Bangkok. Parada tècnica.

El nostre proper destí és Birmània. Però tal i com estan les coses en aquest país la millor opció és entrar-hi per aire i no creuar la frontera per terra. Així que desde Siem Reap vam agafar un minibús cap a Bangkok per agafar un vol barat amb AirAsia cap a Mandalay. A Bangkok ens hi haviem deixat un parell de coses pendents, i ara era el moment de fer-les.

Tornar a Bangkok és com tornar a casa.

Arribar a Bangkok de nou va ser com tornar a casa després d'unes vacances. Hem descobert que ens agrada tornar als llocs on ja hi hem estat. La sensació és com que pertanys una mica al lloc, que no et poden enredar fàcilment a tu perquè ja saps com van les coses. El que no sabíem era que Bangkok és oficialment la ciutat amb el nom més llarg del món. Bangkok és només una abreviatura de Ciutat d'àngels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable del Déu Indra, la magnífica capital del món dotada amb nou gemmes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un colossal palau reial que s'assembla al domicili diví on regnen els deus reencarnats, una ciutat donada per Indra i construïda per Vishnukam.

Una de les coses pendents: tastar la cola tailandesa per 10 baths!

Sopa de fideus per 30 baths. Mmmm....

Després d'ampliar els nostres coneixements sobre la ciutat vam dedicar el divendres al barri de Siam, més concretament al centre comercial Siam Paragon. Probablement el centre comercial més gran del món. El matí vam passejar pel primer pis on hi ha menjar de tot tipus i de tots els llocs. Com un Club del gurmet però en gegant. Allà vam comprar formatge, torradetes i altres delicatessen i vam dinar. A la tarda vam perdre'ns pels pisos de dalt. Entre les marques caríssimes de roba europea també hi havia botigues caríssimes de dissenyadors asiàtics. Ai si haguéssim tingut diners quantes coses maques que ens haguéssim endut de record!

El plànol no el vam trobar fins la sortida!

Un cop vam aconseguir trobar una porta de sortida ja era fosc i vam buscar una parada al carrer on menjar uns bons pad thai per poca cosa més d'1€ el plat. Això s'ajustava millor al nostre pressupost.

Després d'uns bons pad thai i una Chang ben fresqueta.

Passejant pel mercat de Mae Klong instal·lat sobre la via del tren.

Venedora de Mae Klong.

Però no era casualitat que fos cap de setmana i fóssim a Bagkok. El que realment haviem vingut a fer era visitar un dels seus famosos mercats flotants que fan els caps de setmana. Podíem escollir entre dos. El dels souvenirs i els guiris occidentals o el del menjar tailandès i els turistes locals. Ens vam posar d'acord ràpid. Cap a Amphawa falta gent. El menjar tailandès és una de les millor coses que té aquests país i moure't entre turistes locals molt millor que no pas fer-ho entre americans, australians o europeus. A més a més aquest mercat té l'afegitó de les cuques de llum quan es pon el sol. Un fet molt i molt curiós i bonic. Així que, sense voler-ho, vam fer un dia complert. L'endemà tocava matinar per anar cap a l'aeroport.

Les cuines d'Amphawa són dalt de les barquetes.

A partir de mitja tarda l'oferta s'amplia moltíssim.

La barqueta del marisc.

Les tauletes amb vistes al riu.

Hora de sopar al mercat flotant.

Preparats per fer la passejada amb vaixell per veure les cuques de llum.