dimarts, 12 de març de 2013

Hpa An

Aquest petit poble al sud est de Birmània, lleugerament apartat de la clàssica ruta turística, ha estat la nostra ultima parada abans d'arribar a Yangon.
Alguns dels molts amics que vam fer a Hpa An.

 
Per arribar-hi: bus nit VIP del Llac Inle a Yangon (posa-li dotze hores i 24 parades) i bus de línia de Yangon a Hpa An (suma-li unes set hores a les dotze d'abans). El bus VIP és el bus més VIP on mai haguem viatjat (ho dic sense cap mena d'ironia). En total unes vint places, manteta per a cada un, cinturó de seguretat, seients de cuir beige, ampolla d'aigua fresca, respall de dents, tovalloleta humida i el millor de tot... Sorteig a les 3:30 de la matinada, després de la quarta o cinquena parada de la nit. Si, si, sorteig! Nosaltres teniem els números 16 i 3 que corresponien a unes xancletes de vellut negre del 36 i a un àlbum de fotos. Doncs molt agraïts i a continuar dormint.
Sense comentaris. Del VIP no hi ha fotos perquè estàvem en estat de shock!

 
El segon bus potser, pràcticament segur, és el bus més cutre on hem pujat. Però hi vam fer un parell d'amiguetes i vam compartir galetes i somriures entre parada i parada per posar aigua al motor del vehicle.
Les dones són expertes equilibristes. Tot dalt del cap!
Perquè us feu una idea del lloc. La botiga de gel...
 
No podem dir que Hpa An sigui un poble ni bonic ni interessant, suposo que per això s'escapa de l'allau de turistes d'altres llocs. El que realment val la pena aquí és perdre's pels fantàstics paisatges que l'envolten.
Passejant pels volts de Hpa An.
Tot i la color el paisatge val la pena!

 
A Birmània està prohibit que els turistes condueixin motos però ens havien passat el contacte d'una pensió del poble on en llogaven. Així que aquest va ser el nostre pla. L'única restricció: no allunyar-nos més de vint-i-cinc quilòmetres a la rodona. Segons ells perquè érem massa a prop de la frontera amb Tailàndia i era zona perillosa, segons nosaltres, perquè els 8.000 kyats que val la moto no donen per sovornar els policies d'una àrea més gran.
Ens van intentar explicar el joc però no hi va haver manera...
Aquest si que el va entendre ràpid el Pau!
 
 
Ens encanta anar amb moto. No tens horaris, no depens de ningú, pots adaptar la ruta a les teves preferències... I les nostres preferències, a dia d'avui, ja no inclouen més temples budistes, ni més budes daurats gegants, ni més coves (i menys si hi has d'entrar descans!). Així que, tot i seguir el mapa que ens havien dibuixat a l'hotel, ens vam dedicar a perdre's entre camps d'arròs, pedres gegants, piscines naturals on la gent s'hi banya vestida i poblets amb gent increïblement encantadora i amb ganes de xerrar amb tu i ajudar-te en el que sigui, per exemple quan et quedes sense benzina en mig del no-res.
 

Remullada sota la supervisió d'un monjo.
Gràcies! Tot el poble pendent de perquè no arrencava la moto...
 
 
Al vespre ens vam mudar i vam anar al millor restaurant del poble (més ben dit l'únic) per celebrar el meu aniversari. Vam intentar tirar la casa per la finestra però només vam aconseguir gastar 5.400 kyats (menys de 5,5€) i d'aquests 2.000 en birra!
Sopar de categoria. Curry de porc i de verdures amb deu condiments diferents.
Bona nit Hpa An...
 

1 comentari:

  1. Ei Júlia, sopar d'aniversari ben original. Per molts anys!!! les fotos d'aniversari d'aquest any les haureu d'enmarcar.

    ResponElimina