conjunt de temples no té res de vulgar. Són senzillament increïbles. Estan just en aquell punt de conservació que et permet sentir-te com un Indiana Jones en tot moment.
Intentant recuperar forces amb uns gelats naturals 100%
Fent l'arqueòleg aventurer a Preah Khan
Enfilats al sostre de Preah Khan.
 
El que vam fer nosaltres va ser prescindir de les visites guiades que et proposen a tots els hotels i agafar un parell de bicicletes per recórrer al nostre aire aquest conjunt de temples que hi ha a vuit quilòmetres de Siem Reap, allà on dormíem.
La part del darrera de Bayon, el temple de les cares.
Excavacions arqueològiques més serioses que les nostres.
A Ta Prohm, els arbres es mengen literalment el temple.

Un cop feta la volta ciclista a Siem Reap i una mica més i tot (no haviem comprat les entrades allà on tocava i vam haver de tornar enrere uns cinc quilòmetres) vam trobar-nos l'enorme Angkor Wat d'esquena. Suats i pràcticament deshidratats no ens vam adonar d'on estàvem entrant. Algú ha vist una foto d'aquest temple per la part del darrera? Així que ens vam anar ficant dins de les diferents sales i saletes d'Angkor Wat sense ser-ne conscients i la veritat és que una mica malhumorats després de fer massa quilòmetres en bici, la suada, els vuitanta dòlars que val l'entrada i el fet que ens havien fet deixar la bicicleta al pàrquing i haviem hagut de fer un bon tros a peu per un camí de sorra vermella i enganxifosa.
A dalt de tot d'Angkor Wat.
Passejant per Angkor Wat.


Però de cop comences a prendre consciència d'on t'has posat. Som a dins de les fotos d'Angkor Wat que hem vist tantes vegades. A dins a dins, ben bé al mig. Es fa molt extrany que et deixin passejar lliurement per allà on vulguis! Són temples mig en runes que van ser construïts quan a Europa s'estaven construint les grans catedrals gòtiques. Senzillament al·lucinant.
Algunes de les moltes cares del temple de Bayon.
Amb la cara més gran de Bayon.
Entrada a Banteay Kdei.


Consell important al viatger: que ni us passi pel cap agafar l'entrada d'un sol dia als temples. Nosaltres vam agafar la de tres dies, hi ha altres opcions. Dos els vam dedicar a anar en bicicleta amunt i avall intentant visitar els temples més emblemàtics i el tercer vam aparcar la bici ( cosa que vaig agrair sincerament perquè a les meves cames ja no hi ha llocs per més blaus o rascades) i a les 4:45 de la matinada vam agafar un tuk tuk per anar a veure la sortida de sol a Angkor Wat.
Abans de sortir el sol a Angkor Wat el cel es tenyeix de rosa.
 
I com diu aquell: una imatge val més que mil paraules. Així que us deixem unes quantes fotos perquè us feu una lleugera idea d'on hem estat aquests dies.
El primer dia la lluna plena ens va enganxar a Bayon.
Entre temple i temple un descans.
 

5 comentaris:

  1. Reportatge francament genial!! com el lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hem pogut veure be Cambodja, aixi que quan hi haguem de tornar ja ens fareu cinc centims de tot el que vareu visitar vosaltres. Quin pais!

      Elimina
  2. Quina maravella... Ja passen l'escombra de tant en tant, però? És cert que sembla que els arbres s'ho fan seu. Al tanto! Abraçades, guapoooos!

    ResponElimina
  3. Aquests temples son impressionants !! Deixen a la nuatura que faci el seu curs o ho controlen d'alguna manera ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. sembla que ho descontrolin expressament. A vegades el arbres son els que aguanten els temples!

      Elimina