dimecres, 6 de març de 2013

Mingalabar Bagan!

Doncs ja som a Birmània, Myanmar o el país amb les persones més simpàtiques que mai s'hagi vist. Perquè una cosa és que si et creues la mirada amb algú et saludi i l'altre és que deixin tot el que estiguin fent i cridin mingalabar mentre mouen els braços efusivament amb un somriure d'orella a orella.
Un dels molt amics que hem fet passejant per Birmània.
Aquesta manera de fer dels burmesos i les ganes de parlar amb tu, sigui amb l'idioma que sigui, fa que viatjar per aquest país sigui divertidíssim i que de seguida t'atreveixis a seure entre ells allà on sigui i posar-te a menjar o beure el que t'ofereixin.

Sopant a Mandalay. El cambrer ens va convèncer de seguida amb la seva simpatia!

Només baixar de l'avió ens vam sentir molt còmodes en aquest país. Els tres quarts d'hora que hi ha de l'aeroport a Mandalay dins d'un taxi compartit atrotinat i a uns 45 graus de temperatura els vam gaudir de mala manera i l'habitació d'hotel emmoquetada amb lavabo al final del passadís, en un carrer sense asfaltar i amb un ventilador que amb prou feines funcionava ens va semblar meravellosa.
Pintar-se amb thanakha és una qüestió religiosa però també de bellesa.

Fent les proves de maquillatge amb thanakha.

Mandalay és la segona ciutat més gran del país i tot i que si mires el mapa pot semblar interessant, la veritat és que és per apretar a córrer. Així que només hi vam estar una nit i l'endemà vam agafar un vaixell que segons algunes veus amb cinc hores, segons d'altres amb unes onze (en el nostre cas van ser nou) et porta a Bagan.
Veient com surt el sol des del vaixell. Aquesta gent es lleva molt d'hora!
Tothom venia a saludar-nos quan veien venir el vaixell.
Com a tot Àsia, els rius són el centre de la vida dels pobles.
L'esplanada de Bagan es coneix com el desert de Myanmar pel paisatge i la calor que hi fa.

Bagan. Potser pel nom no us sona però segur que teniu la imatge al cap d'aquest lloc. És una enorme esplanada al centre de Birmània amb més de quatre mil temples budistes de totxo construïts entre l'XI i el XIII. Un lloc que es diu que va impressionar fins i tot a Marco Polo quan hi va venir, fa uns quants anys d'això, ja.

Mingalabar Bagan! Vistes des de dalt d'un dels temples.
Fent-la petar dalt del temple.
Els cavalls no són pels turistes. És el mitjà de transport de molts.
Posta de sol entre temples.
Encara que sigui d'homes a mi m'agrada portar longhi i ells em van ensenyar com lligar-me'l.

Els temples en si són preciosos, ho dic potser des del punt de vista occidental. Són construccions de totxo algunes mig en ruïnes, sense les coloraines i l'or que els agrada als asiàtics. N'hi ha de gegants, n'hi ha de mides mitjanes, de més petits i n'hi ha de molts petitons. Però el tema és que n'hi ha tants que un noi fins i tot ens en volia vendre un, ningú ho notaria - ens va assegurar - aquest és molt petit!
Suc de canya de sucre acabat d'esprémer.
Aquí tot es fa a ma. Esfaltar les carreteres també!
Dos germans que van passar una estona amb nosaltres.
La senyora que fa les parets de les cases.

Adéu Bagan. Camí del bus cap al Llac Inle.

3 comentaris:

  1. Fotos precioses, i que guapa està la Júlia a la última foto !!!!

    ResponElimina