Atrapats a Hoi An.

En un primer moment va semblar divertit això de ser a Vietnam durant l'any nou lunar però avui ens hem adonat que hi ha tota una màfia muntada amb l'excusa del Tet que ens ha deixat incomunicats a Hoi An durant tres dies. No hi ha manera de sortir d'aquesta ciutat, ni per terra, ni per mar ni per aire. Tots els bitllets de tren venuts fins el 24 de febrer, cap vol intern amb seients lliures fins el 25 i de vaixells es veu que no n'hi ha. Hem intentat llogar un cotxe però tampoc ha estat possible i en taxi parlem d'uns 10.000.000 de dongs... Total que hem acabat cedint i agafant els dos últims bitllets de bus pel dia 21 a les 6 de la tarda per arribar a Saigon després de 22 hores de carretera. El preu dels bitllets... 1.000.000 de dongs per cap, tenint en compte que el sou mitjà d'un vietnamita, que no treballi en el sector del turisme, són uns 50€ al mes (menys de 1.400.000 dongs) és fàcil veure que hi ha alguna cosa que no quadra... I més quan acabes pujant al tren i veus que la meitat dels llocs van buits quan representa que tu has pagat el doble del preu normal del bitllet perquè està tot ple perquè... És Tet!

En el Reunification express camí de Hué i Hoi An.

I la pregunta ha estat: però el Tet no va ser el dia 10 de febrer i durava una setmana? Ui! Clar, però és que després del Tet ve el el postTet i sempre està tot ple i per això pugen els preus tant. Per tant s'entén 100.000 dongs entre la primera consulta del preu de bitllet d'aquest matí i quan hem decidit comprar-lo. Impressionant la inflació en aquest país!

El Pau camí de Da Nang en moto-taxi per intentar comprar bitllets amb en Mr. Xim.

Però no us penseu que som uns tiquis miquis que hem anat a un poblet del Vietnam perdut entre camps d'arròs (que també) i ara volem sortir-ne amb AVE. Parlem d'un dels llocs més turístics del país, a 30km de Da Nang, ciutat important i plena de resorts amb camps de golf i moltíssims guiris amunt i avall. Com ens ha dit la noia que ens ha acabat venent els bitllets, aquí s'hi ha de venir amb bitllet de sortida. Ens ho apuntem per la propera vegada, perquè la ciutat realment val la pena.

Hoi An de nit. El pont que porta cap a l'hotel.

En fi... Intentem prendre'ns-ho amb filosofia i aprofitar aquests tres dies per aprofundir en la gastronomia de la zona i les seves platges, la piscina de l'hotel també sembla un lloc força interessant.