Plaaaatgeta!

Encara recordo aquell matí congelat a Namché Bazar esperant que el Pau baixès del Camp Base de l'Everest. La família de la casa on dormia em van acollir a la cuina amb ells, era l'habitació més càlida i no tenien cap hoste més. Allà vaig començar a fullejar la guia del sud est asiàtic mentre ells feinejaven, i, si no vaig morir de fred, va ser gràcies a les descripcions que la Lonely feia de les platges de Tailàndia. No podia morir a mig camí del Paradís!

Sense cap més feina que construir-nos la cabanya!

Llegint a l'hombra de la barraqueta.

 

Doncs després d'haver hagut d'esperar uns tres mesos, per fi, va arribar el dia! Vam aterrar a Phuket i semblava que Tailàndia era casa nostra. Tu ves a buscar la parada del bus que jo vaig a treure uns quants baths al caixer, sawadee, kop kun kaat... Mira-ho al mòbil i així li diem al conductor que ens deixi just davant de l'hotel... (És el que té tenir targeta tailandesa al mòbil, encara que no tinguis saldo l'internet funciona).

 

Esperant la posta de sol a Koh Lanta.

La primera platja on ens hem ficat a l'aigua. Koh Phi Phi.

 

Així que vam fer nit a Phuket i l'endemà al matí vam agafar el vaixell cap a Koh Phi Phi. Aquesta illa és més petitona que Formentera però rep moltíssims més turistes l'any i això fa que les coses estiguin unes sobre de les altres. Els hotels sobre la platja, les habitacions sobre el bar de l'hotel, les paradetes de samarretes sobre les de pad thai... A tot aquest batibull suma-li que hi vam arribar el dia de sant Patrici i que, com no, enmig del poble hi havia una taberna irlandesa que es va encarregar de pintar el poble, i la major part dels turistes de verd. Així que vam decidir deixar enrere la gran massa verda i agafar un vaixell per anar a la badia de Maya, altrament coneguda com la platja de la peli del Di Caprio.

La Badia de Maya o la platja de la peli.

Vam començar l'aventura tot just després de dinar, sense més equipatge que el banyador, el sharong-tovallola i la crema del sol. Ens havien dit que tota la resta anava inclosa. Per tota la resta s'entén: ulleres i tub, menjar, matalàs i llençol per tapar-se a la nit.

 

Dormint sota les estrelles a la Badia de Maya.

 

Oh! Navegant enmig d'un mar transparent d'aigua càlida... Perfecte per llençar-s'hi sense cap mena de mandra cada vegada que el vaixell s'aturava.

 

Darrera la platja hi ha la jungla... El Pau fent el mico.

 

Al vespre vam arribar a la badia de Maya, just quan totes les barquetes començaven a recollir els turistes per tornar cap a Koh Phi Phi. I nosaltres vam veure com el sol es ponia estirats sobre la sorra-farina blanca d'aquesta cala.

Veieu el nostre vaixell al fons?

 

Vam sopar en un raconet de la platja barbacoa tailandesa i vam estar una estoneta xerrant i contemplant les estrelles. Després vam tornar cap al vaixell, bany entre el placton florescent? Aquí teniu les ulleres. I per dormir que cadascú s'estiri allà on vulgui... On volguem? Doncs a dalt de tot del vaixell. Magnífic!

D'expedició per l'illa.

 

 

I el millor de tot arribar a la platja l'endemà al matí abans que ningú, i tornar-se a banyar entre els peixos de colors... El pitjor? Quan la noia del vaixell ens va dir que anéssim pujant que haviem de tornar a Koh Phi Phi.

La Badia de Maya abans que hi arribi ningú!

 

Però poca estona vam estar en aquesta illa. Vam anar a buscar les maletes i vam pujar en un altre vaixell cap a Koh Lanta. Aquí hi hem estat dos dies de sol, platja i moto... Tenim un bronzejat la mar d'envejable... I la cosa no ha fet res més que començar! Demà avió cap a Bali. Les platges d'Indonèsia ens esperen!

Una platgeta de Koh Phi Phi.