Llac Inle

Si haguéssim de posar nota als llocs que hem visitat aquest tindria un 10. Aquí hi ha totes les imatges que tens al cap quan penses en Àsia juntes.

Algun dels habitants del llac.

 

Maniobrant en un dels canals. Tot el poble pendent de què passa.

 

El Llac Inle no és un llac tal i com l'entenem a casa nostra. Dins del llac la gent hi viu, hi treballa, hi té els horts, hi fan els mercats... Hi ha diferens pobles dins d'aquest llac, cadascun amb els seus temples, botiguetes o bars. Les cases s'aguanten sobre alts pilars de bambú i la part de sota serveix per aparcar-hi les canoes. Són una comunitat molt motoritzada i absolutament tothom té la seva barqueta. Així que els pàrquings de les cases de canya sempre estan plens.

Vista des del balcó d'una de les casetes flotants.

Hi ha milers de papallones volant dins del llac!

 

La sensació és la d'estar absolutament dins d'uns postal quan et veus rodejat de pescadors que van drets dins les seves estretes canoes remant amb un peu. I gires el cap i veus les cases flotants amb els seus jardins flotant, i a l'altre costat la gent es banya mentre el sol es pon. Tothom passejant orgullós amb els seus longhis de diferents colors i les cares pintades de groc. Senzillament preciós.

Els burmesos llencen menjar a les gavines des dels vaixells i elles els envolten!

El paraigües aquí es fa servir pel sol i no per la pluja.

 

Hem estat dos dies a Nyaungshwe, un poble desorganitzat als peus del llac. Com ja va sent habitual, el primer dia l'hem dedicat a investigar els voltants amb bicicleta. És tan fàcil i divertit moure't entre burmesos que només l'estoneta que pots parlar amb algun d'ells o els somriures efusius de tothom quan et veuen passar ja mereixen qualsevol excursió. Però a més a més, aquest dia vam aprendre com pesquen amb unes xarxes rodones al riu, com recullen la canya de sucre, com cullen tamarindos (una senyora ens en va pelar i ens els va donar per tastar) i com fan vi. Bé, el celler és d'un francès però els que treballen les vinyes són del país.

Aprenent a recollir la xarxa.

Escombrant un temple per acumular bon karma.

Algunes de les noies que recollien tamarindos.

 

El segon dia el vam passar dins d'uns canoa, aquesta amb motor, anant amunt i avall del llac. Vam començar el dia ben d'hora al mati per anar al mercat d'Ywama. El que havia estat el mercat setmanal del llac s'ha adaptat als turistes i ara alterna les botigues d'aliments amb les de records, però no deixa de ser, per això, un lloc molt interessant.

Un dels racons meravellosos del llac.

El mercat setmanal al poble d'Ywama.

Recollint la paradeta i cap a casa.

També vam aprendre com de la flor de lotus se n'extreu la fibra per fer teixits i ho vam trobar tan interessant i curiós que vam decidir que comprariem un mocador... Llàstima del preu que ens en va fer desdir. Dins del llac també hi ha la fabrica de cargolar els purets que fumen la majoria d'àvies aquí.

Cargolant els purets un a un i a ma.

Treient la fibra de la tija de la flor de lotus.

A la tarda vam visitar Inthein. Un dels pobles de dins del llac on, la veritat és que no sabem ben bé perquè, tenen una fal·lera constructora de petites estupes des de fa molts anys. El resultat és una muntanya plena de temples de totes les mides i colors. Alguns ja en ruïnes i d'altres que tot just comencen a construir. Aquí hi vam passar una estona agradable entre gent que havia pujat a prendre el te i a amanyagar gats. En aquests llac els temples estan plens de gats, tampoc en sabem el motiu.

 

Algun dels temples d'Inthein.

Descansant amb la mestressa del temple.

Sobre un dels temples més antics d'Inthein.

La tornada va ser espectacular perquè el sol s'anava ponent mentre nosaltres anavem navegant al màxim de ràpid que podia la nostra canoa. Haviem de ser a Nyaungshwe abans de les set que sortia el nostre bus cap a Yangon.

De la nostra barca no van aconseguir ni una molla de pa.