KL (Kuala Lumpur)

Arrivar a Kuala Lumpur des de Yangon és fer un salt en el temps. De l'aeroport de fireta de la capital de Birmània amb vols internacionals a Bangkok i Kuala Lumpur a l'aeroport més important del sud est asiàtic. Suposo que no cal dir res més.

Fent d'autèntics guiris! Foto de rigor.

 

L'últim matí a Yangon havíem conegut a una parella d'italians que porten més d'un any voltant pel món i fent parades tècniques a Perth (Austràlia) quan necessiten diners. La Giulia i el Tomaso que parlen un català i un castellà perfecte perquè abans de dedicar-se a viatjar havien viscut uns anys a Barcelona, i diuen que algun dia hi pensen tornar per instal·lar-s'hi definitivament. En fi, que vam anar a l'aeroport amb ells dins d'un taxi d'antiquari i vam deixar-nos aconsellar sobre el nostre proper destí: les illes d'Indonèsia. Segons ells espectaculars. Ui! Quines ganes de platges paradisíaques i desèrtiques...

Arribats a la capital de Malàsia i després d'una bona estona de bus i de taxi vam arribar a l'hotel i cap al llit directes. Havíem hagut de sumar una hora i mitja al rellotge i ja era més de mitja nit. Quin hotel, quins llençols blancs, quin wifi, quines dutxes d'aigua calenta... Han estat tres dies de no fer cas del despertador. I ascensor! Ja n'hi recordàvem què era això!

Esperant l'SkyTrain.

KL es defineix a si mateixa com a una ciberciutat i amb tota la raó. Excepte en alguns barris molt puntuals, la gent no passeja pel carrer, ho fa per dins d'unes passarel·les elevades dos pisos del terra que et porten d'un centre comercial a un altre, de les Torres Petrones a qualsevol racó que hagis escollit per anar a sopar o a l'aquarium o a la teva estacio de l'sky train. Tot això a una agradable temperatura d'uns 16 graus gràcies als potents aparells d'aires condicionat que tenen a tot arreu. Per si de cas, també hi ha línies de bus gratuïtes i amb wifi!

Merdeka square. Antic camp de criquet durant l'ocupació Britànica.

Una de les moltes passarel·les a 16 graus!

 

Com a turistes novells a la ciutat vam pensar de visitar a peu, vull dir per fora de les passarel·les, el barri xinés, la plaça Merdeka, la mesquita principal de la ciutat, el mercat... I un cop visitat això i a punt del col·lapse vam acabar dins d'un Burger King amb una temperatura hivernal per recuperar-nos i un bon menú d'hamburguesa, patates i Coca Cola. Vam donar-nos per vençuts i vam entendre perquè es gastaven els diners que es gastaven construïnt passarel·les i mantenint-les a la temperatura de la nevera de casa.

Així que vam passar la resta dels dies visitant espais tancats entre els que cal destacar la visita a les Torres Petrones. Tal i com va dir un bon home Itàlia amic del Tomaso i la Giulia, quan les mires des de sota és com tenir vertigen però del revés.

Gratacels de KL, no li arriben a la sola de la sabata a les Petrones.

Petrones de nit.

Petrones de dia.

Observation Deck a 360m del terra.

Xafardejant des del Observation Deck.

Sky Bridge, uneix les dues torres a 170m del terra.

El toc original a la nostra visita a aquesta ciberciutat va ser el sopar amb una parella de companys de feina de Bangladesh que es va unir a la nostra taula i ens van convidar a unes quantes ampolles de vi. El Mashrur estava content perquè havia venut 21.000 còpies del seu llibre. Una traducció de l'obra completa de Kafka al bengalí. Ens va donar la targeta perquè l'anem a veure quan volguem a casa seva i... La targeta és la d'un banquer! La seva falsa identitat, diu, i la que li dòna els diners per mantenir a la seva família. No hi ha cap banquer al món que ho sigui de tot cor?

 

Amb el Mashrur, un pou d'històries...