Preparant el 'tet'

Avui és un dia especial pels vietnamites. Demà celebren el tet i estan molt enfeinats. Tarongers amunt, cirerers avall, paquetets d'arròs per aquí, pollastres per allà. Tot carregat sobre una moto, no cal dir-ho. El tet és com el nostre cap d'any, però no només això, és també el seu Nadal, Sant Esteve i aniversari tot junt. Les botigues tanquen d'hora avui (si, si, tanquen) i es respira aquell ambient de nervis que, em sembla que a totes les cases catalanes, hi ha el dia abans de Nadal. S'ha de tenir tot net i els deutes pagats per començar l'any amb bon peu.

Avançant-nos al tet. Festa a alta mar.

Pel que fa a nosaltres, aquest matí hem tornat de l'illa de Cat Ba amb un autobús ple fins d'alt de gent cridant i de paquets de totes mides (gallines incloses). Tothom vol ser a casa aquesta nit i el senyor del bus, que era molt bon home després de pagar-li els 70.000 dongs del bitllet, no volia deixar a ningú lluny dels seus. Així que hem arribat a Hanoi dins d'un bus/llauna de sardines i mig sords. Com criden aquesta gent!

Enmig del parc natural de Cat Ba.

Passejant pel parc natural.

Operació sangonera. Sort de la leatherman!

A Cat Ba hem conegut a una parella d'holandesos, el Jasper i la Linde, i amb ells hem passat tres dies visitant el parc natural de l'illa i navegant per la badia de Halong. L'experiència ha valgut realment la pena tot i que el sol no ens ha acompanyat. Així que hem vist aquestes roques enormes escampades pel mar gairebé en blanc i negre... Una imatge a vegades un pèl fantasmagòrica.

Fent una birra Hanoi amb la Linde i el Jasper.

El Pau i el Jasper escollint el seu sopar a la peixera.

Escalada amb xancletes a l'Illa dels Micos.

Pescant el sopar amb un anglès.

Contemplant la badia de Halong des de l'hamaca.

Kayak entre rocs per descobrir llacs amagats. Impresionant!

Abans de fer el mariner vam estar uns dies a la capital: Hanoi, o la ciutat del milió de motos. Vam aprendre a travessar els carrers per allà on sigui sense mirar si ve algú (sempre vénen mil motos) i arribar vius a l'altra vorera. La cosa sembla complicada però un cop t'hi poses no té cap secret. Senzillament t'has de llençar al buit i no parar mai. Si frenes enmig del carrer corres el risc que et passin per sobre una dotzena de motos en pocs segons. Un cop après això, pots moure't sense cap problema pel barri antic i passejar pels molts mercats de carrer que tenen i pels carrers dels oficis: el de les herbes medicinals, el de les ferreteries, el dels miralls i trastos d'alumini... Suposo que una mica com devia ser la Barcelona dels gremis.

Ocells cantaires pels carrers de Hanoi.

Passejant pel barri antic de la capital vietnamita.

Un de tants que fa la migdiada.

Barberia a l'aire lliure.

El nostre proper destí: Sapa. La zona dels camps d'arròs del nord del país. S'ha de dir que la nostra habitual sort ens acompanya i que a l'estació hem comprat els dos últims bitllets que hi havia pel tren d'aquesta nit. Sospitem que a un preu lleugerament superior a l'oficial, però sembla ser que demà a les cinc de la matinada estarem per allà.

Chuc mung nam moi 2.013!

La ciutat de Cat Ba de nit.