Dins d'una càpsula. Kompong Pluk.

Sembla que si decideixes viatjar durant un any podràs visitar tot allò que vulguis, sense presses. Però res més lluny de la realitat, el món és immens! A Vietnam ja ens vam adonar que hauríem de posposar lleugerament el nostre vol a Austràlia (per lleugerament entenem unes cinc setmanes) i així, amb el calendari del mòbil en una mà i la guia de viatge a l'altra vam decidir que qui més en sortiria perjudicat seria Cambodja.

Fent vida dalt de la barqueta

Tothom ho deixa tot per saludar-te.

No cal dir-ho a Cambodja hi vam entrar amb bus, directe desde Saigon a Siem Reap. Aproximadament unes tretze hores... res que no haguessim fet ja. Desde la perspectiva que ens donava l'alçada del bus ens vam adonar que entravem en un país diferent. La gent continuava sent asiàtica i fent vida al carrer, pero aquí els nens anaven més bruts i a qualsevol parada se t'apropaven per demanar-te menjar. Es respirava una pobresa que no haviem vist fins ara ni a Vietnam, ni a Laos, ni molt menys a Tailàndia. Però és que només cal fer una ullada ràpida als últims segles de la seva historia per veure que no ho han tingut pas gaire fàcil.

Carregant palla enmig del fang.

La terra cambodjana tot ho tenyeix de vermell.

Vam arribar ja de nit a l'oasi per turistes de Siem Reap. Els tuk tuk de la guest house ens esperava i vam anar directes al llit. Els dos dies següents ja els sabeu: els imponents temples d'Angkor. El tercer dia vam recollir totes les forces que ens quedàvem per llevar-nos a les 4:25 per anar a veure sortir el sol a Angkor Wat, però no vam trobar-ne més per tornar a dedicar un dia de calor i bici als temples, axí que vam agafar un tuk tuk amb un conductor encantador que ens va passejar pels voltants de Siam Reap. Vam anar al poble flotant de Kompong Pluk. Nosaltres ens ho haviem agafat com una excursió guiri total, però quan vam pujar al vaixell i vam començar a passejar pel mig del poble vam entendre perquè no ens haviem creuat amb gaire turistes. Tot i que haviem pagat 30$ per la barqueta el noi que la conduïa duia uns pantalons foradats i un jersei que podia explicar moltes històries.

Passejant entre piscifactories.

El que se suposa que és una piscifactoria.

Mai havia estat enmig de tanta pobresa. Ara és l'estació seca i el poble deixa de ser un poble flotant en gran part, per passar a ser un conjunt de cases enfilades dalt d'uns llargs pilars de bambú. L'aigua del riu és absolutament marró i sembla ser l'única font d'aigua que tenen. Hi renten la roba, hi juguen els nens, els serveix de lavabo i és el carrer principal del poble. De cables de llum tampoc se'n veuen, cosa que ens va fer pensar que quan es pon el sol toca viure a les fosques.

Poble flotant en època seca.

Les vaques geperudes es fan servir per tot.

Quina sensació més extranya que et passegen enmig de la misèria però sense que aquesta et pugui tocar. Protegits dins la nostra barqueta el més exitant que ens va passar va ser que una altra barqueta ens esquitxés. Al final de la passejadeta el noi ens va demanar 1$... Si ens coneixeu sabeu que som poc donats a les propines i a la beneficència entesa d'aquesta manera, però és que era impossible dir que no.

Ajudant a desatracar la nostra barqueta.

Reparant les xarxes.

Salutació tipus Gangma Style.

P.D. Que a on van a parar els 80$ de les entrades dels temples d'Angkor o els 30$ de la barqueta de Kompong Pluk? Doncs sembla ser que tots els negocis, així com les empreses d'aigua i llum, estan controlats per companyies vietnamites. I els vietnamites són molt amics dels EUA, encara que sembli mentida... Vosaltres hi veieu alguna sortida?

Jove marinera dins de l'olla (barqueta).