Birmània punt i final.

No cal dir-ho, després d'unes quantes horetes de bus vam arribar a Yangon. Aquest no era ni un bus VIP ni el bus més cutre de les nostres vides. Era un bus amb aire condicionat, tal i com ens va prometre el noi que ens va vendre els bitllets, ple de birmans amb maletes i jaquetes (suposo que pateixen per si un dia refresca que no els enganxi per sorpresa). Ja sé que ho hem dit moltes vegades però és increïble moure't entre aquesta gent, així que vam estar encantats amb el viatge i les parades corresponents.

Benvinguts a Yangon. Horari dels trens. Per a qui ho entengui.

Una ferreteria.

 

Yangon era la capital de Birmània fins que els "senyors" que governen van decidir construir una ciutat nova que fes les funcions de capital. No hi hem estat però es veu que no és gaire cosa més que una ciutat fantasma enmig del desert birmà, on algú hi ha fet molts calers. Però tot i això, Yangon, conserva els edificis senyorials d'època colonial i els amples carrers propis d'una capital. En molts moments ens ha semblat passejar pels carrers d'una Havana cubana perduda enmig de l'Índia.

El carrer del nostre hotel.

Havaneja o no havaneja?

 

 

Aquesta ciutat és un mix de gent i de cultures. Tot i estar plena de temples budistes també vam passar per davant d'alguna sinagoga i per tot arreu treuen el cap minarets de mesquites que a determinades hores criden als musulmans a resar. Alhora, però, està ple d'hinduistes. Homes i dones de trets 100% indis que passegen entre asiàtics completament blancs i d'altres de més torrats, dones amb el vel, nens que semblen vinguts directament de Nova Deli... I el millor de tot: tothom continua saludant-te i oferint-se a fer tot el que puguin perquè estiguis còmode.

Un joc d'homes.

Perruqueria al centre de Yangon.

 

 

Un dels fets que més ens va sorprendre va ser la inexistent distancia que separa un edifici que la guia et recomana de visitar per bonic, per antic, per important... De les barraques de molta gent, on no hi havia cap més turista. Passejant per aquí nosaltres els miràvem a ells i ells ens miraven a nosaltres.

El barri de les barraques. Movent Jack fruits.

El senyor que arregla les bicicletes.

 

 

Yangon és una ciutat asfixiant o sigui que tot i dedicar dos dies a fer llargues caminades també hem conegut força els seus bars. Amb aire condicionat, amb ventiladors, paradetes de carrer, amb wifi gratis, amb mini cadiretes i carta en birmà... De totes les mides i colors. No hi ha una altra manera possible de visitar Yangon.

 

Un dels molts bars de Yangon amb una Max Cola.

Dormint a l'hombra esperant els clients.