Hussein

Ja hem arribat a Bahrain després de quasi 7 hores de vol. Farem una parada de dos dies. Com que havíem de fer escala al Mitjà Orient, val la pena fer-hi una ullada.

Pels freaks del avions deixem foto del Boeing777 de British Airways.

De moment hem vist poca cosa, hem arribat que ja era de nit, però tal i com es queixen els de la F1, la sorra del desert es respira, literalment, en l'aire.

Hem sortit a passejar i sopar algo, amb màniga curta of course. Tot caminant pel centre, una ciutat vella en la que et trobes de tant en tant un edifici ultramodern i molt alt, hem sentit una música que hem associat ràpidament a l'estil de la dels minarets, tot i això, un compàs monòtom que sonava com un cop sec, ens ha fet dubtar.

Hem seguit diferents carrerons intentant trobar d'on venia aquesta música i finalment hem trobat un bon grup de gent, vestida de negre i en una mena de prossessó recitant i marcant el ritme a base de cops amb les mans al pit.

Si no estem equivocats, celebren el Hussein. La setmana passada vaig anar amb dos amics que he fet a Londres, el Saeed i l'Abolfazl, a sopar a un restaurant persa de Kilburn. Just davant del restaurant hi ha la principal mesquita de Londres de la branca de l'Islam que se segueix majoritàriament a l'Iran i em van fer cinc cèntims d'aquesta celebració.

El cas és que conmemoren l' "Ashura", la mort de Hussein fa aproximadament 1.400 anys. Tots els carrers estan engalanats amb pancartes i bandaroles negres i la gent també es vesteix d'aquest color.

Ha estat un bon començament, la veritat que esperavem menys d'aquesta passejada nocturna.

Per cert, gran cartell per anunciar una perruqueria.