Arriba dilluns i això vol dir que la Sílvia ha d'anar a treballar, l'Arià a la guarderia i el Juli a estudi com a bon universitari. Els dos primers compleixen amb les seves obligacions, el tercer prefereix fer-nos de guia per Vancouver, i nosaltres encantats!
Passejant pel front marítim de Vancouver.
Pugem al bus i ens plantem al centre del downtown, és a dir, la part dels moderns gratacels, les botigues de roba i els restaurants de sushi, Vancouver City. Aquesta ciutat no arriba als 600.000 habitants i queda emmarcada dins d'una petita península, però les fronteres entre les poblacions veïnes són invisibles, així que es pot dir que a Vancouver hi viuen uns 2,5 milions de persones.
Tòtems a Stanley Park.
Passegem tranquil·lament fins el port i resseguim tot el front marítim en una dia de tardor mig ennuvolat adornat amb arbres de fulles vermelles. Ara entenem el perquè de la bandera del Canadà!
Vistes del downtown desde Granville Island.
Creuem el barri gay de Vancouver que és tan imprescindible en una ciutat dels USA o el Canadà que es vulgui anomenar moderna com ho és el Chinatown i arribem fins l'estadi dels Vancuver Canucks a veure si tenen entrades per algun partit d'aquesta setmana. 300$ massa cares.
Taquilles de l'estadi dels Vancouver Canucks.
A mitja tarda ens trobem amb la Sílvia i l'Arià en un supermercat gegant, com la majoria de coses a Amèrica del Nord, i després de tastar absolutament tot el que els amables dependents ens ofereixen ens retirem cap a casa, havent comprat mitjons per l'Arià i pel Pau.
Barqueta per arribar al downtown.
Dimarts si que tothom compleix i nosaltres tres marxem cap a Granville Island a veure què trobem. Tot i el nom, Granville no és una illa, és una península petitona al sud del downtown on hi ha la University of Art and Design, una pila de botiguetes d'artesans i un mercat on hi pots comprar el que vulguis i menjar-t'ho allà mateix. Un ambient molt bohemi.
Davant del Golden Gate verd de Vancouver.
Per arribar al centre pugem en una barqueta gay que creua el canal en menys de dos minuts. La idea és passejar en bicicleta per Stanley Park i fer un pícnic allà on toqui el solet amb els entrepans que hem comprat al mercat de Granville. Acabem fent la migdiada a la platja... qui diu que a Vancouver mai hi fa sol?
Els neons de Vancouver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada